Borislav Ivkov



































Infotaula de personaBorislav Ivkov

Borislav Ivkov.jpg
Borislav Ivkov, el 2008.

Biografia
Naixement
12 de novembre de 1933 (1933-11-12) (85 anys)
Belgrad, Iugoslàvia
Nacionalitat
IugoslàviaIugoslàvia
SèrbiaSèrbia
Activitat
Ocupació
Jugador d'escacs
Esport
escacs
Altres
Títol
Gran Mestre (1955)
Campió del món júnior (1951)
Àrbitre Internacional (1986)
3 cops Campió de Iugoslàvia
Campió d'Europa sènior (2006)

Notes
Màxim Elo: 2560 (gener 1971)

Modifica les dades a Wikidata

Borislav Ivkov (Belgrad, 12 de novembre de 1933), és un jugador d'escacs serbi, que té el títol de Gran Mestre des de 1955.[1] Fou el primer Campió del món júnior, el 1951.[2][3] Va guanyar en tres ocasions el Campionat de Iugoslàvia, el 1958 (compartit), 1963 (compartit) i 1972.[4] Fou Candidat al Campionat del món d'escacs el 1965, i va participar en quatre Interzonals més, els anys 1967, 1970, 1973, i 1979. Va representar Iugoslàvia 12 cops en Olimpíades d'escacs, entre 1956 i 1980, i sis cops en Campionats d'Europa per equips. Ivkov va guanyar dues dotzenes de torneigs d'elit durant la seva carrera; algunes victòries destacades foren les de Mar del Plata 1955, Buenos Aires 1955, Torneig de Beverwijk 1961, Zagreb 1965, Sarajevo 1967, 1r (ex aequo amb Jansa i Tukmàkov) al torneig Amsterdam IBM de 1974,[5] i Moscou 1999. El 2006 es proclamà Campió d'Europa sènior.[6] Durant més de 15 anys des de mitjan 1950s, fou el segon millor jugador iugoslau, només rere Svetozar Gligorić.



Notes i referències





  1. ↑ «Nota biogràfica de Borislav Ivkov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 abril 2011].


  2. ↑ Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 13 maig 2011].


  3. ↑ Silman, Jeremy. «World Junior Championship: Mamedyarov Earns the Title». Notícia sobre el Campionat del món juvenil de 2003. JeremySilman.com, 03-07-2003. [Consulta: 13 maig 2011].


  4. ↑ «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. [Consulta: 13 abril 2011].


  5. ↑ «Classificació i partides del Torneig Amsterdam IBM de 1974» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].


  6. ↑ Crowther, Mark. «European Senior Championships 2006» (en anglès). London Chess Center, TWIC 615, 21-08-2006.




Bibliografia




  • Golombek, Harry. The Penguin Encyclopaedia of Chess. Penguin Books, 1981, p. 224. ISBN 978-0140464528.  - Rècords i fites en torneigs, etc.


  • Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 188. ISBN 0-7864-2353-6.  - Pels títols assolits i anys de confirmació.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borislav Ivkov Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 13 abril 2011].


  • Borislav Ivkov a ChessGames.com (anglès)

  • Partides de Borislav Ivkov a «365chess.com». [Consulta: 13 abril 2011]. (anglès)


  • Borislav Ivkov al web de la FIDE (en anglès)

  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Borislav Ivkov «benoni.de». [Consulta: 13 abril 2011]. (alemany)

  • Estimació Elo de Borislav Ivkov a «chessmetrics.com». [Consulta: 13 abril 2011]. (anglès)

  • Fitxa de Borislav Ivkov a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 13 abril 2011]. (anglès)
















Títols
Precedit per:
títol inexistent
Campió del món júnior
1951
 Succeït per:
Oscar Panno
Precedit per:
Mark Tseitlin
Campió d'Europa sènior
2006
 Succeït per:
Nukhim Raixkovski










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more