Cortina (arquitectura)

Multi tool use

Cortina unint dues torres de Pouancé
En arquitectura militar, una cortina és el llenç de muralla comprès entre dos bastions, torres d'un castell o fortalesa, de les que rep suport i flanqueig. L'angle de la cortina és, en el traçat del baluard, l'angle que forma l'eix imaginari de la cortina amb el flanc. Quan la línia de defensa tallava a la cortina en un punt diferent del seu extrem, es deia flanc de la cortina a l'espai, definit sobre aquesta, entre el punt de la intersecció i el flanc immediat. El trencant de la cortina era la porció de la cortina que en alguns traçats del baluard es desviava de la direcció principal, junt a cada un dels flancs. La cortina defensiva era la línia fronterera que alguns països formaven amb fortes barreres, tancant l'espai comprès entre dues places importants de guerra. El seu objecte era protegir la zona de concentració de l'exèrcit propi, i alhora interceptar els camins que pogués triar l'enemic en efectuar la invasió del territori.

Cortina del Crac dels Cavallers, Síria.
La longitud de les cortines sembla que ha estat sempre en relació amb les armes de projecció emprades en la defensa de les places fortes. Així seria lògic suposar que en un principi l'abast de la fletxa disparada per l'arc, seria el que limitava la longitud de la cortina
La introducció de les armes de foc va permetre augmentar la longitud de les cortines, tenint en compte els enginyers de no exagerar-la per no debilitar en excés la part central, que era la que escollia en general el que assetjava com a blanc dels seus atacs. Les muralles d'Anvers construïdes el 1540, probablement segons els plànols de Sanmichele, van tenir cortines de més de 500 m de llarg.
En l'època del predomini de la fortificació amb baluards es van donar minucioses regles per a determinar el traçat dels fronts, que variaven amb les diverses escoles, però totes convenien en la necessitat de fixar un límit màxim i un altre mínim a la longitud de la cortina, que si era massa gran era difícil de cobrir contra els atacs del que assetjava, i si era massa petita, deixava privada de defensa una gran extensió de vall, que no podia ser vista des dels flancs.
Vegeu també
Bibliografia
Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (Espasa), tom 15 (anterior a 1929).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cortina 
|
Enginyeria militar
|
Edat antiga |
Casa del Guarda · Castrum · Crannog · Fortalesa · Fortificació · Limites romani · Muralla · Porta de fortificació · Palissada · Sudis · Tala · Wagenburg
|
Edat mitjana |
Adarb · Barbacana · Barbeta · Bastió · Cadafal · Castell · Castell concèntric · Castell de mota i pati · Ciutadella · Clusa · Cortina · Donjon · Espitllera · Força · Fossat · Gabió · Garita · Glacis · Kremlin · Landwehr · Lladronera · Merlet · Parapet · Pont llevadís · Rastell · Torre de sentinella · Torre mestra · Torrelló · Torrassa · Tronera · Verdesca
|
Edat moderna |
Arsenal · Baluard · Caponera · Casa forta · Casamata · Contraescarpa · Escarpa · Esplanada · Estaca punji · Fortí · Hornabec · Lluneta · Mètode Vauban · Nitrera · Ostrog · Polvorí · Reducte · Revellí · Trinxera
|
Edat contemporània |
Búnquer · Camp de concentració · Refugi antiaeri · Refugi antiatòmic · Tanca elèctrica · Torre Flak · Torre Zombeck · Torreta
|
Viccionari
2ZXOXoJtdaSp3x
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...