Isòcrates

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Isòcrates d'Apol·lònia».
|
Isòcrates d'Atenes —Isocrates, Ἰσοκράτης— (436 aC-338 aC) fou un famós orador i retòric atenenc, fill de Teodor. Els crítics alexandrins li assignen el quart lloc entre els oradors àtics.
Era d'una família de fabricants d'instruments musicals. Va rebre una bona educació i entre els seus mestres hi va haver el mateix Sòcrates. Com que era de constitució dèbil no va prendre part a l'activitat política i es va dedicar a l'ensenyament i a l'escriptura. No va tenir altre remei que fer d'ensenyant perquè va perdre l'herència paterna durant la guerra contra Esparta.
Va obrir la seva primera escola a Quios. Més tard, de retorn a Atenes, va obrir-hi una escola i va arribar a tenir 100 alumnes que pagaven mil dracmes cadascun. Plutarc diu que el rei de Xipre Nicocles de Pafos li va pagar vint talents pels discursos πρὸς Νικοκλέα. D'aquesta manera va recuperar la posició econòmica personal; fou cridat a exercir la trierarquia (magistratura força onerosa per a qui l'exercia) i encara que se'n va poder excusar el 355 aC, el 352 aC finalment la va haver d'ocupar. El discurs περὶ ἀντιδόσεως πρὸς Λυσίμαχον fa referència a aquest fet.
Durant uns anys va viure amb una hetaira atenenca, però més tard es va casar amb Platana (Plathane), vídua de l'orador Hípies d'Elis i va adoptar el seu jove fill Afareu. Segons Diògenes Laerci Aristòtil de Sicília, un retòric grec, va escriure un panegíric sobre Isòcrates d'Atenes.
Els seus discursos, tot i que limitats a l'escola, van exercir una considerable influència. A més a més els més grans dirigents atenesos foren deixebles seus. Després de Queronea (338 aC), perdudes les esperances d'independència nacional, i amb 98 anys, es va suïcidar.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isòcrates 
|
- http://www.isocrates.com/
- http://old.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Isoc.+1+1
- http://www.attalus.org/old/orators1.html#Isocrates
- http://www.keithmurphy.info/399/Isoc.htm
- http://people.morehead-st.edu/fs/w.willis/isocrates.html
Isocratis sermo de regno ad Nicoclem regem. Bartholomei Facii Orationes a Somni
Els deu oradors àtics
|
Antifont • Andòcides • Lísies • Isòcrates • Iseu • Èsquines • Licurg • Demòstenes • Hipèrides • Deinarc
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a10489290
BNE: XX869204
BNF: cb11992002w
GND: 118556010
LCCN: n78080925
VIAF: 36926979
ISNI: 0000 0001 2128 0716
SELIBR: 63706
SUDOC: 027995135
ULAN: 500337014
NKC: jn19981001528
ICCU: ITICCUCFIV61822
|
Bases d'informació |
|
c8lQlCdY,S,ETpdm1XSv3F3aabKOP 1c7wmpO0M38TupogRH3z37y5WQrHTi9R qyenD9RsoXJ9RSb8cFkyEoi
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...