Pervâneoğulları




Els Pervâneoğulları[1] foren una petita dinastia beylical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322 quan són suplantats pels Jandàrides (Candaroğulları).




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 Inicis de la dinastia


    • 1.2 Els successors




  • 2 La dinastia


  • 3 Enllaços externs


  • 4 Bibliografia


  • 5 Notes i referències





Història



Inicis de la dinastia


L'epònim de la dinastia fou Muin al-Din Sulayman (en turc Muineddin Süleyman), visir dels darrers sultans seljñucides de Rüm des de Kaykhusraw II abans de 1243 i de la batalla de Köse Dağ fins al 1277 quan fou assassinat per ordre de l'Ilkhan Abaqa.[2] Després de la mort de Muiniddin Süleyman, Sahip Ata o Sahib Ata, va esdevenir aviat nou visir de Kaykaus II (càrrec que era ja havia ocupat cap a 1250). Després de la presa de poder de Kilidj Arslan IV el 1261, Muiniddin Süleyman va rebre el títol de «pervâne» (literalmente ordre, equivalent a un assistent personal) que va donar el seu nom a la dinastia.


Abans de ser executat el 1277,[3] havia constituït un petit beylicat a Sinope i a Tokat a la costa de la mar Negra i en el darrere país d'aquestes ciutats, on Pervâne tenia els seus dominis personals, i on els seus fills van mantenir el poder.



Els successors


Muin al-Din Muhammad o Muineddin[4] Mehmed, el fill de Pervane que havia estat designat pel seu pare com a governador de Sinope poc després de la seva reconquesta a l'Imperi de trébizonde va proclamar la seva independència després de la mort de Pervane i va exercir el poder fins a la seva mort.


El va succeir el seu fill Muhazzebeddin Mahmud que va portar el títol d'emir, i es va reconèixer vassall dels mongols ilkhànides.


El 1322 va pujar al tron Gazi Çelebi[5] darrer representant de la dinastia, amb el qual el beylicat va esdevenir una verdadera potència naval a la mar Negra. La marina de Sinope va fer ràtzies contra les possessions dels genovesos a Crimée i contra els seus veïns de l'imperi de Trebisonda. El 1322, Gazi Çelebi va morir sense hereu mascle. Sinope va passar llavors a mans dels Jandàrides.



La dinastia




Mapa dels beylicats d'Anatòlia formats després de la Batalla De Köse Dağ del 26 de juny de 1243.










































Dates[6]
 Nom Nom turc Fill de  
~1240-1277
 Muin al-Din Sulayman Muineddin Süleyman « Pervâne »   Epònim de la dinastia.
1277-1297 Muin al-Din Muhammad Muineddin Mehmed Pervâne Fundador del beylicat a Sinope.
1297- ? Muhadhdhib al-Din Masud Muhazzebeddin Mesud Mehmed  
? -1322 Ghazi Čelebi Gazi Çelebi Masud  
1322
Annexió al beylicat dels Jandàrides (Candaroğulları).


Enllaços externs




  • Histoire abrégée de la Turquie. Depuis les origines à l’avènement de la République; Les Beyliks anatoliens, per Yilmaz Öztuna (anglès)


  • Pervaneogullari Principality(anglès)



Bibliografia



  • René Grousset L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan París 1938, quarta edició, 1965 en línia a [2] (francès)

  • Clifford Edmund Bosworth, The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual parcialment en línia a 2004 ISBN 9780748621378

  • Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, 1977, presentació en línia a [3]



Notes i referències





  1. ↑ Pervâneoğulları és la forma plural turca de Pervaneoğlu: fill de Pervâne.


  2. ↑ (anglès) op. cit. Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis capítol The Mongol Invasion and the Decline of the Rûm Sultanate


  3. ↑ René Grousset, op. cit. a [1] capítol Règne d’Abaqa'


  4. ↑ Muineddin en àrab: Mu'în al-Dîn, mun al-dn ar, "ajuda (?) de la religió".


  5. ↑ Gazi Çelebi del turc: gazi "triomfador; combatent de la fe" i çelebi, "noble".


  6. ↑ Lliste establerta segons :


    • (anglès) op.cit. per Clifford Edmund Bosworth, el línia a The Parwâna Oghullari


    • (anglès) Pervaneogullari (1277-1322)













-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu
Read more