La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'imperi romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, va suïcidar-se.[1] Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les famílies (gens) Júlia i Clàudia.
Contingut
1Relacions dinàstiques
2Emperadors de la Dinastia
3Vegeu també
4Referències
Relacions dinàstiques
El nom de la dinastia prové de dues patrician gentes de l'antiga Roma, els Julii i els Claudii. El fundador, Cèsar August, era de la gens Júlia a través de la seva adopció per part del seu oncle avi, Juli Cèsar. August va adoptar el seu fillastre Tiberi, de la gens Clàudia, com a successor. Els tres últims emperadors (Calígula, Claudi i Neró) tenien tots ascendència en les dues famílies.
La nissaga dels cinc emperadors inclosos en la dinastia julio-clàudia estan tots emparentats amb Juli Cèsar per matrimoni o per adopció, i la seva legitimitat emanava de la seva relació amb el primer emperador, Cèsar August. Originalment August no era Julià, però va entrar a la família al ser adoptat per Juli Cèsar. Tiberi va néixer Claudi, però com August va entrar a la família Júlia al ser adoptat per ell. El tercer emperador, Calígula, tenia ascendència tant Júlia com Clàudia, i era besnét directe de sang d'August. El quart emperador, Claudi, era de la gens Clàudia però també descendia de la família Júlia a través de la seva àvia materna Octàvia (germana d'August), que al seu temps tenia per àvia materna la germana de Juli Cèsar. Neró també compartia ascendència Júlia i Clàudia, i era rebesnét directe de sang d'August.
Juli Cèsar
Júlia
Marc
Gai Octavi
Àcia
Escribònia
August
Lívia
Claudi
Octàvia
Marc Antoni
Agripa
Júlia
Tiberi
Drus
Antònia
Agripina
Germànic
Claudi
Calígula
Agripina
= 2es núpcies
Neró
Emperadors de la Dinastia
August (27 aC–14 dC)
Tiberi (14–37)
Calígula (37–41)
Claudi (41–54)
Neró (54–68)
Vegeu també
Llista d'emperadors romans
Antiga Roma
Història
Fundació · Història de Roma · Cronologia · Monarquia · República · Primer Triumvirat · Segon Triumvirat · Imperi Romà · Història de l'Imperi Romà · Principat · Dinastia Júlio-Clàudia · Any dels quatre emperadors · Dinastia Flàvia · Dinastia Antonina · Dinastia Severa · Crisi del segle III · Anarquia militar · Emperadors il·liris · Dominat · Tetrarquia · Dinastia Valentiniana · Dinastia Teodòsia · Divisió de l'imperi romà · Imperi Romà d'Occident · Imperi Bizantí · Caiguda de l'Imperi Romà
Història militar
Guerres romanoetrusques · Guerres Púniques · Conquesta d'Hispània · Guerres càntabres · Guerra de les Gàl·lies · Conquesta de Britània · Guerra social · Guerres romanogermàniques · Invasions bàrbares
Govern
Institucions
SPQR · Assemblees · Senat · Cúria romana · Fòrum romà · Exèrcit romà · Emperador romà · Llegat romà ·Dux · Vigintisexviri ·Vicarius ·Lictor ·Magister officiorum ·Imperator ·Princeps senatus ·Pontifex Maximus · August · Cèsar · Tetrarquia · Província romana ·Optimates ·Populares ·Liberatores ·Praefectus · Policia romana
Governants
Llista de reis romans · Llista de cònsols romans de la República · Llista d'emperadors romans
Magistratures
Ordinària
Tribú de la plebs · Qüestor · Edil · Pretor · Cònsol · Censor · Governador · Promagistrat · Tribú militar
Extraordinària
Dictador ·Magister equitum · Triumvir · Decemvir
Dret romà
Lleis de les dotze taules ·Leges regiae ·Corpus Juris Civilis · Ciutadania romana ·Imperium ·Lex Licinia Sextia · Edicte de Caracal·la ·Lex Hortensia · Edicte de Milà ·Lex Canuleia · Plebiscit · Impostos romans · Justícia romana · Propietat i contractes a Roma ·Ius trium liberorum ·Edicte sobre els preus màxims
Cultura
Art · Arquitectura · Escultura · Pintura · Literatura · Teatre · Comerç · Agricultura romana · Mesures romanes · Indústria · Medicina · Moneda · Nom romà · Gastronomia · Calendari · Calendari julià · Romanització · Festes · Historiadors romans · Sarcòfag romà · Mobiliari
Religió
Mitologia romana · Culte imperial · Sacerdots romans · Rex sacrorum · Flamen · Arúspex · Vestal · Àugurs · Llibres sibil·lins · Pontífexs romans · Cristianisme a l'Imperi Romà · Col·legi dels Pontífexs
Societat
Patricis · Plebeus · Clientela · Esclaus · Gens i cúries · Aristocràcia romana · Tribus romanes · Matrimoni · Prostitució · Sexualitat
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà