Pehr Loefling
Multi tool use
Pehr Loefling
|
| Nom original |
(sv) Pehr Löfling
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
31 gener 1729 |
| Mort |
22 febrer 1756 (27 anys)
Veneçuela
|
| Educació |
Universitat d'Uppsala
|
| Activitat |
|---|
| Camp de treball |
Botànica
|
| Ocupació |
Botànic i entomòleg
|
| Professors |
Carl von Linné
|
| Obra |
|---|
| Abreviació d'autor en botànica |
Loefl. |
 |
Pehr Löfling (31 de gener de 1729 – 22 de febrer de 1756) va ser un botànic suec i deixeble de Carl Linnaeus.
Biografia
Löfling nasqué a Tollsforsbro. Estudià a la Universitat d’Uppsala on assistí a cursos de Carolus Linnaeus. Quan l’ambaixador espanyol demanà a Linnaeus que seleccionés botànics per a les colònies americanes, Linneu escollí Loefling el qual anà a espanya el 1751 per aprendre castellà i s’embarcà amb altres científics rumb a Amèrica del Sud el febrer de 1754. Ell tingué el càrrec principal dins el departament d’història natural, i va ser ajudat per dos joves doctors espanyols. Morí a San Antonio de Caroní (Guayana, Veneçuela). Els manuscrits de Loefling, van ser conservats pels seus dos ajudants.
Llegat
Linnæus va fer servir el nom de Loeflingia per un gènere de plantes dins la família Caryophyllaceae, una espècie d eles quals creix silvestre a Espanya i les altres a Hispanoamèrica.
El parc Loefling a Ciudad Guayana, Veneçuela rep el seu nom.
Linnaeus posthumament publicà la seva Iter Hispanicum, eller resa til Spanska Länderna uti Europa och America 1751 til 1756 in 1758.
Signatura abreujada com a botànic:Loefl.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pehr Loefling
|
- Appletons Loefling, Peter 1888
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1003152
BNF: cb12568912z
GND: 117676837
LCCN: n85802374
VIAF: 49342296
ISNI: 0000 0000 6649 389X
SELIBR: 73071
SUDOC: 034997806
NKC: mzk2009510059
|
DAPG6xJro,S,g9JrdvU,yH2,Iw kjyu8gfyDZ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
