Teotihuacan

Multi tool use
Ciutat precolombina de Teotihuacan |
 Piràmide de la Lluna
|
Dades |
Tipus |
jaciment arqueològic
|
Característiques |
Superfície |
3.382 ha |
|
Ubicació geogràfica |
|
|
Estat |
Mèxic |
Estat federat |
Estat de Mèxic |
|
19° 41′ 33″ N, 98° 50′ 38″ O / 19.6925°N,98.8438°O / 19.6925; -98.8438Coord.: 19° 41′ 33″ N, 98° 50′ 38″ O / 19.6925°N,98.8438°O / 19.6925; -98.8438
|
|
|
|
Bé cultural sota protecció especial |
Data |
30 març 2015 |
Patrimoni de la Humanitat
|
Tipus |
Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib
|
Data |
?, Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi)
|
Identificador |
414
|
Plànol |
 Via dels Morts i la Piràmide del Sol
|
|
|
 |
Teotihuacan és el lloc arqueològic precolombí més gran d'Amèrica. Està situat a l'estat de Mèxic, a 40 km al nord-est de la ciutat de Mèxic. El nom de Teotihuacan prové del nàhuatl i significa 'ciutat dels déus' o 'lloc on els humans es converteixen en déus'. Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987.[1]
Teotihuacan també fa referència a la civilització que es va originar en aquesta ciutat i que va dominar la major part de Mesoamèrica. No existeix informació sobre l'origen del poble, però hi ha evidència arqueològica que demostra que era un lloc multiètnic, amb barris zapoteques, mixteques, maies i nahues. Segon la llegenda asteca, van ser els totonaques qui van construir la ciutat.
La construcció de Teotihuacan va començar a prop del 300 aC i la piràmide del Sol va ser construïda el 150 aC. L'època de major prosperitat de la ciutat va ser de l'any 150 al 450 dC, quan es va convertir en el centre cultural i comercial més influent de Mesoamèrica. L'àrea de la ciutat, més de 30 km², tenia una població de més de 150.000 habitants. Als costats de l'avinguda central de la ciutat, anomenada calçada dels Morts o via dels Morts (micaohtli en nàhuatl), encara es troben edificis cerimonials impressionants, com la piràmide del Sol, la piràmide de la Lluna i el temple de Quetzalcoatl. La ciutat va ser saquejada i cremada, probablement pels tolteques, el segle VII o VIII. No obstant això, el coneixement de les ruïnes mai no es va perdre: es va convertir en un lloc de pelegrinatge durant l'època dels asteques; va ser visitada pels conquistadors espanyols, i es va convertir en una important destinació turística de Mèxic des del segle xix.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teotihuacan 
|
↑ http://whc.unesco.org/en/list/414
Registres d'autoritat |
GND: 4314185-7
VIAF: 247332445
|
nG6H94QM0ZeV1fpU 1ZVX712
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...