Ngtjyty

L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. Vegeu la pàgina de discussió

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Aquest article tracta sobre el monstre llegendari. Si cerqueu el comportament alimentari comú en la natura, vegeu «necrofàgia».

La paraula necròfag ve del grec, i està composta per nekros, que significa 'mort' i pel sufix -phage provinent de la paraula phagein, que vol dir 'devorador de morts'. Aquest és un vocable utilitzat per a referir-se als monstres que generalment freqüenten cementeris i camps de batalla, llocs on jeuen cossos sense vida, per a devorar-ne les restes.

En mitologia, un necròfag és un ésser que s'alimenta de cadàvers humans. Freqüentment, maten les seues víctimes, les quals normalment no s'adonen que estan davant d'un d'ells, ja que aquests canvien de forma.

Encara que els necròfags tenen el seu lloc en el folklore occidental, on primer van aparèixer va ser en les llegendes del món araboislàmic, segons les quals pertanyien a una ètnia rebel d'esperits malignes. Principalment habiten en els deserts, però també s'amaguen en coves, vaguen pels boscos i tafanegen en els llocs on han mort humans recentment, com s'ha dit abans. Els necròfags, amb la seua conducta caníbal i el seu gust per saquejar tombes, han estat temuts en tot el nord d'Àfrica, Orient Pròxim i Índia. A més, encara que consumeixen a plaer qualsevol tipus de cadàver que troben al seu pas, la majoria no es queden realment satisfets fins que no han matat ells mateixos a algú.

No es pot descriure amb precisió aquestes criatures. Algunes històries diuen que semblen camells, bous, cavalls o estruços d'un sol ull. D'altres parlen d'una criatura amb cabell abundant que li tapa els ulls. De tota manera, el seu aspecte real importa poc, ja que el necròfag es transforma constantment i és capaç de convertir-se en el que siga amb la condició d'atraure l'atenció d'un humà. De vegades, adopta la forma d'un viatger solitari que afirma conèixer una drecera, per convèncer l'autèntic viatger d'anar cap al desert, on pot matar-lo sense dificultat i després menjar-se'l. No obstant això, el truc favorit de tot necròfag és presentar-se com una dona molt bella, atracció ideal per a qualsevol home que camine per allí.

Un viatger que estiga molt alerta pot protegir-se'n si descobrix l'únic tret que el necròfag no pot dissimular: els seus peus. Qualsevol forma que adopte la criatura, sempre conservarà les seues peülles de cabra, camell o ase. Per desgràcia, si la víctima es troba tan a prop del necròfag per a assabentar-se d'aquest tret, serà massa tard, i ja no podrà escapar.

Formen part de moltes llegendes de la cultura europea i de l'Orient Pròxim.