Salomon Jadassohn





















































Infotaula de personaSalomon Jadassohn

Salomon Jadassohn.jpg
Fotografia del gran teòric musical

Biografia
Naixement
13 d'agost de 1831
Breslau, Silèsia
Mort
2 de gener de 1902(1902-01-02) (als 70 anys)
Leipzig Alemanya
Educació
Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació
Compositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog de música, teòric de la música, professor d'universitat, director de cor i pianista
Ocupador
Conservatori de Leipzig
Estil
Romanticisme
Professors
Moritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter
Alumnes
Ruben Liljefors Tradueix i Sara Wennerberg-Reuter Tradueix
Instrument
Piano
Trajectòria




  • 1850 Estudia al Conservatori de Leipzig


  • 1855 Estudia amb Franz Liszt a Weimar


  • 1860 Estudia amb Erik Hauptmann a leipzig


  • 1866 Anomenat director de la coral Psalterion


  • 1867 Anomenat director d'orquestra de lEuterpe


  • 1871 Anomenat professor de teoria del Conservatori de Leipzig


  • 1871 Anomenat professor de composició i instrumentació del Conservatori de Leipzig







Spotify: 7fqT0ANavD2aEk9DR5utxI
Modifica les dades a Wikidata

Salomon Jadassohn (Breslau, Silèsia, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, Imperi Alemany, 1 de febrer de 1902) fou un compositor i teòric alemany del segle XIX.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Llistat d'obres musicals


    • 2.1 Simfonies


    • 2.2 Concerts per a veu i orquestra


    • 2.3 Música de cambra




  • 3 Bibliografia





Biografia


Estudià al Conservatori de Leipzig i després fou deixeble de Franz Liszt a Weimar i de Hauptmann a Leipzig, on fixà la residència. El 1866 fou nomenat director de la societat coral Psalterion, el 1871 professor de teoria, composició i instrumentació del Conservatori, on va tenir distingits alumnes, entre ells l'alemany George Maximilian Fest,[1] l'ucraïnès Sergei Bortkiewicz,[2] l'anglès Algernon Bennet Langton Ashton els italians Luigi Torchi i Carlo Perinello i l'estatunidenc George Templeton Strong i[3] el rus Iuli Ivànovitx Bleikhman.


Entre les seves nombroses composicions cal mencionar una sèrie d'obertures en forma de cànon; serenates per a orquestra; música di camera; preludis i fuges per a piano; Salm C., per a 8 veus, solos i orquestra; altres obres diverses per a cor mixt, amb orquestra i sense, i nombroses melodies vocals.


A més, deixà les següents obres teòriques:




  • Harmonielehre: (1883) traduïda al francès, anglès, holandès i italià. Amb moltes edicions.


  • Lehrbuch der Kontrapunkts: (1884), traduída al francès i l'italià.


  • Die Lehre vom Kanon und von der Fuge: (1884).


  • Die formen in den Werken der Tonkunst: (1889)


  • Lehrbuch der Instrumentation: (1889)


  • Die Kunst zu moduliren und zu praeludiren: (1898)


  • Methodik des musiktheoretischen Unterrichts: (1898)


  • Das Tonbewusstsein: die Lehre von der musikalischen From: (1899)


  • Das Wesen der Melodie in der Tonkust: (1899)


  • Dar Generalbass: (1901)



Llistat d'obres musicals



Simfonies



  • Simfonies 1 en do major, Op.24 (1861)

  • Simfonies 2 en la major, Op.28 (1865)

  • Simfonies 3 en re menor, Op.50 (1876)

  • Simfonies 4 en do menor, Op.101 (1889)



Concerts per a veu i orquestra



  • Concert per a piano 1 en do menor, Op.89 (1887)

  • Concert per a piano 2 en fa menor, Op.90 (1888)



Música de cambra



  • Cavatina per a cello i orquestra, Op.120

  • Sextet per a piano a 4 mans, 2 violins, viola, cello, Op.100 (1888)

  • Quintet de piano 1 en do menor, Op.70 (1883)

  • Quintet de piano 2 en fa major, Op.76 (1884)

  • Quintet de piano 3 en sol menor, Op.126 (1895)

  • Quartet de piano 1 en do menor, Op.77 (1884)

  • Quartet de piano 2 en sol major, Op.86 (1887)

  • Quartet de piano 3 en la menor, Op. 109 (1890)

  • Quartet de corda 1 en sol menor, Op.10 (1858)

  • Quartet de corda 2, Op.12

  • Quartet de corda 3, Op.18 (2009)

  • Quartet de corda 4, Op.22 (2009)

  • Trio de piano 1 en fa major, Op.16 (1858)

  • Trio de piano 2 en mi major, Op.20 (1860)

  • Trio de piano 3 en sol menor, Op.59 (1880)

  • Trio de piano 4 en sol menor, Op.85 (1887)

  • Sonata de violí en sol menor, Op.5 (1857)



Bibliografia





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Enciclopèdia Espasa Tom núm. 28, (segona part) pàgs, 2370-2371, (ISBN 84-239-4582-0)




  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1115. (ISBN 84-239-4523-5)


  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)


  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1503 (ISBN 84-239-4579-0)










Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita