Art Brut
Adolf Wölfli, 1910
El terme anglès outsider art (art marginal) va ser encunyat pel crític d'art Roger Cardinal el 1972, traslladant a l'anglès el concepte d'art brut concebut per l'artista francès Jean Dubuffet per a descriure l'art creat fora dels límits de la cultura oficial; l'interès de Dubuffet es dirigia especialment cap a les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d'hospitals psiquiàtrics.[1]
Mentre que el terme de Dubuffet és bastant específic, el terme outsider art es feia extensiu als artistes autodidactes o naïfs, encara que mai hagueren estat internats en una institució psiquiàtrica, a més que l'art brut no té res a veure amb l'art naïf, ja que les obres naïfs estan creades per persones senzilles molt respectuoses amb l'art cultural i totalment influenciades per l'art clàssic.
L'artista marginal és, per tant, aquell que desenvolupa la seva tasca creativa sense contacte amb les institucions artístiques establertes, responent a una forta motivació intrínseca i fent ús freqüentment de materials i tècniques inèdits.
Una gran part de l'art marginal reflecteix estats mentals extrems, idiosincràsies particulars o elaborats mons de fantasia.
Des de l'any 2000, el Premi Europeu EUWARD, que guardona artistes mentalment discapacitats, proveeix aquest tipus d'art amb un fòrum internacional.
L'art brut és un terme encunyat el 1945 per Jean Dubuffet per referir-se a l'art creat per gents alienes al món artístic sense una formació acadèmica. Dubuffet començà a reunir una col·lecció d'aquesta classe d'obres i a divulgar-les per mitjà d'exposicions i de publicacions després de la Segona Guerra mundial per a llevar-li a les obres el rètol d'art de malalts mentals.
Dubuffet afirmava que tots duem un potencial creatiu que les normes socials actuals anul·len. Açò s'observa en les creacions de persones que es mantenen al marge de la societat, tals com: interns d'hospitals psiquiàtrics, autodidactes, solitaris, inadaptats o ancians. Des del 1945, Dubuffet arreplega aquestes obres, i funda el 1948 la Compagnie d'Art Brut al costat d'André Breton, Michel Tapié i d'altres. La col·lecció formada arriba a les 5.000 obres, que s'exposen per primera vegada el 1967 en el Musée des Arts Decoratifs de París, i s'instal·len definitivament el 1976 en el Château de Beaulieu de Lausana. La col·lecció està formada en la seua majoria per obres de malalts psiquiàtrics, generalment esquizofrènics; malgrat això, Dubuffet va rebutjar sempre la idea d'"art psiquiàtric" afirmant que "no existeix un art dels bojos". L'art brut constitueix un aspecte fonamental del primitivisme assumit (encara que es tracte d'una expressió molt revaluada en l'actualitat) al llarg de tot el segle XX per certs artistes que romanen al marge de la modernitat.
L'anomenat paisatgisme visionari és una manifestació molt característica de l'art brut.
Contingut
1 Artistes marginals famosos
2 Pintors d'art brut
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Artistes marginals famosos
Weltachse mit Haase, d'August Natterer, 1919
Ferdinand Cheval (1836-1924)
Adolf Wölfli (1864-1930)
Madge Gill (1882-1961)
Henry Darger (1892-1973)
Martín Ramírez (pintor) (1895-1963),
Achilles Rizzoli (1896-1981)
Alexandre Lobanov (1924-2003)
Nek Chand (n. 1924)
Paul Salvador Oroverde (n. 1960)
Justo Gallego (n. 1925)
Josep Pujiula i Vila (n. 1937)
Pintors d'art brut
Adolf Wölfli (1864-1930)
Joseph Crépin (1875-1948)
Augustin Lesage (1876-1954))
Aloïse Corbaz (1886-1964)
Jean Dubuffet (1901-1985)
Robert Tatin (1902-1983)
Gaston Chaissac (1910-1964)
Ossorio (1916-1990)
Tarcisio Merati (1934-1995)
René Chomeaux, dit Chomo (n. 1924)
Paul Salvador Oroverde (n. 1960)ç- miquel barceló klk(1957)
Referències
↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.39. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 9 novembre 2014].
Bibliografia
- Roger Cardinal, Outsider Art, London, 1972.
- Roger Cardinal, Art Brut. In: Dictionary of Art, Vol. 2, London, 1996, p. 515-516.
- Turhan Demirel, "Outsider Bilderwelten", Bettina Peters Verlag, 2006, ISBN 3-939691-44-5
Jean Dubuffet: L'Art brut préféré aux arts culturels [1949](=engl in: Art brut. Madness and Marginalia, special issue of Art & Text, No. 27, 1987, p. 31-33).- Hal Foster, Blinded Insight: On the Modernist Reception of the Art of The Mentally Ill. In: October, No. 97, Summer 2001, pp. 3-30.
- Deborah Klochko and John Turner, eds., Create and Be Recognized: Photography on the Edge, San Francisco: Chronicle Books, 2004.
- John M. MacGregor, The Discovery of the Art of the Insane. Princeton, Oxford, 1989.
- John Maizels, Raw Creation art and beyond, Phaidon Press Limited, Londres, 1996.
- Lucienne Peiry, Art brut: The Origins of Outsider Art, París: Flammarion, 2001.
- Lyle Rexer, How to Look at Outsider Art, New York:Abrams, 2005.
- Colin Rhodes, Outsider Art, spontaneous Alternatives, London, 2000.
- Michel Thévoz, Art brut, New York, 1975.
- Maurice Tuchman and Carol Eliel, eds. Parallel Visions. Modern Artists and Outsider Art. Exhb. cat. Los Angeles County Museum of Art, Los Angeles, 1992.
- Allen S. Weiss, Shattered Forms, Art Brut, Phantasms, Modernism, State University of New York, Albany, 1992.
Self Taught Artists of the 20th Century: An American Anthology San Francisco: Chronicle Books, 1998.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art Brut  |
Outsider Art World.
Museu a Lagerhaus, St. Gallen, Suïssa.
Outsider... desconstruint l'art des de fora.
Collection de l'Art Brut Lausana.
abcd.
On Outsider Art and the Margins of the Mainstream.
Museu Art Brut Barcelona.
