Llista d'estacions d'aforament de Catalunya








Mapa de tots els punts

OSM


Descarrega format KML

Aquest és el llistat d'estacions d'aforament en desús i actuals de conques internes de Catalunya




Contingut






  • 1 Conques internes de Catalunya


    • 1.1 Conca de la Muga


    • 1.2 Conca del Fluvià


      • 1.2.1 Riu Fluvià


      • 1.2.2 Riu Ser




    • 1.3 Conca del Ter


      • 1.3.1 Riu Ter


      • 1.3.2 Riera de Llémena


      • 1.3.3 Riu Onyar


      • 1.3.4 Riu el Terri




    • 1.4 Conca del Ridaura


    • 1.5 Conca del Tordera


      • 1.5.1 Riu Tordera


      • 1.5.2 Riera d'Arbúcies


      • 1.5.3 Riera de Santa Coloma




    • 1.6 Conca del Besòs


      • 1.6.1 Riera de l'Avencó


      • 1.6.2 Riu Congost


      • 1.6.3 Riu Mogent


      • 1.6.4 Riera de Tenes


      • 1.6.5 Riera de Caldes


      • 1.6.6 Riu Ripoll




    • 1.7 Conca del Llobregat


      • 1.7.1 Riu Llobregat


      • 1.7.2 Riera Gavarresa


      • 1.7.3 Riu Cardener


      • 1.7.4 Riu de l'Aigua d'Ora


      • 1.7.5 Riu de l'Anoia


      • 1.7.6 Riera de Carme


      • 1.7.7 Riera de Mediona


      • 1.7.8 Riera de Rubí




    • 1.8 Conca del Foix


    • 1.9 Conca del Gaià


    • 1.10 Conca del Francolí


      • 1.10.1 Riu Francolí


      • 1.10.2 Riu Brugent




    • 1.11 Conca de Riudecanyes


    • 1.12 Conca del Siurana




  • 2 Referències





Conques internes de Catalunya


A les conques internes de Catalunya les estacions són:[1]





Conca de la Muga






























Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Boadella
 EA012
42° 19′ 50″ N, 2° 51′ 29″ E / 42.330619789°N,2.858070403°E / 42.330619789; 2.858070403
 179km²
 2,38m3/s
(1911 a 1990)
 215m3/s
(22 nov. 1961)
Castelló d'Empúries
 EA052
42° 15′ 28″ N, 3° 04′ 09″ E / 42.257735202°N,3.069187137°E / 42.257735202; 3.069187137
 761km²
 2,85m3/s
(1972 a 1990)
 950m3/s
(12 feb. 1982)


Conca del Fluvià



Riu Fluvià







































Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Olot
 EA013
42° 11′ 21″ N, 2° 30′ 13″ E / 42.189137569°N,2.503543786°E / 42.189137569; 2.503543786
 128km²
 1,36m3/s
(1912 a 1990)
 141m3/s
(2 oct. 1919)
Esponellà
 EA016
42° 10′ 34″ N, 2° 48′ 19″ E / 42.176084698°N,2.805138903°E / 42.176084698; 2.805138903
 804km²
 6,76m3/s
(1912 a 1990)
 430m3/s
(17 feb. 1982)
Garrigàs
 EA053
42° 09′ 28″ N, 2° 57′ 06″ E / 42.157776015°N,2.951661625°E / 42.157776015; 2.951661625
 909km²
 7,66m3/s
(1971 a 1990)
 625m3/s
(17 feb. 1982)


Riu Ser





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Serinyà
 EA040
42° 10′ 15″ N, 2° 43′ 33″ E / 42.17096956°N,2.725852417°E / 42.17096956; 2.725852417
 113km²
 1,44m3/s
(1943 a 1989)
 306m3/s
(4 abr. 1969)


Conca del Ter



Riu Ter


Estació de Sant Joan de les Abadesses


Estació Central de Serradal


Estació de Ripoll


Estació de Saphil


Estació de Roda del Ter


Estació de Pasteral


Estació de Séquia Pardina





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Girona
 EA010
41° 59′ 24″ N, 2° 49′ 08″ E / 41.990122128°N,2.818985354°E / 41.990122128; 2.818985354
 2.257km²
 11,93m3/s
(1912 a 1931 i 1986 a 1990)
 1.321m3/s
(7 oct. 1919)

Estació de Séquia Monar


Estació de Torroella



Riera de Llémena





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Ginestar de Llémena
 EA009
42° 04′ 02″ N, 2° 37′ 42″ E / 42.067121361°N,2.628390395°E / 42.067121361; 2.628390395
 79km²
 0,97m3/s
(1912 a 1967 i 1973 a 1990)
 98m3/s
(17 feb. 1982)


Riu Onyar


Estació de Girona



Riu el Terri


Estació de Banyoles



Conca del Ridaura


Estació de Santa Cristina d'Aro





Conca del Tordera



Riu Tordera







































Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Llavina (Montseny)
 EA026
41° 45′ 09″ N, 2° 23′ 52″ E / 41.752528141°N,2.397702212°E / 41.752528141; 2.397702212
 48km²
 0,66m3/s
(1952 a 1990)
 48m3/s
(7 gen. 1977)
Sant Celoni
 EA015
41° 40′ 49″ N, 2° 29′ 19″ E / 41.680281544°N,2.488726349°E / 41.680281544; 2.488726349
 125km²
 0,80m3/s
(1923 a 1990)
 85m3/s
(20 set. 1971)
Can Serra
 EA062
41° 42′ 59″ N, 2° 42′ 31″ E / 41.716266202°N,2.708674635°E / 41.716266202; 2.708674635
 802km²
 5,65m3/s
(1967 a 1987)
 600m3/s
(17 feb. 1982)


Riera d'Arbúcies


Estació d'Hostalric


Estació del canal d'Arbúcies



Riera de Santa Coloma


Estació de Fogars de Tordera





Conca del Besòs


EA Santa Coloma de Gramanet : https://www.wikidata.org/wiki/Q52261784



Riera de l'Avencó


Estació d'Aiguafreda



Riu Congost


EA la Garriga : https://www.wikidata.org/wiki/Q52278562



Riu Mogent


EA Montornès del Vallés : https://www.wikidata.org/wiki/Q52278244



Riera de Tenes


Estació de Parets del Vallès



Riera de Caldes


Estació de la Florida



Riu Ripoll


EA Montacada i Reixac : https://www.wikidata.org/wiki/Q52276712





Conca del Llobregat



Riu Llobregat


Estació de la Pobla de Lillet


Estació de Guardiola de Berguedà


Estació del canal de Berga


Estació d'Olvan


Estació de Sallent


Estació del pont de Vilomara


Estació de central Boades


Estació de Castebell i el Vilar





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Martorell
 EA005
41° 28′ 07″ N, 1° 56′ 53″ E / 41.468721741°N,1.948019329°E / 41.468721741; 1.948019329
 4.561km²
 20,70m3/s
(1912 a 1990)
 1.527m3/s
(30 set. 1912)

Estació del canal Sedó


Estació del canal de la Infanta


Estació de Sant Vicençs dels Horts


Estació del canal de la dreta


Estació de Sant Joan Despí



Riera Gavarresa


Estació d'Artés



Riu Cardener


Estació de la Coma i la Pedra


Estació d'Aigües Juntes


Estació d'Olius






























Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Cardona
 EA001
41° 54′ 36″ N, 1° 41′ 32″ E / 41.910138655°N,1.692181166°E / 41.910138655; 1.692181166
 643km²
 3,94m3/s
(1912 a 1990)
 257m3/s
(8 nov. 1982)
Manresa
 EA002
41° 41′ 11″ N, 1° 50′ 14″ E / 41.686258102°N,1.837185575°E / 41.686258102; 1.837185575
 1.332km²
 6,22m3/s
(1912 a 1990)
 390m3/s
(8 nov. 1982)

Estació de Súria


Estació dels Casals



Riu de l'Aigua d'Ora


Estació de Navés



Riu de l'Anoia






























Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Jorba
 EA011
41° 35′ 03″ N, 1° 33′ 48″ E / 41.584177656°N,1.563456608°E / 41.584177656; 1.563456608
 217km²
 0,45m3/s
(1928 a 1984)
 45m3/s
(1 abr. 1942)
Sant Sadurní d'Anoia
 EA004
41° 26′ 36″ N, 1° 47′ 17″ E / 41.443458812°N,1.788019765°E / 41.443458812; 1.788019765
 726km²
 2,29m3/s
(1912 a 1931 i 1980 a 1990)
 381m3/s
(17 ago. 1921)


Riera de Carme


Estació de la Pobla de Claramunt



Riera de Mediona


Estació de Sant Quintí de Mediona


Estació del canal de Mediona



Riera de Rubí


Estació del Papiol


Estació de la riera de Rubí





Conca del Foix





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Castellet
 EA008
41° 15′ 58″ N, 1° 38′ 01″ E / 41.266086761°N,1.633720478°E / 41.266086761; 1.633720478
 279km²
 0,28m3/s
(1928 a 1990)
 63m3/s
(7 maig 1970)


Conca del Gaià






























Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Querol
 EA006
41° 25′ 54″ N, 1° 23′ 37″ E / 41.431803311°N,1.393734106°E / 41.431803311; 1.393734106
 123km²
 0,37m3/s
(1931 a 1986)
 30m3/s
(7 maig 1970)
Vilabella
 EA007
41° 14′ 22″ N, 1° 27′ 38″ E / 41.239583266°N,1.46064415°E / 41.239583266; 1.46064415
 340km²
 0,68m3/s
(1931 a 1937 i 1980 a 1990)
 18,6m3/s
(29 set. 1984)


Conca del Francolí



Riu Francolí


Estació de Montblanc


Estació de Canal del Francolí


Estació de la Riba


Estació de Tarragona



Riu Brugent


Estació de la Riba



Conca de Riudecanyes





















Nom Codi Coordenades Àrea drenant Cabal mitjà Cabal màxim Imatge
Duesaigües
 EA014
41° 08′ 34″ N, 0° 56′ 12″ E / 41.142902247°N,0.936783333°E / 41.142902247; 0.936783333
 26km²
 0,27m3/s
(1931 a 1990)
 23m3/s
(9 nov. 1967)


Conca del Siurana


Estació de Cornudella de Montsant


Estació del canal de Siurana



Referències





  1. ↑ Anuari de dades hidrològiques 1987-1990 (en ca). 1a ed., Abril 1995. ISBN 84-393-3327-7. 








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more