Club Deportiu Comtal





















































Infotaula club esportiuCD Comtal

Condal.JPG
Nom complet
Club Deportiu Comtal
Fundació
1934
Dissolució
1970
Colors
          blau, blanc
País
Espanya
Àrea social
Estadi
Camp de Les Corts
Barcelona, Catalunya
(60.000 espectadors)
Junta tècnica
Esport/disciplina
futbol
Lliga
Lliga espanyola de futbol
Equipament
















Primer



Web
Lloc web oficial


Modifica les dades a Wikidata

El Club Deportiu Comtal fou un antic club de futbol català de la ciutat de Barcelona.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Evolució de l'Uniforme


  • 3 Trajectòria esportiva


  • 4 Jugadors destacats


  • 5 Vegeu també


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Història


El club es creà l'1 d'agost de 1934,[1] amb el nom de Secció Esportiva L'Espanya Industrial,[2] al barri d'Hostafrancs. Es tractava d'una secció esportiva de la fàbrica del mateix nom. L'equip vestia de blau i blanc a franges verticals i pantaló blanc.


Participà en competicions com el Campionat de Catalunya de Cases Comercials, de Productors o de Grups Empresa. Després de la Guerra Civil es proclamà campió d'Espanya del campionat de l'Obra de Educación y Descanso. Paral·lelament, competia en les categories inferiors de la FCF.


L'any 1945 es convertí en filial del FC Barcelona. L'equip va destacar a les diverses categories on participà, fins que el 1949-50 es proclamà campió de categoria regional i passà a la categoria estatal de tercera divisió. L'any 1952 ascendí a segona. Finalment, la temporada 1955-56 aconseguí l'ascens a primera divisió. No era el primer cop. Tres anys abans, la temporada 1952-53, el club ja havia obtingut el dret a l'ascens a primera, però hagué de renunciar-hi perquè era filial del Barça.


Abans de començar la temporada 1956-57, coincidint amb l'ascens a primera, l'Espanya Industrial es va desvincular del Barça (i així va evitar haver de renunciar a la categoria, com havia passat el 1953) i va canviar el nom pel de Club Deportiu Comtal (perquè la normativa aleshores no permetia equips de primera amb noms d'empresa).[3] El Condal, que mantingué aquesta denominació fins que va desaparèixer, jugava al camp de Les Corts i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques.


Per celebrar l'ingrés a primera divisió, disputà dos partits amistosos, un contra el São Cristóvão (2-2) i l'altre amb l'Oriental de Lisboa (que va guanyar 6-2).[4] Només va jugar una única temporada a primera: acabà en darrera posició (16è) amb 22 punts, en 30 partits. En guanyà 7, n'empatà 8 i en perdé 15. Marcà 37 gols i en va encaixar 57.


Romangué a segona divisió fins al 1960, quan renuncià a la categoria per passar a tercera. El 1965 tornà a ascendir a segona, on es mantingué fins al 1967, quan va tornar a tercera.


El 1968 arribà a un acord amb el FC Barcelona per tornar a ser-ne filial. Canvià l'uniforme per un de blau i grana, amb pantaló blanc. Va desaparèixer el 1970, quan es fusionà amb l'Atlètic Catalunya CF, per formar el Barcelona Atlètic.



Evolució de l'Uniforme




















SE Espanya Industrial













CD Comtal (1956)













CD Comtal (1968)


Trajectòria esportiva









  • 1947-48: 3a Divisió 10è

  • 1948-49: Territorial A

  • 1949-50: Territorial A

  • 1950-51: 3a Divisió 4t

  • 1951-52: 3a Divisió 1r

  • 1952-53: 2a Divisió 2n

  • 1953-54: 2a Divisió 5è

  • 1954-55: 2a Divisió 11è

  • 1955-56: 2a Divisió 3r

  • 1956-57: 1a Divisió 16è

  • 1957-58: 2a Divisió 5è

  • 1958-59: 2a Divisió 4t

  • 1959-60: 2a Divisió 10è

  • 1960-61: 2a Divisió 12è

  • 1961-62: 3a Divisió 2n

  • 1962-63: 3a Divisió 3r

  • 1963-64: 3a Divisió 8è

  • 1964-65: 3a Divisió 1r

  • 1965-66: 2a Divisió 7è

  • 1966-67: 2a Divisió 16è

  • 1967-68: 3a Divisió 1r

  • 1968-69: 3a Divisió 7è

  • 1969-70: 3a Divisió 5è


Jugadors destacats


Pel club han passat grans jugadors, molts d'ells han estat posteriorment grans figures del Barça, com ara els següents:



  • Marià Gonzalvo

  • Sígfrid Gràcia

  • Gustau Biosca

  • Ferran Olivella

  • Francesc Rodríguez

  • Carles Rexach

  • Dagoberto Moll



Vegeu també



  • Futbol Club Barcelona B

  • Atlètic Catalunya Club de Futbol



Referències





  1. ↑ Nolla Durán, Jaume «TERCERAS A EXAMEN. Club Deportivo Condal» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-08-1968, pàg. 10 [Consulta: 21 setembre 2017].


  2. ↑ Nolla Durán, Jaume «España Industrial, Condal, Atlético Cataluña. Cuarenta años de fútbol» (en castellà). Mundo Deportivo, 18-05-1968, pàg. 14-15 [Consulta: 21 setembre 2017].


  3. ↑ «Història dels equips filials del FC Barcelona». FCBarcelona.cat. [Consulta: 21 setembre 2017].


  4. ↑ Ollé Bertran, Antoni «C.D. Condal, 6 - Oriental Lisboa, 2» (en castellà). Mundo Deportivo, 06-09-1956, pàg. 5 [Consulta: 22 setembre 2017].




Enllaços externs



  • Reportatge a Mundo Deportivo

  • Reportatge a Mundo Deportivo

  • Informació del club








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more