Condrodita
 Condrodita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mg5(SiO4)2F2 |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic |
| Hàbit cristal·lí | Massiu de grans rodons-aplanats |
| Color | Groc, blanc-vermellós, blanc-marró, taronja |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 6 - 6,5 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri, resinós |
| Color de la ratlla | Gris-blanca, groga |
| Densitat | 3,18 |
| Pleocroisme | dèbil |
| Fluorescència | Taronja sota llum UV |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) i mineral heretat (G) |
 | |
La condrodita, també anomenada brocchita o prolectita, és un mineral de la classe dels nesosilicats, del "grup de l'humita". Descoberta l'any 1817, va ser nomenada així del grec condros ("grans"), en al·lusió al seu hàbit d'aparèixer en grans aïllats.
Característiques químiques
És un nesosilicat de magnesi amb fluor, que tradicionalment apareix en les guies també amb ferro en la seva fórmula però que l'Associació Mineralògica Internacional considera que és una impuresa que té amb certa freqüència. Altres impureses no tan freqüents però que també pot presentar donant-li diferents tonalitat de color són: titani, alumini i manganès.
Formació i jaciments
És relativament freqüent trobar-ho en les roques metamòrfiques de contacte, formades a partir de roques carbonats en les quals el fluor ha estat introduït per metasomatisme. Pot formar-se per una hidratació de l'olivina.
Referències
Condrodita, mindat.org.
Condrodita, webmineral.com.
Manual de condrodita, Mineral Data Publishing.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condrodita |
