Ngtjyty

Llamprea

Petromyzontidae
Llamprea de mar o ferratimó (Petromyzon marinus)
Període
Famnnià – recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Cephalaspidomorphi
Ordre	Petromyzontiformes
Família	Petromyzontidae Berg, 1940
Subfamílies
Geotriinae Mordaciinae Petromyzontinae

La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia.

Les llamprees o llampreses són un tipus de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi. Les llamprees pertanyen a la família dels petromizòntids (Petromyzontidae), l'única família de l'ordre dels Petromyzontiformes.

El nom llepapedres que encara campa pels diccionaris és un mot fantasma.^[1]

Característiques

Presenten un cos molt llefiscós, sense escates i amb forma cilíndrica. Tenen l'aparença d'una anguila, tot i que filogenèticament el parentiu és molt llunyà.

La seva boca inclou unes dents còrnies i en forma de ventosa característica. Llur nom llatí prové del fet que es poden aferrar a les pedres amb la boca (lambere = 'llepar'; petra = 'pedra').

En algunes espècies, la funció de la boca rodona és fixar-se a les seves preses vives, a les quals absorbeix la sang, de la qual s'alimenta. Per exemple, en el cas de la llampresa de mar o ferratimó, (Petromyzon marinus) no resulta rar veure-la fixada com a paràsit de taurons, salmons, bacallans i fins i tot mamífers marins, com les foques. Altres espècies, com la llampresa del Caspi (Caspiomyzon wagneri), només mengen preses mortes.

Cicle vital

Neix al riu, on roman durant 4-5 anys en estat larvari, fins a arribar a mesurar 20 cm de llarg, moment en què es converteix en adult i descendeix al mar on viurà, entre els 200 i 500 m de profunditat, fins a arribar a la maduresa sexual. És llavors quan, amb una longitud entre 80-100 cm i un pes de fins a 1 kg, en viatge migratori, remunta el riu per pondre.

La fresa té lloc a la primavera i estiu en llocs poc profunds, on construeix un niu de pedres que transporta amb la seva boca de ventosa. El nombre d'ous varia entre 50.000 i 200.000; durant la posta, el mascle es fixa a la femella amb la seva boca i roman agafat a ella; la femella, de la mateixa manera, es fixa a una pedra del fons. Després de la fresa, les llamprees moren.

Pesca

Tacuinum Sanitatis: pesca de llamprees al segle XV.

Les llampreses es pesquen als rius o estuaris, en llocs anomenats "pesqueres", en les quals, mitjançant murs de maçoneria, es canalitzen les aigües per fer-les passar a través d'unes nanses anomenades en gallec butrones.

Ocasionalment, les llampreses es pesquen amb el cap d'un animal mort amarrat a una corda. Les llampreses s'aferren tan fermament al cap que es deixen treure de l'aigua.

A Galícia, Astúries i Portugal, la veda de les llampreses conclou en arribar el mes de gener. Varen ser abundants en tots els rius de l'oest de la península Ibèrica, però avui en dia ja n'han desaparegut de molts. Continuen gaudint de fama merescuda les llampreses d'As Neves, Arbo, Salvaterra de Miño, Tui i tota la ribera del riu Miño.

Gastronomia

Arròs amb llampresa a la portuguesa.

A part de Galícia, Astúries i Portugal, la carn de les llampreses és molt apreciada també a França, el Regne Unit, Suècia, Finlàndia, els estats bàltics i Corea. Els romans ja la consideraven veritablement exquisida i era menjar digne de reis i bisbes a l'edat mitjana.^[2]

La llampresa té un gust una mica fort i una textura ferma i viscosa característica que, encara que desagradi a alguna gent, fa que alguns gastrònoms trobin aquest peix desmesuradament exquisit. Al rei Enric I d'Anglaterra (1068 - 1135), li agradava tant aquest peix que va morir d'una indigestió de llampreses a St. Denis-le-Fermont, a prop de Rouen, Normandia.

Depenent de l'espècie i la mesura, la llampresa es fa arrebossada, guisada, a la brasa o bé es pot degustar cuinada a la bordelesa (lamproies à la bordelaise), amb vi i amb la seva pròpia sang.^[3]

Sistemàtica

La taxonomia presentada aquí és la donada per Fisher (1994),^[4] que classifica les llamprees com els únics membres de la classe Cephalaspidomorphi.^[5] Les llamprees representen l'únic ordre dels Petromyzontiformes i la família Petromyzontidae.^[6]

Aquesta família del petromizòntids (Petromyzontidae) inclou 3 subfamílies, 9 gèneres i 40 espècies descrites.

Subfamília Geotriinae

• Gènere Geotria
  
  • 
    Geotria australis (Gray,1851)
  
  

Subfamília Mordaciinae

• Gènere Mordacia
  
  
  
  • 
    Mordacia lapicida (Gray, 1851)
  
  
  • 
    Mordacia mordax (Richardson, 1846)
  
  
  • 
    Mordacia praecox (Potter, 1968)
  
  
  
  

Subfamília Petromyzontinae

Boca d'una llamprea de riu.

• Gènere Caspiomyzon
  
  • 
    Caspiomyzon wagneri (Kessler, 1870)
  
  


• Gènere Eudontomyzon
  
  
  
  • 
    Eudontomyzon danfordi (Regan, 1911)
  
  
  • 
    Eudontomyzon hellenicus (Vladykov, Renaud, Kott i Economidis, 1982)
  
  
  • 
    Eudontomyzon mariae (Berg, 1931)
  
  
  • 
    Eudontomyzon morii (Berg, 1931)
  
  
  • 
    Eudontomyzon stankokaramani (Karaman, 1974)
  
  
  • 
    Eudontomyzon vladykovi (Oliva i Zanandrea, 1959)
  
  
  
  


• Gènere Ichthyomyzon
  
  
  
  • 
    Ichthyomyzon bdellium (Jordan, 1885) - Llamprea d'Ohio
  
  
  • 
    Ichthyomyzon castaneus Girard, 1858
  
  
  • 
    Ichthyomyzon fossor (Reighard i Cummins, 1916) - Llamprea de rierol septentrional
  
  
  • 
    Ichthyomyzon gagei (Hubbs i Trautman, 1937) - Llamprea de rierol meridional
  
  
  • 
    Ichthyomyzon greeleyi (Hubbs i Trautman, 1937) - Llamprea de rierolde muntanya
  
  
  • 
    Ichthyomyzon unicuspis (Hubbs i Trautman, 1937) - Llamprea de plata
  
  
  
  


• Gènere Lampetra
  
  
  
  • 
    Lampetra aepyptera (Abbott, 1860)
  
  
  • 
    Lampetra alaskensis (Vladykov i Kott, 1978)
  
  
  • 
    Lampetra appendix (DeKay, 1842) - Llamprea de rierol americana
  
  
  • 
    Lampetra ayresii (Günther, 1870)
  
  
  • 
    Lampetra fluviatilis (Linnaeus, 1758)
  
  
  • 
    Lampetra hubbsi (Vladykov i Kott, 1976) - Llamprea de rierol Kern
  
  
  • 
    Lampetra lamottei (Lesueur, 1827)
  
  
  • 
    Lampetra lanceolata (Kux i Steiner, 1972)
  
  
  • 
    Lampetra lethophaga (Hubbs, 1971)
  
  
  • 
    Lampetra macrostoma (Beamish, 1982) - Llamprea de Vancouver lamprey
  
  
  • 
    Lampetra minima (Bond i Kan, 1973) - Llamprea de Miller Lake lamprey
  
  
  • 
    Lampetra planeri (Bloch, 1784)
  
  
  • 
    Lampetra richardsoni (Vladykov i Follett, 1965) - Llamprea de rierol occidental
  
  
  • 
    Lampetra similis (Vladykov i Kott, 1979) - Llamprea Klamath
  
  
  • 
    Lampetra tridentata (Richardson, 1836) - Llamprea del Pacífic
  
  
  
  


• Gènere Lethenteron
  
  
  
  • 
    Lethenteron camtschaticum (Tilesius, 1811)
  
  
  • 
    Lethenteron japonicum (Martens, 1868)
  
  
  • 
    Lethenteron kessleri (Anikin, 1905)
  
  
  • 
    Lethenteron matsubarai (Vladykov i Kott, 1978)
  
  
  • 
    Lethenteron reissneri (Dybowski, 1869)
  
  
  • 
    Lethenteron zanandreai (Vladykov, 1955)
  
  
  
  


• Gènere Petromyzon
  
  • 
    Petromyzon marinus (Linnaeus, 1758) - Llamprea marina
  
  


• Gènere Tetrapleurodon
  
  
  
  • 
    Tetrapleurodon geminis (Alvarez, 1964)
  
  
  • 
    Tetrapleurodon spadiceus (Bean, 1887)
  
  
  
  

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llamprea

• 
  ITIS report on the lampreys.


• 
  "Lamprey conservation".


• 
  Lampreys as food, including recipes.


• 
  Lamprey skeletons.


• "Scientists from South Africa discover world's oldest fish fossil" News report on 27 October 2006 Nature article.


• 
  Alok Jha, Perfect lampreys show little change in 125m years The Guardian (22 June 2006).


• 
  Scientists find lamprey a 'living fossil'.