Hueyi tlatoani








































Infotaula de càrrec políticEmperador
Hueyi tlatoani
Tipus
títol
Institució
els asteques
Creació
1347
Primer titular
Tenoch
Abolit
1521
Últim titular
Cuauhtémoc
Precedit per
Cuahutlato
Succeït per
Tlatoque imposats pels conqueridors
Modifica les dades a Wikidata



Còdex amb les conquestes d'Izcóatl


El hueyi tlatoani (amb les ortografies alternatives de wei tlahtoani, uei tlatoani o huey tlahtoani; i en plural hueyi tlatoque) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica. Originalment eren els governadors de la ciutat de Tenochtitlán, i després de la Triple Aliança també governarien Texcoco i Tlacopan. Aquest títol es tradueix al català literalment com a "gran orador", però per llurs funcions, la historiografia l'ha traduït com a "emperador".


Originalment el títol de hueyi tlatoani no era hederitari, sinó que el portador era elegit per consens de l'elit asteca. El hueyi tlatoani era el cap de govern, cap d'estat, cap de l'exèrcit, i el sacerdot suprem de la religió asteca. Abans de la fundació de Tenochtitlan, els líders dels asteques eren anomenats cuauhtlato, que es tradueix com a "cabdill". Tenoch, el fundador de la ciutat de Tenochtitlan, seria l'últim cuauhtlato i el primer hueyi tlatoani.




Contingut






  • 1 Llista dels hueyi tlatoque


    • 1.1 Cuahutlato


    • 1.2 Hueyi tlatoque


    • 1.3 Tlatoque imposats pels conqueridors (titelles)







Llista dels hueyi tlatoque



Cuahutlato



  • 1233 - 1272 Tozcuecuextli (traducció del seu nom: lloro groc que es bressola)

  • 1272 - 1299 Huehue Huitzilihuitl (ploma de colibrí)

  • 1299 - 1347 Ilancueitl (faldilla d'anciana)



Hueyi tlatoque



  • 1347 - 1363 Tenoch (figa de moro de pedra)

  • 1366 - 1396 Acamapichtli (manyat de canyes)

  • 1396 - 1417 Huitzilíhuitl (ploma de colobrí)

  • 1417 - 1427 Chimalpopoca (escut que fumeja)

  • 1428 - 1440 Itzcóatl (serp d'obsidiana)

  • 1440 - 1469 Moctezuma Ilhuicamina (senyor enfellonit, fletxer del cel)

  • 1469 - 1481 Axayácatl (cara d'aigua)

  • 1481 - 1486 Tizoc (ensutjat de guix)

  • 1486 - 1502 Ahuízotl (llúdria)

  • 1502 - 1520 Moctezuma Xocoyotzin (senyor enfellonit, el noi)

  • 1520 - 1521 Cuitláhuac (senyor que canta en l'aigua)

  • 1521 - 1521 Cuauhtémoc (àguila que cau)


El 18 d'agost, 1521 Tenochtitlan, va caure després d'un setge de tres mesos, i amb ella tot l'imperi asteca.



Tlatoque imposats pels conqueridors (titelles)



  • 1525–1526 Juan Velázquez Tlacotzin

  • 1526–1530 Andrés de Tapia Motelchiuh

  • 1532–1536 Pablo Xochiquentzin

  • 1539–1541 Diego Huanitzin

  • 1541–1554 Diego de San Francisco Tehuetzquitizin

  • 1557-1562 Cristóbal de Guzmán Cecetzin

  • 1563-1565 Luis de Santa María Nanacacipactzin




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more