Sitar



















Infotaula d'instrument musicalSitar

Sitar3.jpg
Tipus
Q57315360 Tradueix
Classificació Hornbostel-Sachs
321.321-6
Modifica les dades a Wikidata



Músics pakistanesos tocant el sitar.


El sitar (en hindi सितार, sitār) és un instrument musical de corda indi, tradicional també al Pakistan, d'arquitectura similar a la de la guitarra i al banjo, tot i que la caixa de ressonància és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.[1] Segons la classificació Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec.


El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar perquè té un so metàl·lic i pels seus glissandos. Totes les cordes són pinçades amb un plectre (mizrab) situat al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. Els trasts que travessen el mànec són metàl·lics i mòbils, cosa que permet que l'instrument s'adapti a les diferents escales modals o ragues.[2]


El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'Índia des de Pèrsia durant el període mogol.[3]


Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indi Ravi Shankar.[1]



Intèrprets de l'instrument



  • Vilayat Khan

  • Imrat Khan

  • Nikhil Banerjee

  • Rais Khan

  • Shahid Parvez

  • Budhaditya Mukherjee



Intèrprets populars a occident



  • Ravi Shankar

  • Anoushka Shankar

  • George Harrison

  • Brian Jones

  • Ariel Ameijenda



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sitar Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,1 «Sitar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ "Sitar" a Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0239-7. 


  3. ↑ de Hen, Ferdinand J. Indian musical instruments (en anglès, alemany i francès). Editions Mardaga, 2001, p. 20. 




Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more