Ngtjyty

Lluís Bru i Salelles

Lluís Bru al 1909
Biografia
Naixement	1868 Ondara
Mort	1952 Barcelona
Formació professional	Format a Venècia
Activitat
Ocupació	Escenògraf
Art	Mosaïcista i escenògraf
Moviment	Modernisme
Obra
Obres destacables	Palau de la Música Catalana Casa Lleó Morera Institut Pere Mata
Premis
Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París

Lluís Bru i Salelles^[1] (Ondara, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista. És considerat com el realitzador de tessel·les més important de la Barcelona del modernisme.^[2]

Fill i nét de pintors, va desenvolupar des de nen les seves habilitats artístiques com a dibuixant. Traslladat a Barcelona molt jove, serà en aquesta ciutat on posarà el taller i on hi ha la major part de la seva obra.

Quan comença la seva activitat al taller que tenia al carrer d'Enric Granados^[3] núm. 64 de Barcelona, al voltant de 1900, rep els primers encàrrecs de Lluís Domènech i Montaner per a la realització de mosaics.

El 1901 prepara –per encàrrec de Maurici Vilomara–^[4] escenografies per al Gran Teatre del Liceu, entre els quals a l'arxiu municipal d'Esplugues de Llobregat es conserven els de l'òpera Hänsel i Gretel. Concretament, un parell de dibuixos signats al revers per l'artista: la cabanya dels nens del primer acte i el bosc en què es perden del segon acte.

És molt destacada la seva dedicació al disseny de ceràmica de catàleg per a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, uns motius freqüents als arrambadors i a les façanes i els ràfecs de les cases modernistes.

El 1904 viatjà a Venècia per formar-se en les tècniques del mosaic. És en la seva activitat com a mosaïcista on trobem la seva millor i més extensa obra.

Lluís Bru participa en la major part de les obres modernistes, des dels senzills cartells publicitaris industrials a Badalona o la decoració religiosa amb mosaics romans en paviments o absis fins a les grans obres modernistes en les quals sempre està present, sol o compartint protagonisme amb Mario Maragliano i Eliseu Querol.

És l'artífex de la Casa Lleó Morera, de l'Institut Pere Mata i dels darrers panells exteriors (1923) amb la història de l'Hospital de Sant Pau. Aquest edifici de Domènech i Montaner és, junt amb el Palau de la Música Catalana, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Al Palau de la Música realitzà tota la decoració de mosaics i trencadís que, junt amb els vitralls d'Antoni Rigalt i Blanch, són els elements d'artesania modernista que imprimeixen la personalitat d'aquest edifici.^[5][4]

Lluís Bru va ser molt reconegut a la seva època i va guanyar la medalla de l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona l'any 1911 amb una llar de foc que representava Sant Jordi dret sobre el cos del drac mort, dibuixat per l'artista Josep Triadó. Aquell mateix any repeteix la temàtica a la Casa Barbey, en aquest cas, amb el Sant Jordi muntat a cavall.
El 1925 rep la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París.

Tècniques

Aplicació de les diferents tècniques en obres de Lluís Bru

Mosaic romà a la Casa de la Lactància   Mosaic ceràmic al Palau de la Música Catalana   Mosaic ceràmic a la Casa de la Lactància   Trencadís a l'estació del Nord de València   Arrambador ceràmic; disseny per a la fàbrica Pujol i Bausis   Arrambador ceràmic existent a la casa Gustà; sisseny de catàleg per a la fàbrica Pujol i Bausis.   Detall del fris superior de la casa Teresa Font

Obra

Va treballar per als principals arquitectes de l'època: Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Joaquim Raspall, Salvador Valeri i Pupurull i Adolf Ruiz i Casamitjana.

Badalona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1880	Capella del Sant Crist	Al costat del castell de Godmar	Es tracta d'una capella del segle XII reformada el 1880 incorporant uns mosaics de Lluís Bru.	Correcte
1909	"La Llauna"	c/ Indústria i c/ Sagunt	La fàbrica d'envasos metàl·lics de Gottardo de Andreis, coneguda popularment com la Llauna, és obra de Joan Amigó i Barriga. A la façana del costat de la via hi ha uns mosaics amb uns escuts fets per Lluís Bru.	Correcte
1922	Cordeleria Domènech	c/ Torrent de Vall Major i c/ Orient	Antiga fàbrica tèxtil. Un gran rètol de mosaic blanc i blau recull el nom a la façana. El 2014 va ser retirat del seu emplaçament original pel Museu de Badalona, perquè s'enderrocà l'antiga corderia.[6]	Regular
?	Cordeleria Ribó	c/ Pomar de Baix, 4	Antiga fàbrica tèxtil. Un gran ròtul de mosaic blanc i blau recull el nom a la façana	Regular

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1902	Casa Lleó-Morera	Passeig de Gràcia, núm. 35	Obra de Lluís Domènech i Montaner. L'obra de Bru va consistir a la decoració del vestíbul de l'escala.	Molt bé
1902	Farmàcia Novellas[4]	Rambla de Catalunya, núm. 77	Obra de Antoni de Falguera i Sivilla per a Antoni Novellas i Roig. Bru, junt amb Mercel·lí Gelabert, fa les pintures decoratives de parets i sostres.	Correcte
1904	Palau del Baró de Quadras[4]	avinguda Diagonal, 373	Obra de Josep Puig i Cadafalch. Bru va realitzar el mosaic romà de l'entrada principal	Molt bé
1906	Casa Garí[4]	Passeig de Gràcia, núm. 60	Obra de Josep Puig i Cadafalch. Ceràmica floral al pati interior de l'habitatge, recreant un jardí al centre de Barcelona. També destacaven els mosaics romans del paviment del vestíbul en el que hi havia una cèlebre figura de dos elegants gossos enllaças per un mateix collar. Els arrambadors policroms amb parells d'aus i flors, partien de dibuixos de Puig i Cadafalch.	Desapareguda
1907-1913	Casa de la Lactància	Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477	Va ser projectada inicialment en 1907 per Pere Falqués, si bé l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, d'Antoni Falguera.	Correcte
1908	Palau de la Música Catalana	C/ Sant Pere més Alt	Obra de Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat. Va realitzar tota la ceràmica i mosaic, exterior i interior. Destaquen especialment el frontó de la façana i el fons d'escenari.	Molt bé
1908-1911	Hotel Metropolitan. La Rotonda	Psg. Sant Gervasi, 51	Obra d'Adolf Ruiz Casamitjana. La decoració de l'hotel original reflectia el luxe i el lleure. Tenia un fris exterior amb imatges d'activitats lúdiques i esportives, actualment desaparegut. Els usos posteriors de l'edifici han mutilat altres parts interiors. Destaca la torre amb pèrgola.	Deteriorat
1910-1917	Església dels Carmelites	Av. Diagonal, 422	Obra de Josep Domènech i Estapà i Josep Domènech i Mansana. L'església està resolta segons línies formals pròpies del bizantinisme, tot i tenir altres elements medievalistes. La profusa decoració d'absis i murs amb pintures murals i mosaics de Lluís Bru és on la inspiració bizantina. Durant la guerra civil l'església va ser incendiada. Al restaurar-la varen descobrir que els mosaics només s'havien fumat, però el foc no els havia fet malbé.	molt bé
1911	Casa Comalat	Av. Diagonal, 442	Obra de Salvador Valeri i Pupurull. Obra insòlita amb clares influències gaudinianes amb la façana principal a l'avinguda Diagonal i la posterior orientada al carrer Còrsega i ricament decorada amb mosaics.	molt bé
1911	Botiga "Casa Texidor"	Rda. de Sant Pere 16	Decorada per Joaquim Raspall, el comerç estava dedicat a papereria i material per a belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir en 1874 per Josep Texidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en la que col·laborà Lluís Bru. Va existir fins a l'any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou bé la decoració original.	Ben conservada
1911	Casa Doctor Genové	la Rambla, 77	Obra d'Enric Sagnier en una finca estreta on s'allotjava la farmàcia i el laboratori del propietari. Destaca l'obertura central amb un arc Tudor per donar més llum a la sala principal i una escultura d'Esculapi a l'entrada. La façana està profusament decorada amb mosaics i esgrafiats.	Correcte
1911	Fàbrica Casaramona[4]	Av. Marquès de Comillas, 6-8	La ceràmica de la torre d'aigües és obra del taller Bru.	Correcte
1911 i 1955	Temple Expiatori del Sagrat Cor	Tibidabo	Obra monumental d'Enric Sagnier ubicada al cim del Tibidabo, va ser construïda entre el 1902 i el 1966, si bé els mosaics de Bru ubicats a la cripta són de la primera fase, cap al 1911. Els del timpà de la porta de la cripta van ser destruïts al 1936 i reinterpretats al gust de l'època per Josep Bru, la segona generació del taller Bru el 1955.	Correcte
1914	Casa Cuyàs Ferrer (o Maldonado)	c/ Aribau 179	Obra de Antoni Millás i Figuerola. S'articula a partir de l'eix angular, semicilíndric, que actua alhora com a tribuna i com a torratxa, sobresortint del nivell de terrat. El treball de Bru és el mosaic exterior en fris del pis superior.	Correcte
1917	Casa Teresa Font[4]	Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 690	La façana té un mosaic amb temes florals que ocupa els 3 pisos superiors. Va ser restaurat pel nét de Lluís Bru als anys 80.	Correcte
1923	Hospital de Sant Pau	Av. Antoni M. Claret, 167	Obra de Lluís Domènech i Montaner. La principal contribució mosaïcista d'aquesta obra és de Mario Maragliano. Lluís Bru va realitzar, sobre pintures de Francesc Labarta, els dos darrers panells decoratius de la part exterior del pavelló d'administració, on es recull la història de l'hospital.	correcte
1924 i 1942	Basílica de Sant Josep Oriol[7]	C/ Diputació, 141	Encàrrec de Magdalena Modolell, vídua de Nogués, en previsió de la canonització del beat català. Del març de 1924 a maig de 1925 es paga a Lluís Bru la quantitat de 26.000 pessetes pels mosaics del presbiteri i del pantocràtor. El 20 de març de 1942 es paga a Tallers Bru la quantitat de 7.488,50 ptes. per la reconstrucció del mosaic del presbiteri. L'obra és de Josep Bru, amb la col·laboració del seu pare Lluís Bru.	Correcte
1934	Farmàcia Viladot	Rda. Sant Pere, 40	Oberta l'any 1905 pel doctor Palomar, va canviar el seu nom posteriorment. El disseny del projecte fou de Fèlix Cardellach. Les pintures del sostre, avui desaparegudes, eren d'Eusebi Esquirós i els mosaics són de Lluís Bru. Els dos grans panells de la façana són obra de Josep Bru i substitueixen des de 1934 uns vitralls modernistes del propi Cardellach.[8]	Correcte

Canet de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1905	Fris ceràmic de la Masia Rocosa	Xamfrà riera Gavarra amb la Buscarons	Es tracta d'un mural d'un àngel que dóna la benvinguda que va dissenyar per al "Pavelló dels Distingits" de l'Institut Pere Mata i que Domènech i Montaner va incorporar a la Masia Rocosa, taller de l'arquitecte.[9]	Correcte
Inici de segle XX	Arrambadors ceràmics de Mas d'el Grau		A inicis de segle XX es va reformar un antic mas de l'horta del Grau. Els arrambadors escollits són obra de Lluís Bru	Correcte

Cerdanyola del Vallès

la Garriga

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1910	Casa Barbey	C/ Figueral,	Construïda per encàrrec de Juli Barber i Poinsard, és considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Bru va fer la ceràmica i els mosaics, dels que destaca un Sant Jordi sobre disseny de Triadó.	Correcte

La Pobla de Segur

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1903	Torre Mauri		Forma part del "conjunt Mauri" edificat per Ramon Mauri, fill d'un Mestre de Cases de la Pobla de Segur que va fer fortuna a Madrid després de participar en la tercera guerra carlina. Actualment és la seu de l'ajuntament de la Pobla de Segur	Molt bé

Mollet del Vallès

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
> 1911	Teneria Moderna Franco-Española[11]	c/ Indústria, 1	Els orígens de la Teneria es troben en una petita pelleria fundada l'any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l'any 1911 quan es va constituir davant notari la Teneria Moderna Franco-Espanyola. Els mosaics de Bru, al·legoria del "comerç" i la "indústria", han de ser posteriors doncs ja recollen aquesta denominació.[12]	Degradant-se

Reus

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1897-1912	Institut Pere Mata	Carretera de l'Institut Pere Mata, s/n	Obra de Lluís Domènech i Montaner, encarregat pel doctor reusenc Emili Briansó Planes, Pau Font de Rubinat i altres intel·lectuals catalanistes reusencs per a ser hospital psiquiàtric. Per a Domènech i Montaner va ser un precedent de l'Hospital de Sant Pau.	Molt bé

Sentmenat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1905	Cementiri de Sentmenat	.	Obra d'Antoni Falguera, disposa d'una decoració minimalista en mosaic tant a l'accés principal com la testa de la tanca perimetral.	Regular

Uxue

València

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1903	Estació del Nord	carrer de Xàtiva	La profusa decoració de mosaic i ceràmica està centrada en la producció agrícola de la taronja. Destaca el vestíbul, sostres, columnes i l'actual zona d'informació en una combinació amb una fusteria molt delicada. Resulta anecdòtic que hi ha uns cartells fets en mosaic amb el lema "bon viatge" en diversos idiomes, excepte en català.	Molt bé

• Panteons d'Ignasi Coll, Tolrà, Serra i Gurino al cementiri de Montjuïc.^[2]
  


• 1900 (aprx) Casa de Josep Bertrand o vil·la Mayfair (via Augusta, 240)^[2]
  


• 1906 Façana de la fonda Marina^[2]
  

• Palau del comte de Fígols^[2]
  


• Capella religioses de Maria Immaculada

Fora de Catalunya, Lluís Bru va realitzar els mosaics de la Casa Àrab i de la cripta March a Palma i de la "Compañía Peninsular de Teléfonos" a Madrid.^[16]

La nissaga Bru

Adaptant-se als canvis i evolució dels estils, Lluís Bru va continuar treballant fins a la seva mort l'any 1952.
Pel taller varen passar tres generacions:

Lluís Bru i Salelles

Creador de la nissaga.

Josep Bru i Masipó

Barcelona, 1901-1973. Tercer fill de Lluís Bru i continuador del taller. Va comptar amb la col·laboració parcial dels seus germans Lluís, que es va dedicar al món de l'esport, i l'Elàdia, la figura femenina del taller que sempre es va mantenir en un discret segon pla.

La longevitat de Lluís Bru eclipsà parcialment al seu successor que, tot i les dificultats empresarials per la devallada de l'ús del mosaic a partir del Noucentisme, va mantenir el taller. En aquest període la principal activitat fou la restauració d'esglésies destruïdes a la guerra civil i els encàrrecs de Joan March, al Palau March i al panteó March, ambdós a Palma. Es tracta d'obres de gran envergadura d'un estil propi dels anys 60. Altres obres són l'altar de la Puríssima de l'església parroquial de Ribes de Freser (1950), l'altar de la Marededéu de Montserrat dels caputxins d'Olot (1946) i l'església dels Àngels a Barcelona^[17]

Lluís Bru i Borrell

Barcelona, 1933-1999. Tercer fill de Josep Bru i Massipó. Va passar moments molt difícils fins que als anys 80 es va iniciar una recuperació del patrimoni modernista i de la consciència sobre la preservació. Comença una activitat de restauració de les obres del seu avi: Palau de la Música, Casa Lleó Morera, casa de la Lactància, etc. i d'altres mosaics, com, el 1988, els de l'església de Sant Pacià (Barcelona), dissenyats per Gaudí i realitzats pel mosaicista Luigi Pallarin a començaments del segle XX. La seva tenacitat va permetre que, no tan sols fos l'únic taller de mosaic en actiu, sinó que conservés els dibuixos originals de les principals obres del modernisme català. El seu germà, Josep Bru i Borrell (1927), va col·laborar en restauracions molt importants, com el Palau de la Música Catalana o el Tibidabo, si bé sempre va treballar amb taller propi a Artà (Mallorca).

Llegat

La documentació del taller dels Bru amb les plantilles originals dels principals mosaics que varen fer es troba a l'arxiu de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, que ho va adquirir per a integrar-ho amb el museu de la fàbrica Pujol i Bausis, a la que Lluís Bru va estar tant vinculat.^[18]

Bibliografia

• 
  Lluís Bru: Fragments d'un creador. Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, 2005. ISBN 9788460957195 [Consulta: 3 gener 2011]. 
  


• Saliné Perich, Marta «Lluís Bru i Salelles a Badalona». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 12, 2001, pàg. 67–76. ISSN: 2014-9794 [Consulta: 11 agost 2016].


• Milian, Àlex «Lluís Bru, el mosaïcista del modernisme». El Temps, 1756, 2018.

Referències i notes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Bru i Salelles

• Biografia i imatges de la seva obra