Ortopinakiolita
Ortopinakiolita | |
---|---|
Fórmula química | Mg2Mn3+O2(BO3) |
Epònim | pinakiolita i sistema ortoròmbic |
Localitat tipus | Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.04 |
Dana | 24.2.5.1 |
Heys | 9.7.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 18,45Å; b = 12,7Å; c = 6,07Å; |
Duresa | 6 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1960 |
Referències | [1] |
L'ortopinakiolita és un mineral de la classe dels borats que pertany i dóna nom al grup de l'ortopinakiolita. El seu nom prové del fet que és el dimorf ortoròmbic de la pinakiolita.
Contingut
1 Característiques
2 Formació i jaciments
3 Grup de l'ortopinakiolita
4 Referències
Característiques
L'ortopinakiolita és un borat de fórmula química Mg2Mn3+O2(BO3). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aciculars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ortopinakiolita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
L'ortopinakiolita és una espècie mineral molt rara formada en petits filons en dolomia granular en un jaciment transformat de Fe-Mn.[2] Va ser descoberta a la localitat minera de Långban, al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]
Grup de l'ortopinakiolita
El grup de l'ortopinakiolita està format per quatre espècies de minerals borats.[3]
Espècie | Fórmula |
---|---|
Blatterita | Sb3+ 5Mn3+ 9Mn2+ 35(BO3)16O32 |
Chestermanita | Mg2(Fe3+,Mg,Al,Sb5+)O2(BO3) |
Ortopinakiolita | Mg2Mn3+O2(BO3) |
Takeuchiïta | Mg2Mn3+O2(BO3) |
Referències
↑ 1,01,1 «Orthopinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].
↑ 2,02,1 «Orthopinakiolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 maig 2017].
↑ «Orthopinakiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].