Doncell fou un antic municipi format per la unió el 1857 de les actuals poblacions de Montclar d'Urgell, la Donzell d'Urgell, Les Puelles i Rocabertí de Sant Salvador en un sol municipi. El 1970 totes les poblacions que formaven el municipi van passar a formar part del municipi d'Agramunt.[1]
Contingut
1Demografia
1.1Evolució
1.2Actual
2Imatges dels pobles que formaven el municipi
3Referències
Demografia
Evolució
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
-
-
-
-
-
1152[2]
880[3]
892[4]
738[5]
716[6]
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
686[7]
641[8]
585[9]
563[10]
448[11]
-
-
-
-
-
1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Actual
Entitat de població
Habitants (2011)
la Donzell d'Urgell
32[12]
Montclar d'Urgell
122[12]
Puelles, les
8[12]
Rocabertí de Sant Salvador
0
Font: Municat
Imatges dels pobles que formaven el municipi
Població de la Donzell d'Urgell
Castell de Montclar d'Urgell
Església de Sant Jaume de Montclar d'Urgell
Mina de Montclar d'Urgell
Referències
↑ «Decreto 2343/1970, de 24 de julio, por el que se aprueba la incorporación del Municipio de Doncell al de Agramunt (Lérida).». BOE [en línia], núm. 202, del 24 d'agost de 1970, pàgines 13809 a 13809 [Consulta: 24 gener 2014].
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1857
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1877
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1887
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1900
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1910
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1920
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1930
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1940
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1950
↑Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1960
↑ 12,012,112,2Ràdio Sió Agramunt 107.9FM, Balanç demogràfic de l'any 2010, Notícies del 07/01/11
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...