Josefa Teixidor i Torres
 Pepita Teixidor vista per Ramon Casas (MNAC). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1865 Barcelona |
| Mort | 8 de febrer de 1914 |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Montjuïc (Barcelona) |
| Nacionalitat | Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintora |
| Art | Pintura |
| Influències | Modest Teixidor, Francesc Miralles i Galaup |
 | |
Josefa Teixidor i Torres, (nascuda Texidor) també coneguda com a Pepita Teixidor[1] (Barcelona, 17 de novembre de 1865[2] - 8 de febrer de 1914)[3] fou una pintora catalana.[4] Filla de Josep Texidor i Busquets i deixebla del seu germà, el pintor Modest Teixidor Torres, conreà amb profusió el tema de les flors, emprant sovint la tècnica de l'aquarel·la. Participà en alguna exposició oficial i fou premiada i va arribar a gaudir de certa notorietat. Al parc de la Ciutadella hi ha un monument dedicat a aquesta artista, obra de l'escultor Manuel Fuxà.[5]
Contingut
1 Biografia
2 Vegeu també
3 Bibliografia
4 Referències
Biografia
Estàtua de Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, obra de Manuel Fuxà
Pepita Texidor va ser una reconeguda pintora de flors, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes. A finals del segle XIX va participar en algunes exposicions col·lectives de dones i el 1900 exposa a París, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol.[6] Aquell mateix any va formar part de l'Exposió regional olotina de Belles Arts e industries artístiques i de la XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes de la Sala Parés[7] i el 1908 va presentar un conjunt d'aquarel·les de flors a la mateixa galeria.[8]
Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista Feminal, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres. Va guanyar alguns premis a les exposicions de París i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.
Passava temporades llargues a la casa que el seu germà a Vallvidrera.[9]
La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.[10] Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva[8] i es va decidir fer-li un bust obre de Manuel Fuxà.[6] Les seves restes foren enterrades al Cementiri de Montjuïc. L'any 1916, encara, es va organitzar una comissió d'homenatge que va presentar una nova exposició de la pintora a la Sala Parés.[8]
Dolors Monserdà li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna amb il·lustracions de la pintora modernista Lluïsa Vidal.
L'any 1932 es van incloure obres de Pepita Teixidor en la gran subhasta d'obres de les col·leccions Valle-Redon, Font i Sangrá, Pasqual i Miret, entre altres, que fa fer la Sala Parés.[7]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva dos retrats de la pintora, un de Ramon Casas i l'altre del seu germà Modest.[11]
La resta de la família Texidor es van dedicar tots a l'art de la pintura i van ser fundadors de la primera botiga de belles arts de Barcelona l'any 1874 (Casa Texidor, inicialment al carrer de Regomir i finalment a la Ronda de Sant Pere) que avui dia es conserva com a monument modernista, tot i haver esdevingut una òptica.[12]
Vegeu també
- Visitació Ubach
Bibliografia
Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Referències
↑ «Pepita Teixidor i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, llibre quart, foli 131, número de registre 5319.
↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 203. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
↑ «Josefa Texidor Torres». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
↑ Mendoza 1995: 207
↑ 6,06,1 Mestre, Jesús «Pepita Teixidor a Vallvidrera». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 44, pàg. 14.
↑ 7,07,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LIX, 2002, p. cat. 105, 105 i 707, p. 76-77 i 215. ISBN 84-7283-661-4.
↑ 8,08,18,2 Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LI, 1999, p. cat. 2702-2704, p. 339.. ISBN 84-7283-444-1.
↑ Karr, Carme La Actualidad, 22-02-1913.
↑ «Art públic». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 juliol 2015].
↑ «Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en català, castellà, anglès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 11 març 2019].
↑ «Josep Texidor i Busquets. Casa Texidor». [Consulta: 18 març 2019].
