Turbot
| Psetta maxima | |
|---|---|
 Turbot de la Mar del Nord. | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Pleuronectiformes |
| Família | Scophthalmidae |
| Gènere | Psetta |
| Espècie | Psetta maxima (Linnaeus, 1758) |
 | |
El turbot, rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat (Psetta maxima maxima) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes.
Contingut
1 Morfologia
2 Hàbitat
3 Alimentació
4 Reproducció
5 Distribució geogràfica
6 Pesca
7 Referències
8 Enllaços externs
Morfologia
- Talla: màxima 100 cm, comuna de 40 a 50 cm.
- Cos quasi circular i comprimit, amb els dos ulls, relativament, propers entre si i situats sobre el costat esquerre; el diàmetre ocular, més petit que la distància interorbitària i que la longitud del musell.
- Sense escates (transformades en tubercles ossis).
- Línia lateral, ben desenvolupada sobre les dues cares, dibuixa una corba accentuada per sobre de les pectorals i una altra, ben diferenciada, per sobre del cap.
- De 10 a 12 branquispines, a la part inferior del primer arc branquial.
Boca gran i terminal; el maxil·lar arriba al nivell posterior de l'ull inferior; les dents són petites, punxegudes i presents sobre el vòmer.- Origen de l'aleta dorsal, més proper a l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
- La pectoral de la cara ocular, més gran que la situada a la cara cega.
- Bases de les ventrals allargades i subiguals.
- La caudal és arrodonida.
- Coloració molt variable, grisenca o marronosa, adaptant-se al tipus de fons.
Turbot camuflat al fons marí (Vila Nova de Gaia, Portugal).
Hàbitat
Espècie bentònica sobre fons de sorra i pedra, fins als 100 m.
Alimentació
S'alimenta, principalment, de peixos i, accessòriament, de crustacis i cucs.
Reproducció
Maduren, sexualment, als 3 anys (mascles) i de 4 a 5 anys les femelles.
La reproducció té lloc a principis de la primavera (març-abril).
La longevitat establerta és de 17 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.
Rèmol de petxines.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la Mar Negra, on és substituïda per una altra subespècie (Psetta maxima maeotica). A l'Atlàntic oriental, des del nord de Noruega i la Mar Bàltica fins al Marroc.
Pesca
La pesca és del tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons.
La carn és bastant apreciada i d'interès comercial. És semblant al rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) que és menys apreciat.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 125.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
Informació sobre el rom clavellat. (català)
Àmplia informació sobre el turbot. (anglès)
Àmplia informació sobre aquest peix. (castellà)
