Bèstia de la Revelació
Tapís medieval amb El Drac, La Bèstia del mar i el Fals profeta
La Bèstia (en grec:Θηρίον, Thērion) del Llibre de la Revelació és la bèstia que ve de «fora del mar» com es veu en les visions de l'Apocalipsi per l'apòstol Joan en el Nou testament.[1] La Bèstia es menciona per primera vegada al Llibre de la Revelació 11:7 com venint des de l'abisme. La seva aparença es descriu amb detall al Llibre de la Revelació 13:1-10 i una part del seu misteri darrere de la seva aparença es revela al mateix llibre 17:7-18.[2] La Bèstia junt amb el Drac i el Fals Profeta projecten dimonis al Món per a reunir reis per l'Harmagedon.[3]
L'escatologia islàmica també fa referència a «la bèstia», anomenada ad-Dabba o Dabbat al-Ardh (en àrab دابة الأرض, «la bèstia de la terra»), com a un dels signes de la fi del temps. És citada en diversos hadits i a la sura Les formigues de l'Alcorà.[4]
Notes
↑ Ap 1:1-11
↑ Ap 17:7-18
↑ Ap 16:13-16
↑ Alcorà 27:82
Vegeu també
- Nombre de la bèstia