Eximén Pérez de Tarazona











Infotaula de personaEximén Pérez de Tarazona
Modifica les dades a Wikidata



Segell d'Eximén Pérez d'Arenós


Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.




Contingut






  • 1 Orígens familiars


  • 2 Matrimoni i descendents


  • 3 Biografia


    • 3.1 Conquesta de València


    • 3.2 La Baronia d'Arenós


    • 3.3 Tractat d'Almizra


    • 3.4 Segona revolta dels sarraïns valencians


    • 3.5 Tercera revolta dels sarraïns valencians




  • 4 Possessions territorials


  • 5 Referències[3]


  • 6 Bibliografia


  • 7 Vegeu també





Orígens familiars


Nét de Sancho Sánchez Zapata de Valtorres


Fill de Blasco Sánchez Zapata i de NN de Castro


Germà de Pero Pérez de Tarazona, Antonio Pérez de Tarazona i de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud



Matrimoni i descendents


Es casà amb Elpha Pérez. Fills:[1]




  • Ruy Eximénez d'Arenós, senyor de Borriol


  • Pero Eximénez d'Arenós, senyor de Montornés, Tornesa


  • García Eximénez d'Arenós,


  • Johan Eximénez d'Arenós,


  • Teresa Eximénez d'Arenós, casada amb Fernando Pérez Aba-Omahet, fill de Zayd Abu Zayd

  • Martín Garcés


  • Eximén d'Arenós, senyor d'Andilla


  • Blasco Eximénez d'Arenós "el Major" casat el 1242 amb Alda Ferrandis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd



Biografia



Conquesta de València


Article principal: Conquesta de València

Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233.[2] Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins al 1237. Lluità a la Batalla del Puig i després de la caiguda de Balansiya el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraiment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)



La Baronia d'Arenós


El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria següent a la del mateix rei i els infants. Per raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Ferrándis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.



Tractat d'Almizra


Article principal: Tractat d'Almizra

El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castells de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.



Segona revolta dels sarraïns valencians


Article principal: Segona revolta mudèjar

Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seues alqueries i jurisdicció civil i criminal.



Tercera revolta dels sarraïns valencians


Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia.



Possessions territorials



  • Carta de Pobla a Cortes de Arenoso, 1251

  • Signa la Carta Pobla de Castelló, 1251. Com a lloctinent de Jaume I.

  • Signa la Carta Pobla de Bocairent, Agres i Mariola, 1256. Com a lloctinent de Jaume I.

  • Signa la Carta Pobla d'Alcoi, 1256. Com a lloctinent de Jaume I.


  • Andilla, 1237


  • Pedralba, 1242


  • Baronia d'Arenós, 1243


  • Massarrojos, 1246


  • Benifaraig i Cheste, 1251


  • Borriol, 1254


  • Ondara, 1255


  • Soneja, Azuebar, Mosquera i Pollinos, 1260

  • Uncastillo, 1263

  • El 1248 Abú Zayd i Eximén Pérez cedeixen a l'església de Tarragona: Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa, Villaformosa, Cortes, Villamalur i els seus termes, Jódar, Villahaleva, Tortonich, Andilla,Castalla, Unil, Ibi, Tibi.














Eximén Pérez de Tarazona

Llinatge de Tarazona / Llinatge d'Arenós

Càrrec de govern

Precedit per:
?
Procurador General del
Regne de València
(1244-1258)

Succeït per:
Eximen I de Foces


Referències[3]




  1. ↑ (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós


  2. ↑ Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238. 


  3. ↑ «Arbre genealógic».



Bibliografia




  • (castellà) Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580)

  • Arxiu Jaume I: Eiximén Pérez es declara vassall d'Abu Said

  • Arxiu Jaume I: Carta de confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d'Arenós

  • Diplomatari dels Arenós

  • http://www.uiquipedia.org/Archiu:ARBOL_aRENOS.jpg



Vegeu també


  • Conquesta de València









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more