Ngtjyty

Castelló de la Ribera
Villanueva de Castellón
escut de Castelló de la Ribera
Castelló de la Ribera
Localització
39° 04′ 41″ N, 0° 30′ 45″ O / 39.0780688°N,0.5124591°O / 39.0780688; -0.5124591
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Ribera Alta
Municipi	1
Població
Total	7.095 (2018)
• Densitat	349,51 hab/km²
Gentilici	Castellonenc, castellonenca; Castelloner, castellonera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	20,3 km²
Altitud	19 m
Limita amb	Alberic Beneixida Carcaixent Gavarda Manuel Sant Joanet la Pobla Llarga Senyera Xàtiva la Llosa de Ranes
Partit judicial	Alzira
Història i celebracions
Festa major	Última setmana d'agost
Dia de mercat	dijous
Organització política
• Alcalde	Salvador Álvarez Carbonell
Identificador descriptiu
Codi postal	46270
Codi de municipi INE	46257
Codi ARGOS de municipis	46257
Altres
Agermanament amb	Ciudad Darío (Nicaragua) Champagne-au-Mont-d'Or (França)
Lloc web	www.villanuevadecastellon.es

Castelló de la Ribera^[1] o Vilanova de Castelló^[2] (antigament anomenat Castelló de Xàtiva, oficialment i en castellà Villanueva de Castellón), és un municipi de la comarca de la Ribera Alta (València).

Geografia

Se situa a la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i tot just sobresurten alguns turons a la part meridional: destaquen les altures de l'Alteró de la Bateria, ja al terme veí de Gavarda, com també les altures del port de Càrcer, la serreta d'Uixera, i la Muntanyeta del Castellet, la qual és coronada per les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, una fortalesa sentinella avançada del castell de Xàtiva. La resta del terme es manté a una altitud mitjana de 30-40 m sobre el nivell del mar, i està cobert per sediments plistocens holocens procedents dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipus mediterrani.

Des de València, s'accedeix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-560, o antiga VP1038. També s'hi pot accedir amb la línia 1 del Metro de València, o bé per carreteres comarcals des de les poblacions frontereres.

Localitats properes

El terme municipal de Castelló de la Ribera limita amb les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Senyera, Xàtiva i La Llosa de Ranes, aquestes dues últimes de la comarca de la Costera.

Història

El topònim del poble prové d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. Amb prou feines reconquerit per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha estat la de Castelló de Xàtiva.

Participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358, Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en la qual també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, i així culminà un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila amb tal fi; el 26 d'agost de 1591, el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la séquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població, ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells.

Durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i atès que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre de Carcaixent des de 1708 a 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins a deixar-la en 1.461 ànimes; el segle XIX, la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominicà de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

El conflicte toponímic

El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és a hores d'ara Villanueva de Castellón, segons proclama el mateix ajuntament, que tanmateix s'acostuma a emprar, al mateix lloc web, el nom popular de Castelló, mentre la web té dues adreces, la de Castelló de la Ribera, i la de Villanueva de Castellón.^[3] Mentrestant, Vilanova de Castelló no hi apareix, però sí que ho fa a la llista de gentilicis que ha publicat l'AVL^[4]

El nom del poble ha estat objecte de forta polèmica entre els seus habitants a les darreries del segle XX i el principi del segle XXI, polititzant-se la qüestió toponímica i extremant-se les postures. Alguns van proposar canviar de nom, adduint que el més habitual era referir-se al poble com a Castelló, i ja que de Castellons n'hi ha molts, i tenint en compte que es troba a la Ribera, havia de canviar-se a Castelló de la Ribera. A més, es va adduir que el títol de Vila era una denominació borbònica. El canvi de nom va comptar amb l'oposició del sector més conservador de la política valenciana, així com de persones independents, i per tant, finalment no es va consolidar. A més, l'alcalde desestimà la realització d'un referèndum en el seu moment.

El topònim oficial, roman, doncs, com a Villanueva de Castellón, malgrat una sèrie de resolucions que han canviat el nom diverses vegades:

• 1 de gener de 1900 - 15 d'octubre de 1982: Villanueva de Castellón^[5]
  


• 15 d'octubre de 1982 - 28 d'agost de 1986: Vilanova de Castelló^[5]
  


• 28 d'agost de 1986 - 26 de juliol de 1994: Villanueva de Castellón, segons el BOE^[5]
  


• 26 de juliol de 1994 - 1 d'octubre de 1998: Castelló de la Ribera, segons el DOGV^[5]
  


• 1 d'octubre de 1998 - 4 de maig de 2004: Villanueva de Castellón^[5]
  


• 4 de maig de 2004 - 28 d'abril de 2005: Castelló de la Ribera (Sentència del Tribunal Suprem d'Espanya del 21 d'abril de 2004;^[5] publicat al DOGV el 20 de maig de 2004 i, de nou, el 19 de juliol de 2005)^[6]
  


• 28 d'abril de 2005 - ara: Villanueva de Castellón (Sentència núm. 249 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, del 22 d'abril de 2005)^[5]
  

Demografia

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes petites indústries. La superfície cultivada és sencerament de regadiu, per mitjà del rec a manta a la major part del terme, i rec motoritzat i rec a goteig a la muntanya. Dins del terme hom troba tarongers, com a principal arbre fruiter, hortalissa de qualsevol tipus, i finalment i en quantitat reduïda, dacsa, arròs i oli. La ramaderia ha desaparegut amb el pas dels anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de fruites i hortalisses, i algunes altres activitats menors. La indústria castellonera també es fonamenta en el moble i les construccions metàl·liques.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 6 del Partit Popular, 4 de Gent de Castelló i d'Esquerres-Compromís, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Castelló de la Ribera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Salvador Álvarez Carbonell	1.867	42,64%	6 (-2)
	Gent de Castelló i d'Esquerra-Compromís (GCiE-Compromís)		Óscar Noguera Alberola	1.118	25,53%	4 (+2)
	Esquerra Unida del País Valencià (Acord Ciutadà)		Otilia Ferrando Barberá	636	14,52%	2 (0)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Esther Guardiola Gómez	477	10,89%	1 (0)
	Unim Castelló		Esperanza Sanz Bravo	213	4,86%	0
	Vots en blanc			68	1,55%
Total vots vàlids i regidors				4.379	100 %	13
	Vots nuls			62	1,4%**
Participació (vots vàlids més nuls)				4.441	79,09%**
Abstenció				1.174*	20,91%**
Total cens electoral				5.615*	100 %**
Alcalde: Emilio Óscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de GCiE-Compromís, 2 d'EUPV i 1 de PSPV[7])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[8] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Castelló de la Ribera és Emilio Óscar Noguera Alberola (GCiE-Compromís).^[11][12]

Monuments

• 
  Església de l'Assumpció. Edificada en el segle XV, tenia una torre d'estil romànic que va resultar destruïda durant un terratrèmol durant el segle XIX.


• 
  Ermita de Santa Bàrbara.


• 
  Ermita de la Sang de Crist.


• 
  Ermita de Santa Anna. Situada sobre el Greu de saliva. Data del segle XV i és molt restaurada, amb la qual els elements del gòtic català es limiten a la portalada i la planta bàsica.


• 
  Col·legi Sant Doménec. Col·legi de Dominiques, amb més de 100 anys d'història, obra de Joaquín María Arnau Miramón. Se situa en ple nucli urbà.


• 
  Mercat.

• 
  

  

  
  

  
  

  Col·legi de Sant Doménec.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Ermita de Santa Bàrbara.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Església de l'Assumpció.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Mercat
  

  
  

  
  

Llocs d'interés

Forns de terrissa

Restes de la vila romana

• Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana, segles I i II, fins a mitjans del segle XX d. de C. Es troba a la vora de l'estació de metro. L'any 2014 es van realitzar obres de restauració dels forns romans, en tal restauració s'invertiren un total de 23.500 euros, netejant, condicionant i restaurant els forns, així com la senyalització d'aquests. El jaciment va ser descobert amb la construcció de la nova estació de ferrocarril de Vila-nova de Castelló i excavat l’any 1989, cosa que va permetre documentar part de tres forns de cocció de ceràmica, una bassa de decantació d’argila i dos fosses-abocador amb abundants fragments de ceràmica.^[13]
  


• El balneari i alberg de Santa Anna.


• El parc municipal que fou d'antuvi la platja de vies del trenet.


• Estació de Castelló de la Ribera

Festes

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, hi ha festes patronals al principi de setembre, en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

Personatges il·lustres

Entre les personalitats més notables de la vila, es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco, i el violinista i compositor Francisco Benetó.

• 
  Francisco Benetó (Castelló de la Ribera, 1877 - Lisboa, 1945), violinista i compositor.


• 
  Agustí Murillo Barberà (Castelló de la Ribera, 1972), pilotari.

Vegeu també

• Pantanada de Tous

Vista panoràmica de Castelló de la Ribera

Referències

Enllaços externs

• Ajuntament de Villanueva de Castellón


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Institut Valencià d'Estadística PDF.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Ribera