Llengües Benué-Congo






























Infotaula de família lingüísticaLlengües Benué-Congo
Distribució geogràfica
Àfrica subsahariana
Classificació lingüística

objecte abstracte
llenguoide
llengua
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
Subdivisions


Llengües bantoides

Llengües del riu Cross

Llengües nigerianes centrals

? Ukaan

? Baissa Fali

? Tita










Distribució geogràfica

Nigeria Benin Cameroon languages.png


Codis

ISO 639-1

benu1247
Codi Glottolog
benu1247
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües Benué-Congo pertanyen a la família nigerocongolesa, concretament al grup Volta-Congo i agrupen els idiomes de mig continent africà, des de Nigèria al sud, sumant més de 500 milions de parlants d'unes 900 llengües diferents.[1] El nom es deu al fet que aquestes llengües s'estenen entre la conca oriental del riu Benue (al nord) i la conca del riu Congo (al nord).


Inicialment el grup va ser proposat per Joseph Greenberg en 1963 que va considerar que les llengües anomenades prèviament "semi-bantúes" i les llengües bantus formaven part de la mateixa família lingüística i per tant el bantu malgrat la seva importància demogràfica i històrica no era més que una branca de les llengües llengües voltacongoleses. Dins de les llengües Benue-Congo, les llengües bantus constitueixen tant la branca més nombrosa quant a nombre de llengües, com el grup demogràficament més important.




Contingut






  • 1 Classificació


  • 2 Comparació lèxica


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia





Classificació


Hi ha certes discrepàncies entre diferents autors sobre l'abast del grup Benué-Congo. Per a alguns autors aquest grup només llengües parlades a l'est del riu Níger i el seu afluent el Benué. No obstant això Williamson i Blench (2000) estenen el terme Benue-Congo i inclouen dins d'ell les llengües Níger-Volta. Williamson i Blench divideixen les llengües Benue-Congo en Benue-Congo occidentals (cridades Volta-Congo per altres autors) i Benue-Congo orientals (Benue-Congo pròpiament dit).[2] Altres autors usen el terme Benue-Kwa per referir-se al conjunt de llengües Benué-Congo occidentals i Benué-Congo orientals.


Segons Williamson & Blench 2000, les llengües Benue-Congo es divideixen en un grup occidental (anomenat per altres autors Volta-Níger) i un grup oriental (Benue-Congo pròpiament dit):
Benué-Congo occidental o Volta-Níger: Especialment a Nigèria.



    • YEAI (Ioruboide-Edoide-Akoko-Igboide)

    • NOI (Nupoide-Oko-Idomoide)

    • Altres branques nigerovoltaiques independents.


Benué-Congo oriental



  • Platoide: Especialment a Nigèria. Anomenades llengües d'altiplà de Nigèria central, o també llengües nigerianes centrals.

    • Bantoide-Cross


    • Llengües del riu Cross, al sud-est de Nigèria, com l'ibibio


    • Llengües bantoides

      • Bantoide Nord: A Camerun i E de Nigèria, especialment els grups mambiloide i dakoide.


      • Bantoide Sud: Pròpies del Sud-est de Nigèria i Oest de Camerun, excepte les llengües bantus que van aconseguir una gran expansió a tota Àfrica meridional.





La branca oriental, sense el bantu i el bantoide ("semi-bantu"), va ser anticipada ja per Westermann (1927) que va assignar a les poques llengües per les quals posseïa dades a una família que va denominar Benue-Cross i incloïa essencialment les de l'altiplà de Nigèria Central i les llengües del riu Cross.



Comparació lèxica


Els numerals para diferents llengües Benué-Congo són:






















































































































GLOSA

PROTO-
VOLTA-
NÍGER


Platoide

Bantoide-Cross

PROTO-
KAINJI


PROTO-
NIG.CEN.


PROTO-
JUKUNOIDE


PROTO-
DAKOIDE


PROTO-
BANTOIDE


PROTO-
CROSS

'1' *-kp͡a /
*-rĩ
*dĩ(n)/
*ʦun
*diŋ *ʣuŋ *moi /
*ɗi
*-ɗĩ
'2' *-βa(ɟi) *rebu *βar *fai *βadi *-βari
'3' *-tãi *taːtu *taːt *ʦaːr *tati *-tarĩ
'4' *-nai *na(n)si *nasi *ɲɛ *nai *-nai
'5' *tõː- /
*-coni
*tan(do) *ton- *ʦoŋ *cʲan *-tiã(ŋ)
'6' *5+1 *5+1 *5+1 *5+1
'7' *5+2 *5+2 *5+2 *5+2 *5+2
'8' *-naːnai *5+3 *5+3 *5+3 *5+3
'9' *5+4 *5+4 *5+4 *5+4 *5+4
'10' *-wo *upʷa/
*kupa
*-diub/
*-wub
*-ɗi-ob


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües Benué-Congo Modifica l'enllaç a Wikidata



  1. http://proel.org/index.php?pagina=mundo/congokor/niger_congo/benue_congo


  2. Roger Blench, Niger-Congo: an alternative view



Bibliografia



  • Joseph Greenberg: The Languages of Africa. Mouton, The Hague and Indiana University Center, Bloomington 1963.

  • Bernd Heine et al: Die Sprachen Afrikas. Buske, Hamburg 1981.

  • John Bendor-Samuel: The Niger-Congo Languages: A Classification and Description of Africa's Largest Language Family. University Press of America, Lanham, New York, London 1989.

  • Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press.

  • Blench, Roger et el 2004, The Benue-Congo languages: A proposed internal classification.









Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita