La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes
Contingut
1Antecedents
2La batalla
3Conseqüències
4Referències
5Enllaços externs
Antecedents
El moviment independentista va enfortir-se, aprofitant la inestabilitat política espanyola durant el Trienni Liberal.
La batalla
La batalla es va desenvolupar a la Pampa de la Quinua o Ayacucho, al Perú, el 9 de desembre de 1824.
Conseqüències
Aquesta batalla va ser l'últim gran enfrontament terrestre de les guerres d'independència iberoamericanes (1809-1826) i va suposar el final definitiu del domini espanyol a l'Amèrica del Sud. La victòria dels independentistes va suposar la independència del Perú, i el final per tant, del virregnat del Perú. El reconeixement per part d'Espanya d'aquesta independència es va produir amb el Tractat de París el 14 d'agost de 1879.[4]
Referències
↑Luis Martínez Delgado, Historia extensa de Colombia
↑Documentos para la historia de la guerra separatista del Perú, Volum 3
↑Jorge Basadre, El Perú Republicano y los fundamentos de su emancipación
↑Tratado adicional al de paz y amistad celebrado entre la República del Perú y el Reino de España, al llibre Las relaciones entre el Perú y España (1821-2000)
Enllaços externs
Vídeo peruà de la batalla 2009 escenificada a les pampes d'Ayacucho (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Ayacucho
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
República del Perú 
Regne d'Espanya 
