Akvavit

Multi tool use
Akvavit

|
Tipus |
beguda destil·lada
|
Origen |
Escandinàvia
|
 |

Ampolla i vas d'akvavit noruec.
Akvavit o aquavit (també akevitt en noruec) és una beguda destil·lada produïda a Escandinàvia i que típicament té una graduació alcohòlica del 40%. El seu nom prové del llatí aqua vitae. A Escandinàvia és una beguda alcohòlica molt popular que s'acostuma a beure d'un sol cop en un vas petit[1] acompanyant la cervesa.
L'Akvavit es destil·la de cereals o patates[2] i és saboritzat amb herbes espècie i fruits com comí anís o fonoll però hi domina la matafaluga. La primera referència és de 1531 en una carta dirigida al darrer bisbe catòlic de Noruega.
Referències
↑ Blue, Anthony Dias. The Complete Book of Spirits: A Guide to Their History, Production, and Enjoyment. New York: HarperCollins Publishers, 2004, p. 42. ISBN 0-06-054218-7.
↑ «Akvavit». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 10 gener 2010].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Akvavit 
|
- Norwegian Akvavit Society
- Norway's message in a bottle
- Spirits: Drink to your health the Scandinavian way — with aquavit
Begudes alcohòliques
|
Alcohol |
Etanol • Història del consum d'alcohol • Consum d'alcohol i salut • Publicitat sobre l'alcohol • Cultura de l'alcohol • Abús de l'alcohol
|
Producció |
Destil·lació • Vinificació
|
Begudes fermentades
|
Cervesa • Vi • Vi escumós • Vi generós • Sidra • Vins d'arròs • Basi • Huangjiu • Kumis • Hidromel • Pulque • Sahti • Gouqi jiu
|
Begudes destil·lades |
Ametlla: Amaretto | Anís: Absenta • Arak • Cassalla • Ouzo • Rakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròs • Soju • Awamori | Blat: Horilka • Vodka | Canya de sucre/ Melasses: Rom • Cachaça • Aiguardent • Falernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: Horilka • Shōchū • Vodka • Whisky • Whisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • Kirsch • Limoncello • Palinka • Rakia • Schnapps | Mel: Bärenjäger • Krupnik | Ordi: Whisky escocès • Whisky irlandès • Whisky japonès | Oruxos: Grappa • Oruxo • Zivania • Tsikoudia • Tsípuro • Rakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whisky • Whiskey de panís • Tennessee whiskey | Patata: Aquavit • Brennivín • Schnapps • Vodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: Slivovitz • Țuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: Horilka • Vodka • Whiskey de sègol | Vi: Armanyac • Brandi • Brandi de Xerès • Conyac • Pisco • Rakia
|
Begudes macerades
|
Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de Mallorca • Herbes Eivissenques • Jägermeister • Piment • Vermut | Plantes diverses: Bíter • Palo
|
Combinats alcohòlics |
Alcopop Pre-barrejats • Cigaló • Còctels de cervesa • Còctels • Cremats • Glops, xarrups i cops • Còctels de vi • Ponxes
|
Aperitius alcohòlics
|
Spritz • Vermut
|
W3K10,uC,seo9QQXf jUQons,JI 5gTY
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...