Llengües penutianes d'Oregon





















Infotaula de família lingüísticaLlengües penutianes d'Oregon
Distribució geogràfica
Oest dels Estats Units
Classificació lingüística

llengües humanes
llengües ameríndies
llengües penutianes
Subdivisions


Coos

Siuslaw

Alsea

Kalapuya

Takelma











Distribució geogràfica

Oregon Penutian langs.png


  •  Extensió de les llengües penutianes d'Oregon abans del contacte

    • Modifica les dades a Wikidata

    Les llengües penutianes d'Oregon constitueixen un subgrup del penutià proposat per Sapir i el parentiu genètic de les quals no està encara del tot clar.[1] De les sis llengües que haurien format originalment aquest grup, en l'actualitat només sobreviu el coos amb unes desenes de parlants. Les llengües eren parlades al llarg de les dues ribes del riu Columbia inferior i mig, a la vall del Willamette, a les Cascade Range, al llarg de la costa d'Oregon, i en les valls dels rius Umpqua i Rogue. La zona en la qual es parlen inclou les zones actualment més poblades d'Oregon.




    Contingut






    • 1 Història


    • 2 Característiques comunes


      • 2.1 Gramàtica


      • 2.2 Comparació lèxica: numerals




    • 3 Referències


    • 4 Bibliografia





    Història


    No es coneixen amb precisió les relacions internes entre les llengües penutianes d'Oregon. Es dóna per fet, per exemple, que el takelma i el kalapuya estan directament relacionats, i es considera que el parentiu del takelma amb el coos és altament probable.[2] D'altra banda la proposta que les llengües de la costa formen un grup (Penutià oregonià de la costa) sembla altament problemàtic: la relació entre el siuslaw i l'alsea ha de ser reconsiderada admetent la possibilitat de préstecs massius entre aquestes dues llengües en diferents moments.



    Característiques comunes


    A diferència del que succeeix amb el penutià californià, les llengües penutianes d'Oregon presenten bastant homogeneïtat, i s'han assenyalat nombroses construccions paral·leles en aquestes llengües. A causa que les fonologies de moltes de les llengües d'aquest grup només es coneixen superficialment, només ha estat possible establir un nombre limitat de correspondències fonètiques. En aquestes condicions només la comparació morfològica sembla oferir actualment un via per classificar aquestes llengües.


    Els inventaris fonològics de les llengües penutianes d'Oregon són més nombrosos que els de les llengües penutianes californianes.



    Gramàtica


    La següent és una llista comparativa dels pronoms[3]




















































    GLOSSA Takelma Kalapuya Siuslaw Coos
    1a persona
    singular    		 gi
    		 ʧi na'han ka
    2a persona
    singular    		 ma maha nixats me
    3a persona
    singular
    ak'    		 koka sà wa
    1a persona
    plural    		 goum soto nanɬ (inc.)
    na'xan (exc.)    		 mak
    2a persona
    plural    		 map miti ni'xatstcî makan
    3a persona
    plural    		 ai kinuk sànx uti


    Comparació lèxica: numerals


    Els numerals de l'1 al 10 són:[4]






































































































    GLOSSA Takelma kalapuya Siuslaw Coos Alsea
    1 mī'sga tawna alq yîxēi' qaaītskit
    2 gā'm kēme xāts!ū yûxwä' xe'Lx *kā-
    *xatsu-
    3 xi'bini` psen cī'nx yî'psEn psinLx *psin-
    4 gamga'm tapa xā'ts!ūn he'cLiL
    		 tsu'nk-xatsuxt
    5 dẽhal wān
    Lxa'ps    		 kat`E'mîs sūdāa'st
    6 haī-mīs ta'fo qatīmx 1+wîeq
    laqaī'st
    7 haī-gām psin-mīwē' 2 + qtā'mx 2+wîeq 2+laqaī'st *kā- + 5
    8 haī-xin 3 + qtā'mx 1+ahäl
    		 3+laqaī'st *psin + 5
    9 haī-go` kwī'sta a'lqxaut 2+ahäl
    		 xamwae
    10 i'xdīl kīxEs
    Lep!qa' nī    		 saū'tist


    Referències





    1. ↑ Silverstein, 1979, p. 678


    2. ↑ Swadesh, 1964, p. 461-462


    3. ↑ F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p. 90-91


    4. ↑ Numerals in Penutian languages (Rosenfelder's Metaverse)




    Bibliografia


    • Michael Silverstein (1979): "Penutian: An Assessment" en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press.







    -

    Popular posts from this blog

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
    Read more

    Península de Txukotka

    Image
    Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
    Read more