Panòptic
Kilmainham Gaol, Irlanda. Pati interior victorià
Esquema que representa el principi de funcionament del panòptic
El panòptic (anglès: panopticon; del grec pan-, 'tot' i -opticon, del verb per 'observar') és un sistema teòric de visibilitat dissenyat pel filòsof utilitarista i teòric social Jeremy Bentham. Inicialment, es va idear com un sistema de vigilància per a presons més racionalistes. El disseny comprèn una estructura circular amb una "casa d'inspecció" situada al seu centre, des de la qual els encarregats de la institució penal són capaços de controlar els reclusos, que se situen al voltant del perímetre del seu punt d'observació. Bentham no sols tenia les presons al cap quan va dissenyar el panòptic, sinó que el veia aplicable a hospitals, llars de caritat i manicomis, si bé es va concentrar en dissenys per a presons. Tanmateix, la idea del panòptic no va ser aplicada a un edifici real fins després de la seva mort. Moltes presons anomenades model segueixen l'esquema de Bentham, com pot ser la Presó Model de Barcelona.
Contingut
1 Crítica de Michel Foucault
2 Sistemes de vigilància electrònica
3 Vegeu també
4 Referències
Crítica de Michel Foucault
La visibilitat panòptica fou analitzada críticament amb posterioritat pel filòsof francès Michel Foucault, especialment en la seva obra Vigilar i castigar, de 1975. Segons Foucault, tots els principis que conformen els canvis de les relacions de poder entre l'estat i els seus habitants (biopolítica) es troben concentrats en el panòptic. Segons Foucault, l'efecte més important del panòptic és el d'induir en el reclús un estat conscient i permanent de visibilitat que garanteix el funcionament automàtic del poder, sense que aquest poder s'hagi d'exercir de manera directa contínuament, ja que el presoner no pot saber quan està sent vigilat i quan no. El panòptic serviria també de laboratori de tècniques per a modificar la conducta o reeducar els individus, de manera que no sols és un aparell de poder, sinó també de saber. Foucault empra també la idea del panòptic com a metàfora d'una nova manera de comprendre les relacions de poder i les jerarquies en l'estat modern.
Sistemes de vigilància electrònica
El model de presó panòptica de Jeremy Bentham s’ha utilitzat per analitzar la vigilància en diversos contextos: el lloc de treball, l’administració governamental o el consum, entre d’altres. Remarcar que en el model de Bentham, s’utilitzen unes persianes de fusta a través de les quals els funcionaris que vigilen els presos són invisibles per aquests. Per tant, en aquest cas també, els individus no tenen cap espai d’intimitat on amagar-se i no saben quan estan sent observats.[1] El raonament de Bentham era que els presoners, al no saber si eren o no observats, estaven obligats a pensar que els observaven en tot moment i per tant, l’obediència era l’única opció racional que tenien.
Podem relacionar el model panòptic amb la invisibilitat de la vigilància electrònica, el seu caràcter automàtic o la implicació dels individus en la seva pròpia vigilància. Aquesta última implicació la podem veure en la radiotelematria o etiquetament electrònic que permet a alguns delinqüents fer vida normal amb un dispositiu informatitzat que els obliga a mantenir contacte amb algun tipus de control central. Per tant, el portador del dispositiu està vigilat de manera potencialment constant a la vegada que participa en el procés sense poder verificar-lo.[2]
Un altre aplicació actual podria ser el National Crime Information Center (NCIC), un sistema nacional informatitzat on s’arxiven tots els expedients criminals dels Estats Units. L’esquema de l’arxiu és panòptic pel simple fet que el fitxer substitueix la presó i tot el sistema policial actua com a guardià d’aquesta.[3] En l’actualitat, la connexió de registres entre bases de dades diferents es dóna molt i això genera sistemes informatitzats de gran format com la base de dades de la CIA o l’FBI. Concretament, les agències de recaptació fiscal són les principals recopiladores de dades personals que després utilitzen per identificar els qui no fan la declaració de la renda o els que declaren menys del que els tocaria per llei.[4]
Vegeu també
Between the Frames: The Forum, obra d'Antoni Muntadas en què experimenta amb la figura del panòptic.
Referències
↑ Giddens, Anthony. The Nation-State and Violence (en anglès). 1a Ed. Berkeley: University of California Press, 1989, p. 14-15 i 175. ISBN 978-0520060395.
↑ Cohen, Stanley. Visions of Social Control: Crime, Punishment and Classification (en anglès). 1a ed. Glasgow: Polity Press, 1987, p. 222. ISBN 9780745600215.
↑ Gordon, Diana R. «The Electronic Panopticon: A Case Study of the Development of the National Criminal Records System» (en en). Politics & Society, 15, 4, 1987-12, pàg. 483–511. DOI: 10.1177/003232928701500404. ISSN: 0032-3292.
↑ Gandy, Oscar H. «The Surveillance Society: Information Technology and Bureaucratic Social Control» (en en). Journal of Communication, 39, 3, 01-09-1989, pàg. 61–76. DOI: 10.1111/j.1460-2466.1989.tb01040.x. ISSN: 0021-9916.
