Plutarc de Queronea
 | |||
| Nom original | (grc) Πλούταρχος | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 46 dC Queronea | ||
| Mort | 127 (80/81 anys) Delfos | ||
| |||
| Grup ètnic | Grecs | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Assagista, sacerdot, magistrat, biògraf, historiador, escriptor i filòsof | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Gènere artístic | Biografia | ||
| Professors | Ammoni de Lampres | ||
| Obra | |||
| Obres destacables | Vides paral·leles | ||
| Família | |||
| Fills | Plutarc el Jove Làmpries | ||
 | |||
 | |||
Plutarc
Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120)[1] va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. És conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada Vides paral·leles.
Contingut
1 Biografia
2 Obres
3 Fonts usades per Plutarc
4 Referències
5 Enllaços externs
Biografia
Va néixer cap al 46 a Queronea, ciutat de Beòcia a unes vint milles del santuari de Delfos; el nom del seu pare era Autòbol. Va estudiar amb Ammoni de Lampres[2] a l'Acadèmia d'Atenes, ciutat per la qual sempre va sentir una gran admiració. Sembla que es va casar i que el nom de la seva muller era Timoxena, amb la qual va tenir com a mínim dos fills, Autòbul i Plutarc, però no hi ha una certesa absoluta sobre aquestes relacions.
Va viure la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on va exercir de magistrat (va ser arcont de la ciutat, possiblement en més d'una ocasió) i d'ambaixador en diferents missions diplomàtiques: va realitzar viatges a Egipte i a Roma, on va exercir de professor de filosofia en temps de l'emperador Domicià. Allí va conèixer personatges influents, com l'antic cònsol L. Mestri Florus, que el va ajudar a aconseguir la ciutadania romana i del qual va adoptar el nom en senyal d'agraïment, i el príncep Filopap de Commagena. Va ser un creient fidel dels antics déus, i l'any 90 va ser nomenat sacerdot de Delfos; tot i que no sembla que hi dediques molt de temps, els ciutadans de Delfos i Queronea li van dedicar un bust al mateix santuari. No és segur que exercís de procurador d'Il·líria sota Trajà (com afirma la Suda), ni d'Acaia sota Adrià.
Es desconeix la data exacta de la seva mort, però va ser entre els anys 119 i 127.
Obres
Plutarc va ser un escriptor prolífic, un polígraf, tal com afirma la Suda. L'anomenat Catàleg de Làmpries, obra d'un autor desconegut dels segles III i IV dC però atribuïda a un fill de Plutarc, recull un total de 22 títols, dels quals només se'n conserven 83, repartits en 87 llibres, i fragments d'uns altres 15. Si s'hi sumen les 18 obres conservades que no són citades al Catàleg i unes altres 15, de les quals es tenen referències, donen un total de 260 obres, 250 de les quals semblen autèntiques.
Moralia, 1531
L'obra plutarquiana es divideix en dos grans blocs:
Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica.
Obres morals (Moralia): una col·lecció de tractats de temàtica diversa.
Traduccions d'obres morals de Plutarc:
La música, pròleg, trad. i notes de Joan Silva Barris, Martorell, Adesiara, 2008.
Els mèrits de les dones, pròleg, trad. i notes de Roser Homar, Martorell, Adesiara, 2011.
Consells sobre política. A un governant incompetent, pròleg, trad. i notes de Montserrat Nogueras, Martorell, Adesiara, 2011.
Algunes obres, antigament atribuïdes a Plutarc, després d'alguns estudis s'ha considerat que no eren seves i estan recollides sota el nom de Pseudo-Plutarc.
Fonts usades per Plutarc
Andron d'Halicarnàs (Ἄνδρων), historiador grec, és esmentat per Plutarc en combinació amb un tal Hel·lànic.[3]
Apol·lotemis (Apollothemis) fou un historiador grec que Plutarc va utilitzar per a la seva biografia de Licurg.[4]
Referències
↑ «Plutarc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Brenk, Frederick E. In Mist Apparelled: Religious Themes in Plutarch's Moralia and Lives (en anglès). Brill Archive, 1977, p. 66. ISBN 9004052410.
↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. I pàg. 173 Andronicus of Halicarnasus [Consulta: 18 setembre 2009].
↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. I pàg. 247 APOLLO'THEMIS [Consulta: 18 setembre 2009].
Enllaços externs
Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes, de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al català de Carles Riba, en Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).
