Per a altres significats, vegeu «Unicorn (constel·lació)».
Unicorn
Pintura al fresc de, probablement, Domenico Zampieri, 1604–1605
Tipus
tàxon fictici
Pintura al fresc de, probablement, Domenico Zampieri, 1604–1605
L'unicorn, també anomenat alicorn,[1] és un ésser mitològic amb el cos de cavall blanc i una llarga banya recta al mig del front. Era impossible de caçar o domesticar, l'única persona que el podia sotmetre era una dona pura i simpática, que fascinava l'animal i el deixava immòbil. La seva banya podia curar de qualsevol verí i durant segles es van vendre bosses de suposada pols de banya d'unicorn.[2] És fàcil que l'origen del mite provingui de descripcions mal interpretades d'animals exòtics amb banyes, com ara búfals o rinoceronts.
Contingut
1Origen
2Simbologia
3Referències
4Enllaços externs
Origen
Els primers unicorns tenien cua de lleó i una barba de boc, eren més semblants a un monstre. Apareixen en la Bíblia i en descripcions zoològiques gregues (pensaven que era un animal real). Les primeres descripcions es deuen a Ctèsies, que va influir Aristòtil i Estrabó, entre d'altres.
Simbologia
L'unicorn és símbol de saviesa i puresa. Durant l'edat mitjana va passar a ser una imatge de Crist, amb la banya de la fe (enmig del front, ocupant el centre dels pensaments i amb força per combatre l'infidel). També pot representar l'essència femenina, per això una verge l'amansia segons la llegenda.
Referències
↑«Alicorn». Diccionari de la llengua catalana. Segona Edició. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 maig 2014].
↑«unicorn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unicorn
«Unicorn» (en anglès). The Medieval Bestiary, 16-01-2011. [Consulta: 18 maig 2014].
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
