Ortopinakiolita












































































Infotaula de mineralOrtopinakiolita
Fórmula química
Mg2Mn3+O2(BO3)
Epònim
pinakiolita i sistema ortoròmbic
Localitat tipus
Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria
borats
Nickel-Strunz 10a ed.
6.AB.40
Nickel-Strunz 9a ed.
6.AB.40
Nickel-Strunz 8a ed.
V/G.04
Dana
24.2.5.1
Heys
9.7.2
Propietats
Sistema cristal·lí
ortoròmbic
Estructura cristal·lina
a = 18,45Å; b = 12,7Å; c = 6,07Å;
Duresa
6
Més informació
Estatus IMA
aprovat
Codi IMA
IMA1962 s.p.
Any d'aprovació
1960
Referències
[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'ortopinakiolita és un mineral de la classe dels borats que pertany i dóna nom al grup de l'ortopinakiolita. El seu nom prové del fet que és el dimorf ortoròmbic de la pinakiolita.




Contingut






  • 1 Característiques


  • 2 Formació i jaciments


  • 3 Grup de l'ortopinakiolita


  • 4 Referències





Característiques


L'ortopinakiolita és un borat de fórmula química Mg2Mn3+O2(BO3). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aciculars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.


Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ortopinakiolita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.



Formació i jaciments


L'ortopinakiolita és una espècie mineral molt rara formada en petits filons en dolomia granular en un jaciment transformat de Fe-Mn.[2] Va ser descoberta a la localitat minera de Långban, al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]



Grup de l'ortopinakiolita


El grup de l'ortopinakiolita està format per quatre espècies de minerals borats.[3]























Espècie
 Fórmula

Blatterita
Sb3+
5Mn3+
9Mn2+
35(BO3)16O32

Chestermanita
 Mg2(Fe3+,Mg,Al,Sb5+)O2(BO3)

Ortopinakiolita
 Mg2Mn3+O2(BO3)

Takeuchiïta
 Mg2Mn3+O2(BO3)


Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Orthopinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].


  2. ↑ 2,02,1 «Orthopinakiolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 maig 2017].


  3. ↑ «Orthopinakiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more