Club Deportiu Comtal
Nom complet | Club Deportiu Comtal | |
---|---|---|
Fundació | 1934 | |
Dissolució | 1970 | |
Colors | blau, blanc | |
País | Espanya | |
Àrea social | ||
Estadi | Camp de Les Corts Barcelona, Catalunya (60.000 espectadors) | |
Junta tècnica | ||
Esport/disciplina | futbol | |
Lliga | Lliga espanyola de futbol | |
Equipament | ||
| ||
Web | Lloc web oficial | |
El Club Deportiu Comtal fou un antic club de futbol català de la ciutat de Barcelona.
Contingut
1 Història
2 Evolució de l'Uniforme
3 Trajectòria esportiva
4 Jugadors destacats
5 Vegeu també
6 Referències
7 Enllaços externs
Història
El club es creà l'1 d'agost de 1934,[1] amb el nom de Secció Esportiva L'Espanya Industrial,[2] al barri d'Hostafrancs. Es tractava d'una secció esportiva de la fàbrica del mateix nom. L'equip vestia de blau i blanc a franges verticals i pantaló blanc.
Participà en competicions com el Campionat de Catalunya de Cases Comercials, de Productors o de Grups Empresa. Després de la Guerra Civil es proclamà campió d'Espanya del campionat de l'Obra de Educación y Descanso. Paral·lelament, competia en les categories inferiors de la FCF.
L'any 1945 es convertí en filial del FC Barcelona. L'equip va destacar a les diverses categories on participà, fins que el 1949-50 es proclamà campió de categoria regional i passà a la categoria estatal de tercera divisió. L'any 1952 ascendí a segona. Finalment, la temporada 1955-56 aconseguí l'ascens a primera divisió. No era el primer cop. Tres anys abans, la temporada 1952-53, el club ja havia obtingut el dret a l'ascens a primera, però hagué de renunciar-hi perquè era filial del Barça.
Abans de començar la temporada 1956-57, coincidint amb l'ascens a primera, l'Espanya Industrial es va desvincular del Barça (i així va evitar haver de renunciar a la categoria, com havia passat el 1953) i va canviar el nom pel de Club Deportiu Comtal (perquè la normativa aleshores no permetia equips de primera amb noms d'empresa).[3] El Condal, que mantingué aquesta denominació fins que va desaparèixer, jugava al camp de Les Corts i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques.
Per celebrar l'ingrés a primera divisió, disputà dos partits amistosos, un contra el São Cristóvão (2-2) i l'altre amb l'Oriental de Lisboa (que va guanyar 6-2).[4] Només va jugar una única temporada a primera: acabà en darrera posició (16è) amb 22 punts, en 30 partits. En guanyà 7, n'empatà 8 i en perdé 15. Marcà 37 gols i en va encaixar 57.
Romangué a segona divisió fins al 1960, quan renuncià a la categoria per passar a tercera. El 1965 tornà a ascendir a segona, on es mantingué fins al 1967, quan va tornar a tercera.
El 1968 arribà a un acord amb el FC Barcelona per tornar a ser-ne filial. Canvià l'uniforme per un de blau i grana, amb pantaló blanc. Va desaparèixer el 1970, quan es fusionà amb l'Atlètic Catalunya CF, per formar el Barcelona Atlètic.
Evolució de l'Uniforme
SE Espanya Industrial | CD Comtal (1956) | CD Comtal (1968) |
Trajectòria esportiva
|
|
|
|
Jugadors destacats
Pel club han passat grans jugadors, molts d'ells han estat posteriorment grans figures del Barça, com ara els següents:
- Marià Gonzalvo
- Sígfrid Gràcia
- Gustau Biosca
- Ferran Olivella
- Francesc Rodríguez
- Carles Rexach
- Dagoberto Moll
Vegeu també
- Futbol Club Barcelona B
- Atlètic Catalunya Club de Futbol
Referències
↑ Nolla Durán, Jaume «TERCERAS A EXAMEN. Club Deportivo Condal» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-08-1968, pàg. 10 [Consulta: 21 setembre 2017].
↑ Nolla Durán, Jaume «España Industrial, Condal, Atlético Cataluña. Cuarenta años de fútbol» (en castellà). Mundo Deportivo, 18-05-1968, pàg. 14-15 [Consulta: 21 setembre 2017].
↑ «Història dels equips filials del FC Barcelona». FCBarcelona.cat. [Consulta: 21 setembre 2017].
↑ Ollé Bertran, Antoni «C.D. Condal, 6 - Oriental Lisboa, 2» (en castellà). Mundo Deportivo, 06-09-1956, pàg. 5 [Consulta: 22 setembre 2017].
Enllaços externs
- Reportatge a Mundo Deportivo
- Reportatge a Mundo Deportivo
- Informació del club