L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. Vegeu la pàgina de discussió
Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós. Fill d'Eximén Pérez de Tarazona.
Contingut
1Matrimoni i descendents
2Biografia
3Bibliografia
4Vegeu també
Matrimoni i descendents
Es casà el 1242, al castell d'Arenós, amb Alda Ferrández Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, amb qui tingué:
Gonçalbo Eximénez d'Arenós
Teresa Eximénez d'Arenós i Ferrández, promesa amb Blasco d'Alagón, fill de Blasco II d'Alagón
Blasco Eximénez d'Arenós i Ferrández
Sança Eximénez d'Arenós i Ferrández
Ferrando Eximénez d'Arenós, el 1301 vengué Villamalur, Ayódar i Torralba del Pinar i el 1303 s'uní a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor
Estefania Eximénez d'Arenós i Ferrández
Elvira Eximénez d'Arenós i Ferrández, monja
Mayor Eximénez d'Arenós i Ferrández, monja
Eximén Pérez d'Arenós i Ferrández
Biografia
«
El 6 de desembre del 1269 a Saragoça Arnau de Peralta, bisbe de Saragoça i lo Capitol de l'església de Sant Salvador, per consideració a la devoció de don Blasch Exemen, senyor d'Arenos, i de sa muller dona Alda, los hi concedexen la mitat deis delmes de les esglesies y vil·les de Arenoso, Vilamalefa, Vilafermosa, Cortes, bueynegro, Andilla, Villamalur, Jodar...
El 6 d'abril del 1271, a Arenós, Blasco Eiximén d'Arenós atorga la carta pobla del lloc d'Arenós, en favor de deu pobladors i de tots els seus habitants.
L'11 de desembre del 1271, a Vilafermosa, es va confederá amb Blasco d'Alagon contra tots els enemics del món, de pleito i de guerra, en cort o fora de cort. Tenia dos segells grands pendents, de cera. El 1º de les armes d'Alagón y el 2º dels d'Arenós, com está a aquesta margen, que son tres faxas ondellades, relevades en camp. Sapiganse els colors, que les que están aquí lineades han de estar en camp y son las relevades.
»
[Qui?]
Bibliografia
Jerónimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580) (castellà)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
