Declaració d'independència de Mèxic
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hi va haver dues declaracions oficials d'independència de Mèxic durant la seva guerra d'independència.
La primera va ser l'Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional, el primer document legal que declara la separació de la Nova Espanya de l'imperi Espanyol. Va ser signada el 6 de novembre, 1813 pels diputats del Congrés d'Anáhuac, convocat per José María Morelos a la ciutat d'Oaxaca, el mateix any, i instal·lat a Chilpancingo, estat de Guerrero, el 13 de setembre. Aquesta acta recull les principals declaracions contingudes en el document Sentimientos de la Nación ("Sentiments de la Nació"), llegit per Morelos el 14 de setembre davant els diputats de les províncies alliberades del sud de la Nova Espanya. Aquest document assenyala que, ateses les circumstàncies a Europa—l'ocupació napoleònica d'Espanya—l'Amèrica recupera la seva sobirania; la unió entre els dominis ultramarins i la metròpoli quedava dissolta.
La independència de Mèxic finalment va ser aconseguida quan els exèrcits reialista i el revolucionari es van unir, en signar el Pla d'Iguala, en un sol exèrcit, l'Exèrcit "Trigarant" (en referència a les tres "garanties" del pla). Un dia després de l'entrada de l'Exèrcit a la ciutat de Mèxic, el 27 de setembre, 1821, Agustín de Iturbide, va ordenar que la Suprema Junta Provisional Governativa realitzés una sessió molt d'hora per elegir el President de la Regència de l'Imperi, i per la tarda subscrigués l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà, per mitjà de la qual Mèxic va aconseguir la seva independència, conformant-se com a monarquia constitucional.
lWxTSx0IUJn8zd,U,4olyfjplaN5lfA0 jpPMqkv MHde6Gseopadne8 VVbK,MuFiVC7VzWihXs8xl5
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
