Carl von Linné el Jove

Multi tool use
Carl von Linné el Jove

|
Nom original |
(sv) Carl von Linné d.y.
|
Biografia |
Naixement |
20 gener 1741 Q10493877 
|
Mort |
1r novembre 1783 (42 anys) Uppsala domkyrkoförsamling 
|
Causa de mort |
Malaltia hepàtica
|
Lloc d'enterrament |
Catedral d'Uppsala
|
Educació |
Universitat d'Uppsala
|
Activitat |
Camp de treball |
Botànica
|
Ocupació |
Botànic, naturalista i professor d'universitat
|
Ocupador |
Universitat d'Uppsala
|
Obra |
Estudiant doctoral |
Olof Swartz
|
Abreviació d'autor en botànica |
L.f. |
Abreviatura d'autor en zoologia |
L. f. |
Família |
Pares |
Carl von Linné, Sara Elisabeth Moraea
|
Germans |
Elisabeth Christina von Linné
|
 |
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és “L.f.” [1]
Carl von Linné el jove, Carl von Linné,en anglès: Carolus Linnaeus the Younger (20 de gener de 1741 – 1 de novembre de 1783) va ser un botànic suec. També és conegut com a Linnaeus filius (amb la signatura abreujada com a botanic: L.f.) per diferenciar-lo del seu famós pare Carolus Linnaeus.
Als nou anys entrà a la Universitat d’Uppsala i va ser alumne dels deixebles del seu pare incloent Pehr Löfling, Daniel Solander i Johann Peter Falck. El 1763, amb només 22 anys, succeí el seu pare com a cap de medicina pràctica a Uppsala. La seva promoció com a professor sense examinar-se ni defensar una tesi causà ressentiment entre els seus colegues.
L'obral de Carl von Linné el jove va ser modest en comparació amb la del seu pare. La seva obra més coneguda va ser Supplementum Plantarum systematis vegetabilium del 1781, que conté descripcions botàniques del seu pare i els seus coelgues editada i amb addicions pel seu fill.
Heretà les extenses col·leccions científiques del seu pare i la correspondència maldant per conservar-la. Quan Linné el jove mori, a cusa d'una icterícia contagiada a Londres, com no tenia fills, la seva mare va vendre aquestes col·leccions al botànic anglès Sir James Edward Smith, qui les va donar a la Linnean Society of London.
Referències
↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl von Linné el Jove 
|
 |
Plantilla:Nom ISO 639 la Wikisource té text original relacionat amb aquest article:
Supplementum Plantarum
|
Carl Linnaeus fil. Botanical History from the Swedish Museum of Natural History
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb165176937
GND: 118573330
LCCN: n86840871
VIAF: 7541355
ISNI: 0000 0001 2017 1614
SELIBR: 215387
SUDOC: 035768118
BIBSYS: 90543473
NLA: 44867432
|
41NlROoIXNoJrGRUn,8AVFrX9pB8MQBS4zcDx96Yobh4SQy59N,f7hwZRgQulYLhQidvMn BWpi2cjtUe
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...