Västergötland











































Infotaula de geografia políticaVästergötland










Escut de Västergötland
escut de Västergötland



Localització







Sverigekarta-Landskap Västergötland.svg

57° 43′ 41″ N, 12° 42′ 00″ E / 57.728°N,12.7°E / 57.728; 12.7



Estat Suècia
Comtat comtat de Västra Götaland
Població
Total
1.328.128 (2016)
• Densitat
79,56 hab/km²
Geografia
Superfície
16.694 km²
Limita amb
Småland
Modifica les dades a Wikidata

Västergötland - etimològicament terra dels gots de l'oest - és una província tradicional sueca, sense valor administratiu, de la part occidental (sud-oest) del país. Pertany al conegut Oest de Götaland. Västergötland s'estén entre els llacs Vänern i Vättern. Té una extensió de 16.694 km². El ducat de Västergötland té 1.199.119 habitants. Destaquen el Castell Läckö (construït en 1615 a l'illa de Kållandsö, en el llac Vänern, en el municipi de Lidköping), l'església de Husaby, la fortalesa Karlsborg i l'edifici Bjurum. A la província es parla el dialecte suec, Götaland.


Limita amb les províncies de Bohuslän, Dalsland, Värmland, Närke, Östergötland, Småland i Halland.
Des del segle XVII i fins a 1998, la província de Västergötland se dividí dins els comtats de Skaraborg, Älvsborg, Göteborg i Bohus.


La muntanya més elevada és el Galtåsen de 362 m. Des de la costa es pot albirar el canal Kattegat i Dinamarca.
Hi ha dos parcs naturals nacionals: Tiveden i el Djuro.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Referències


  • 3 Vegeu també


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Història


Els primers habitants que es coneix eren de l'època de la prehistòria. Fou el primer lloc del país en fer-se cristià, del que s'explica la gran quantitat de símbols cristians i d'esglésies cristianes antigues. Es pensa que el primer rei cristià suec, Olaf Skötkonung, fou batejat en Husaby en 1008.[1]


Dues de les primeres dinasties reials de Suècia eren d'aquesta província. Per la majoria dels historiadors, Västergötland és el bressol del país. Al llarg de l'època medieval es va produir moltes batalles, com la batalla de Lena en 1208 o la batalla de Hova en 1275.


Des de 1772, el comtat de Västergötland passà a denominar-se ducat de Västergötland i emprat per membres de la família reial sueca.


  • Titulars del ducat de Västergötland: (Dinastia Bernadotte)

    • Príncep Carles de Suècia (1861-1951). Tercer fill del rei Oscar II de Suècia.

    • Princesa Victòria de Suècia, princesa hereva de Suècia (1977-) duquessa des de 1980.




Referències





  1. Andersson, Torbjörn; Lindström, Per. Västergötland: lite grann från ovan (en suec). Liber, 1986, p. 84. ISBN 9138905388. 




Vegeu també


  • Comtat de Västra Götaland


Bibliografia


  • Guies visuals d'El País-Aguilar "Suècia".


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Västergötland Modifica l'enllaç a Wikidata



  • http://www.vastergotland.com/ Västergötland] - Tourist site

  • http://runeberg.org/nfcm/0208.html

  • http://www.sverigeguiden.com/landskap/vgotkart.htm

  • http://www.finnestorp.se/


Coord.: 57° 43′ 41″ N, 12° 42′ 00″ E / 57.728°N,12.700°E / 57.728; 12.700









Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka