IG Farben
| |||||
 | |||||
| Dades bàsiques | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | Public | ||||
| Sector | Química | ||||
| Forma jurídica | Aktiengesellschaft | ||||
| Història | |||||
| Predecessor | BASF, Bayer, Hoechst, Agfa, Griesheim-Elektron, Weiler Ter Meer | ||||
| Fundació | 2 de desembre de 1925 a Frankfurt del Main | ||||
| Fusionada amb | Extingida | ||||
| Successor | Agfa-Gevaert, BASF, Bayer, Sanofi | ||||
| Dissolució | 1952 (liquidació iniciada) 31 Octubre de 2012 (liquidació final) | ||||
| Activitat | |||||
| Organització i govern | |||||
Seu central |
| ||||
 | |||||
Fàbrica d'IG Farben a Monowitz (prop d'Auschwitz) el 1941
IG Farbenindustrie AG (versió curta interessar-Gemeinschaft Farbenindustrie AG, "Sindicat de la indústria colorant", també anomenada IG Farbenfabriken) va ser un conglomerat alemany de companyies químiques. Va ser fundat el 1925, encara que les companyies més importants que el van formar havien estat treballant juntes des de la Primera Guerra Mundial.
La companyia va ser fundada per Carl Duisberg i Hermann Hummel.[1] L'edifici IG Farben, oficina central del conglomerat a Frankfurt del Main, Alemanya, va ser completat el 1931. Inicialment, moltes d'aquestes companyies produïen colorants, però aviat van començar a investigar altres àrees de química, mantenint un quasi monopoli sobre la producció química.
Productes
A l'Alemanya Nazi, van començar a produir el gas Zyklon B, verí que era comunament utilitzat en l'època per a espuçar. Durant l'Holocaust, aquest gas va ser usat com a agent letal en les cambres de gas dels camps d'extermini. El conglomerat va ser dissolt després de la Segona Guerra Mundial per decisió dels aliats a causa del treball esclau utilitzat en els processos de fabricació.
Altres productes van ser diversos tins i colorants, la goma de nitril, el poliuretà, el Prontosil (primera sulfamida terapèutica de la història), la cloroquina, el neurotòxic gas sarín, etc.
Els investigaodrs de la IG Farben van fer contribucions fonamentals al món de la química. Otto Bayer va descobrir la polimerització per a la síntesi del poliuretà el 1937,[2] i diversos investigadors van rebre un Premi Nobel:
Carl Bosch i Friedrich Bergius van rebre el de química el 1931 «en reconeixement a les seves contribucions en el desenvolupament dels mètodes de síntesi química a elevades pressions».[3]
Gerhard Domagk va rebe el de medicina el 1939 «pel descobriments dels efectes antibacterians del Prontosil».[4]
Kurt Alder va rebre el de química -juntament amb Otto Diels- el 1950 «pel seu treball en el desenvolupament de la síntesi de diens».[5]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IG Farben |
↑ Bayer Company History
↑ Nicholson, John W. The Chemistry of Polymers. Londres: Royal Society of Chemistry, 2006, p. 61. ISBN 0-85404-684-4.
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931». [Consulta: 27 octubre 2008].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939». [Consulta: 27 octubre 2008].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950». [Consulta: 27 octubre 2008].
