Antonio Seoane Hoyos































































Infotaula de personaAntonio Seoane Hoyos
Nom original
(es) Antonio Seoane
Biografia
Naixement
1 d'octubre de 1790
Alcalá del Río
Mort
27 de desembre de 1862(1862-12-27) (als 72 anys)
El Puerto de Santa María


Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Guerra

15 de maig de 1836 – 8 de juny de 1836

← José Ramón Rodil y Campillo

Santiago Méndez de Vigo →

President
Francisco Javier de Istúriz

Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de València

1840 – 1841

← Leopoldo O'Donnell

Pedro Chacón Chacón →


Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de Catalunya

1842 – 1843

← Antonio van Halen y Sarti

José Cortínez y Espinosa →

Activitat
Ocupació
Polític
Lleialtat
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Branca militar
Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar
SP-08 Teniente General.svg Tinent general
Comandament
Bandera militar Spain 1700.jpg Guàrdia de corps
Conflicte
Guerra del francès
guerres d'independència hispanoamericanes
Primera Guerra Carlina
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Seoane Hoyos (Alcalá del Río, 1 d'octubre de 1790 - El Puerto de Santa María, 27 de desembre de 1862)[1] va ser un militar i polític liberal espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.



Biografia


D'ideologia liberal, en 1809 va ingressar a la Guàrdia de corps i en 1812 fou un dels oficials que va protestar pel nomenament del duc de Wellington com a cap de les tropes espanyoles. En maig de 1816 va embarcar cap a Amèrica amb el mariscal José de la Serna i va participar en les campanyes de les guerres d'independència hispanoamericanes fins a la derrota espanyola en la batalla d'Ayacucho. En tornar a la Península va donar suport el pronunciament de Rafael del Riego a Las Cabezas de San Juan.[2]


Va combatre en la Primera Guerra Carlina i sempre es va alinear al costat del regent Baldomero Espartero. Fou elegit diputat per Sevilla i Lugo a les Corts de 1834 i 1836, per Lugo a les de 1837 i per Lugo i Màlaga a les de 1839.[3] De maig a juny de 1836 fou ministre de Guerra en el gabinet de Francisco Javier de Istúriz. També fou president del Congrés dels Diputats de l'1 de setembre al 30 de setembre de 1837.[4] De 1840 a 1841 fou capità general de València i de 1842 a 1843 capità general de Catalunya interí, tocant-li lidiar amb la resistència de la ciutat quan va intentar cobrar la multa de dotze milions de rals que els va imposar el regent.[5] Després fou ascendit a tinent general i nomenat Capità General de Castella la Nova.[6] Va ser elegit senador per la província de Badajoz en 1841 i 1842 i per la província de Múrcia en 1843.[7] En 1843 va organitzar la defensa a Madrid d'Espartero contra les forces de Ramón María Narváez, però fou derrotat i fet presoner.



Referències





  1. ↑ Conferencia sobre el General Seoane y Alcalá del Río al web de l'Ajuntament d'Alcalá del Río, 28 de desembre de 2012


  2. ↑ Luces y sombras del General Seoane, La Espadaña - Edición nº 38. Desembre de 2011


  3. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats


  4. ↑ Biografia al web del Congrés dels Diputats


  5. ↑ «Antonio Seoane Hoyos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  6. ↑ Federico Martínez Roda Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975), p. 155-156


  7. ↑ Fitxa del Senat












Càrrecs públics
Precedit per:
José Ramón Rodil y Campillo
Ministre de Guerra
Escudo de España 1874-1931.svg
(maig-juny) 1836
 Succeït per:
Santiago Méndez de Vigo










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more