Ngtjyty

Selecció de futbol d'Espanya

Àlies	Los Hispanos (Els Hispans) La Furia Roja (La Fúria Vermella)[1] La Roja (La Vermella)
Associació	Real Federación Española de Fútbol
Confederació	UEFA
Seleccionador	Luis Enrique Martínez (2018-Actualitat)
Capità	Sergio Ramos
Més participacions	Iker Casillas (153)
Màxim golejador	David Villa (56)[2]
Codi FIFA	ESP
Classificació FIFA	8è[3]
Millor clas. FIFA	1 (juliol de 2008 – juny de 2009, octubre de 2009 – març de 2010, juliol de 2010 -)
Pitjor clas. FIFA	25 (març de 1998)
Primera equipació Segona equipació
Primer partit
Espanya 1 - 0 Dinamarca  (Estadi de La Butte, Brussel·les, Bèlgica; 28/8/1920)
Major victòria
Espanya 13 - 0 Bulgària  (Chamartín, Madrid, Espanya; 21/5/1933)
Major derrota
Espanya 1 - 7 Itàlia  (Estadi Olímpic, Amsterdam, P. Baixos; 4/6/1928)
Copa del Món
Participacions	13 (Primera el 1934)
Millor resultat	Campió (2010)
Eurocopa
Participacions	9 (Primera el 1964)
Millor resultat	Campió (1964, 2008 i 2012)
Copa Confederacions
Participacions	2 (Primera el 2009)
Millor resultat	Tercera (2009)
Jocs Olímpics d'estiu
Participacions	10 (Primera el 1920)
Millor resultat	Medalla d'or (1992)

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja,^[4]La fúria roja,^[5] i com La fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.^[6]

Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sud-àfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionat d'Europa, guanyant-ne tres, el 1964, 2008 i 2012 i aconseguint el subcampionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua.^[7] i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.^[8]

Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.

La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.

A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Va repetir campionat d'Europa el 2012 guanyant a la final per 4-0 a Itàlia.

El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.

Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.

Manolo el del Bombo, famós aficionat de la selecció d'Espanya.

Participacions a la Copa del Món

Article principal: Espanya a la Copa del Món de futbol

     Campions      Finalistes      Tercers      Quarts

Un requadre vermell indica que eren amfitrions del campionat.

Historial a la Copa del Món
Edició	Ronda	Posició	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1930	No hi participà
1934	Quarts de final	5s	3	1	1	1	4	3
1938	Retirada durant la classificació per la Guerra Civil
1950	Quarta posició	4s	6	3	1	2	10	12
1954	No s'hi classificà
1958
1962	Primera fase	13s	3	1	0	2	2	3
1966		10s	3	1	0	2	4	5
1970	No s'hi classificà
1974
1978	Primera fase	10s	3	1	1	1	2	2
1982	Segona fase	12s	5	1	2	2	4	5
1986	Quarts de final	7s	5	3	1	1	11	4
1990	Vuitens de final	10s	4	2	1	1	6	4
1994	Quarts de final	8s	5	2	2	1	10	6
1998	Primera fase	17s	3	1	1	1	8	4
2002	Quarts de final	5s	5	3	2	0	10	5
2006	Vuitens de final	9s	4	3	0	1	9	4
2010	Campions	1s	7	6	0	1	8	2
2014	Primera fase	23s	3	1	0	2	4	7
2018	Vuitens de final		4	1	3	0	7	6
2022	Pendent
2026	Pendent
Total	1 Títol		63	30	15	18	99	72

Participacions en l'Eurocopa

Any	Fase	Posició	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1960	Retirada durant la qualificació
1964	Campions	1r	2	2	0	0	4	2
1968	No s'hi classificà
1972
1976
1980	Primera fase	7è	3	0	1	2	2	4
1984	Finalistes	2n	5	1	3	1	4	5
1988	Primera fase	6è	3	1	0	2	3	5
1992	No s'hi classificà
1996	Quarts de final	6è	4	1	3	0	4	3
2000	Quarts de final	5è	4	2	0	2	7	7
2004	Primera fase	10è	3	1	1	1	2	2
2008	Campions	1r	6	5	1	0	12	3
2012	Campions	1r	6	4	2	0	12	1
2016	Vuitens de final	10è	4	2	0	2	5	4
2020	Pendent
Total	3 Títols	10/15	40	19	11	10	55	36

Estadístiques

Actualitzades el 25 de juny de 2013.

• Primer partit

28 d'agost de 1920

Espanya	1–0	Dinamarca
Patricio (54')

Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica)

• Victòria més gran

21 de maig de 1933

Espanya	13–0	Bulgària
Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87') Elícegui (41', 43' i 59') Luís Regueiro (29' i 76') Bosch (85') Mishtalov (46' p.p.)

Chamartín, Madrid, (Espanya)

• Derrota més gran

4 de juny de 1928

Espanya	1–7	Itàlia
Yermo (49')		Magnozzi (14') Schiavo (18') Baloncieri (25') Bernardini (39') Rivolta (71') Levratto (75' i 82')

Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos)

Plantilla actual

Els següents jugadors han estat preconvocats per l'Eurocopa de 2016.^[9]

Els partits i els gols estan actualitzats a 27 de març de 2016 després del partit jugat contra Romania.

Dorsal Posició Jugador Data de naixement/edat Partits Gols Club POR Iker Casillas 20 de maig de 1981 (1981-05-20) (37 anys) 166 0 Porto (Capità) POR David de Gea 7 de novembre de 1990 (1990-11-07) (28 anys) 8 0 Manchester United POR Sergio Rico 1 de setembre de 1993 (1993-09-01) (25 anys) 0 0 Sevilla DEF Sergio Ramos 30 de març de 1986 (1986-03-30) (33 anys) 131 10 Real Madrid DEF Gerard Piqué 2 de febrer de 1987 (1987-02-02) (32 anys) 76 4 FC Barcelona DEF Jordi Alba 21 de març de 1989 (1989-03-21) (30 anys) 42 6 FC Barcelona DEF Juanfran 9 de gener de 1985 (1985-01-09) (34 anys) 17 0 Atlético de Madrid DEF César Azpilicueta 28 d'agost de 1989 (1989-08-28) (29 anys) 14 0 Chelsea DEF Marc Bartra 15 de gener de 1991 (1991-01-15) (28 anys) 9 0 FC Barcelona DEF Dani Carvajal 11 de gener de 1992 (1992-01-11) (27 anys) 5 0 Real Madrid DEF Mikel San José 30 de maig de 1989 (1989-05-30) (29 anys) 5 0 Athletic Club MIG Andrés Iniesta 11 de maig de 1984 (1984-05-11) (34 anys) 107 13 FC Barcelona MIG Cesc Fàbregas 4 de maig de 1987 (1987-05-04) (31 anys) 103 14 Chelsea MIG David Silva 8 de gener de 1986 (1986-01-08) (33 anys) 96 23 Manchester City MIG Sergio Busquets 16 de juliol de 1988 (1988-07-16) (30 anys) 83 2 FC Barcelona MIG Pedro 28 de juliol de 1987 (1987-07-28) (31 anys) 56 16 Chelsea MIG Koke 8 de gener de 1992 (1992-01-08) (27 anys) 22 0 Atlético de Madrid MIG Isco 21 d'abril de 1992 (1992-04-21) (27 anys) 14 1 Real Madrid MIG Thiago 11 d'abril de 1991 (1991-04-11) (28 anys) 7 0 Bayern de Munic MIG Bruno 12 de juny de 1984 (1984-06-12) (34 anys) 6 0 Vila-real CF MIG Saúl 21 de novembre de 1994 (1994-11-21) (24 anys) 0 0 Atlético de Madrid DAV Álvaro Morata 23 d'octubre de 1992 (1992-10-23) (26 anys) 8 1 Juventus DAV Nolito 15 d'octubre de 1986 (1986-10-15) (32 anys) 6 0 Celta de Vigo DAV Aritz Aduriz 11 de febrer de 1981 (1981-02-11) (38 anys) 3 1 Athletic Club DAV Lucas Vázquez 1 de juliol de 1991 (1991-07-01) (27 anys) 0 0 Real Madrid

Jugadors

Actualitzat el 25 de juny del 2013. Jugadors en actiu en negreta.

Seleccionadors

Actualitzat el 25 de juny del 2013.

Controvèrsies

Objecció de consciència

Oleguer Presas va protagonitzar un debat sobre si volia jugar amb la selecció espanyola o no,^[10][11] encara que finalment hi va anar convocat.^[12]

Tant a Catalunya^[13][14] com al País Basc,^[15][16] hi ha un fort sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur.^[17] Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització perquè les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors.^[18] A nivell individual, la federació espanyola té potestat sancionadora per a evitar la insubmissió de jugadors a la seva selecció, com ara la inhabilitació per a competir fins a un total de cinc anys, segons el codi disciplinari de 2011,^[19] malgrat que mai s'ha sancionat a ningú per aquest fet. No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de persones a Catalunya^[20] com al País Basc.^[21]

Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol de 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació"^[22] Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya",^[23] essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de vint seleccions esportives catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports^[24][25] i la federació espanyola^[26] permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.

Evasió d'impostos

Amb motiu de l'Eurocopa 2012, sortí a la llum un conveni de doble imposició signat entre Espanya i Polònia, que permetria no haver de declarar en territori espanyol els 300.000 euros de prima que s'enduria cada jugador si guanyés el campionat. A priori, aquest fet podria donar lloc a l'evasió del tipus impositiu espanyol del 52% per a meritar els guanys en el polonès, que se situa al 20%. Tot i així, els governs de Polònia i Ucraïna ja van anunciar que durant el campionat hi hauria exempció fiscal total per als jugadors, les federacions i l'organització de la UEFA.^[27]

Un fet semblant va succeir a l'Eurocopa 2008, en la qual la selecció no va tributar cap impost a la Hisenda espanyola per l'existència d'un conveni de doble imposició amb Àustria. En canvi, però, va tributar el 20% dels guanys a l'agència tributàtia austriaca, que aleshores no va dictar cap amnistia fiscal pels participants al campionat.^[27][28]

Ara bé, el cas més polèmic ocorregut fins al moment va ser a la Copa del Món de 2010 a Sud-àfrica, en la que es van declarar els 600.000 euros que va percebre cada jugador en guanyar el campionat a la Hisenda sud-africana, fruit d'un conveni de doble imposició signat el febrer de 2008. D'aquesta forma únicament tributaren un gravamen del 21%, en comptes del 43% que estarien obligats a pagar a l'Estat espanyol.^[29][28] La preocupació va arribar fins i tot al Congrés de Diputats, on el diputat Gaspar Llamazares (IU) va interpelar al Govern si «era una pràctica normal o només es donava en casos puntuals entre els integrants de qualsevol selecció nacional que representi a Espanya en les diferents competicions internacionals estudiar fórmules per a tributar fiscalment fora del nostre país a tipus més baixos que els que la nostra legislació estipula per al conjunt dels treballadors en funció del seu nivell d'ingressos?».^[30][31]

Referències

Vegeu també

• Futbol a Espanya

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de futbol d'Espanya

• 
  Web de la Federació Espanyola de Futbol (castellà)
  


• Arxiu de resultats de la RSSSF


• Arxiu de jugadors de la RSSSF


• Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2010