Teatre Guimerà (Barcelona)
Multi tool use
Teatre Guimerà (Barcelona) |
|---|
|
| Dades |
|---|
| Tipus |
teatre
|
| Període |
6 |
| Cronologia |
|
| 16 abril 1958 |
inauguració |
| 1964 |
clausura |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Província |
província de Barcelona |
| Comarca |
Barcelonès |
| Municipi |
Barcelona |
| Localització |
carrer del Pi, 11 |
|
41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.384111°N,2.164222°E / 41.384111; 2.164222Coord.: 41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.384111°N,2.164222°E / 41.384111; 2.164222
|
|
|
|
 |
El Teatre Guimerà va ser un espai teatral, ubicat en el núm. 11 del carrer del Pi, de Barcelona. Va ser inaugurat el 16 d'abril de 1958 i va tancar el 1964.
Durant els anys que va romandre obert, s'hi van estrenar i representar obres com:
- 1958. El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra
- 1958. La zorra y las uvas de Guilherme Figuereido
- 1958. La cinglera de la mort de Cecília A. Màntua
- 1958. Pulgarcito de Lluís Coquard (octubre 1958)
- 1958. Un home entre herois de Rafael Tasis
- 1958. Jesús és nat de Joan Serrat i Francesc d'A. Picas (desembre 1958)
- 1958. Pobre Gabriel de Xavier Regàs
- 1959. Leyla de Romero Marchén i J. L. Navarro
- 1959. El chalet de los chalaos de José María Iglesias
- 1960. Smith de Somerset Maugham i adaptació de Xavier Regàs
- 1960. Triángulo blanco de Jaume Salom
- 1961. Los blancos dientes del perro d'Eduard Criado
- 1961. La señorita Julia d'August Strindberg
- 1961. El millor dependent del món de Francesc Lorenzo i Gàcia
- 1963. Les arrels d'Arnold Wesker (27 de maig de 1963)
- 1963. Mademoiselle Mama
- 1963. Cena de matrimonios d'Alfonso Paso (setembre 1963)
- 1964. Boeing Boeing de Marc Camoletti (febrer 1964)
- 1964. Alma negra de Giuseppe Patroni Griffi (maig 1964)
Berenice de Robert Brasillach
Medea de Jean Anouilh
Senyora embajadora de Xavier Regàs
Aquí al bosc de Joan Brossa
Los frescos de Pedro Muñoz Seca
Bala perduda de Lluís Elias
Trip y Trap en el castillo maldito d'Armand Matias i Guiu
Hamlet solista y Medea, la encantadora de José Bergamín
El círculo de tiza de Cartagena de José Rodríguez Méndez
k7 hw rPmZFwjEChy 5 HBw9Faa270LW83iu WQKkF,5IxqrM 2iX6,bkHA46Dz4RzcFjvfK8r yOiB7E0t
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
