Ngtjyty

Olimpíada d'escacs de 1982
	; ;
Tipus	; Olimpíades d'escacs;
Esport	; escacs;
Organització	; Federació Internacional d'Escacs;
Nombre de participants	; 545
Lloc i data
Lloc	; Lucerna;
Estat	; Suïssa;
Data	; 1982
Estadístiques
Partits jugats	; 2.580
	; ← Olimpíada d'escacs de 1980 ; ; Olimpíada d'escacs de 1984 →;

Medalles amb el logotip de l'Olimpíada d'escacs de 1982. A la imatge de la dreta s'hi pot llegir el lema de la FIDE, Gens una sumus.

L'Olimpíada d'escacs de 1982 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 29 d'octubre i el 26 de novembre de 1982 a Lucerna, Suïssa. Va ser la vint-i-cinquena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta^[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE, en el curs de la qual fou elegit com a nou president en Florencio Campomanes.

Contingut

1 Torneig obert
- 1.1 Resultats per equips
- 1.2 Resultats individuals
  - 1.2.1 Primer tauler
  - 1.2.2 Segon tauler
  - 1.2.3 Tercer tauler
  - 1.2.4 Quart tauler
  - 1.2.5 Cinquè tauler (primer suplent)
  - 1.2.6 Sisè tauler (segon suplent)

2 Torneig femení
- 2.1 Resultats per equips
- 2.2 Resultats individuals
  - 2.2.1 Primer tauler
  - 2.2.2 Segon tauler
  - 2.2.3 Tercer tauler
  - 2.2.4 Quart tauler (suplent)

3 Participants

4 Notes i referències

5 Enllaços externs

Torneig obert

Al torneig obert hi participaren 92 equips, en representació de 91 països (Suïssa, com a organitzador, hi presentà dos equips), per un total de 545 jugadors (sis per equip, dels quals dos eren suplents). La competició es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig fou dominat per la Unió Soviètica, que, guiada per Anatoli Kàrpov i Kaspàrov, anava líder després de la cinquena ronda, guanyant tots els matxs a excepció d'un empat amb els Països Baixos a la sisena ronda. En la desena ronda, la resta d'equips ja lluitaven només per les medalles d'argent i de bronze (els soviètics ja estaven per davant en 4 punts): Anglaterra havia sofert una sèrie de derrotes, mentre que l'Argentina va perdre la seva oportunitat en caure per 4-0 davant els soviètics. Txecoslovàquia i els Estats Units es col·locaren en segon i tercer lloc respectivament després de l'onzena ronda, i van romandre en aquesta posició fins al final, mentre que Iugoslàvia va arribar a situar-se a mig punt dels EUA a causa de les seves victòries contra l'anglesos i alemanys; Hongria, campiona quatre anys abans, no va poder passar de la cinquena plaça després d'alguns decebedors resultats.

Resultats per equips

Pos.	Equip	Jugadors	Elo^[2]	Punts
	Unió Soviètica	GM^[3]Anatoli Kàrpov, GM Garri Kaspàrov, GM Lev Polugaievski, GM Aleksandr Beliavski, GM Mikhaïl Tal, GM Artur Iussúpov	2651	42,5
	Txecoslovàquia	GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI^[4]Jan Ambrož	2539	36
	Estats Units	GM Walter Browne, GM Yasser Seirawan, GM Lev Alburt, GM Lubomir Kavalek, GM James Tarjan, GM Larry Christiansen	2580	35,5
4	Iugoslàvia	GM Ljubomir Ljubojević, GM Svetozar Gligorić, GM Vlatko Kovačević, GM Dragoljub Velimirović, GM Božidar Ivanović, GM Krunoslav Hulak	2554	35
5	Hongria	GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, MI József Pintér, GM István Csom, MI Attila Grószpéter,	2579	33,5
6	Bulgària	GM Georgi Tringov, GM Ivan Radulov, MI Petar Velikov, MI Vantzislav Inkiov, MI Dimitar Donchev, MI Luben Popov	2475	33,5
7	Polònia	MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, GM Adam Kuligowski, MI Jan Adamski, MI Jacek Bielczyk, Artur Sygulski	2459	33
8	Dinamarca	MI Jens Kristiansen, MI Erling Mortensen, MF^[5]Steen Fedder, FM Jacob Øst-Hansen, Jens Ove Fries-Nielsen	2433	32,5
9	Cuba	GM Guilermo García Gonzáles, GM Jesús Nogueiras, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Román Hernández, GM Silvino García Martínez, MI José Luís Vilela	2483	32,5
10	Anglaterra	GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Jonathan Speelman, GM Michael Stean, MI Jonathan Mestel, MI Murray Chandler	2561	32

Resultats individuals

Primer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
MI^[4]Zenón Franco Ocampos	Paraguai	11	13	84,6
Eric Girault	Mònaco	10	12	83,3
GM^[3]Ljubomir Ljubojević	Iugoslàvia	11	14	78,6

Segon tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
MI Rico Mascariñas	Filipines	7,5	9	83,3
Patrick Sargos	Senegal	11,5	14	82,1
GM Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	8,5	11	77,3
MI Robert Jamieson	Austràlia	8,5	11	77,3

Tercer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Carlos Matamoros Franco	Equador	7	9	77,8
Suchart Chaivichit	Tailàndia	9	12	77
MI Jean Hebert	Canadà	8,5	12	70,8

Quart tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Simen Agdestein	Noruega	9	12	75
Ye Jiangchuan	Xina	8,5	12	70,8
GM Aleksandr Beliavski	Unió Soviètica	7	10	70
Andreas Huss	Suïssa B	7	10
Nikolaos Gavrilakis	Grècia	7	10

Cinquè tauler (primer suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
FM^[5]Daniel Roos	França	9	11	81,8
GM Mikhaïl Tal	Unió Soviètica	6,5	8	81,3
GM James Tarjan	Estats Units	7	9	77,8

Sisè tauler (segon suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Stuart Fancy	Papua Nova Guinea	8	9	88,9
Maijai Kavaluk	Tailàndia	6	7	85,7
Amos Mungyereza	Uganda	8,5	10	85

Torneig femení

Al torneig femení s'hi enfrontaren 45 equips, entre els quals n'hi havia dos de suïssos; la República Dominicana, tot i que inscrita, no va arribar i va ser retirat de la competició després de la primera ronda. Cada equip el componien quatre jugadores, una de les quals era suplent, i hi havia un total de 176 jugadores inscrites. Com per al torneig masculí, la fórmula de competició fou el sistema suís, a 14 rondes.

La Unió Soviètica va guanyar amb facilitat, deixant almenys un punt de diferència entre elles i la resta d'equips a la quarta ronda; a continuació es van classificar Romania i Hongria. Les hongareses guanyaren la medalla de bronze tot i perdre l'última ronda, gràcies a la victòria per 2,5-0,5 sobre Bulgària a la penúltima ronda, cosa que li va permetre allunyar Polònia.