Giuseppe Jannacconi

Multi tool use
Giuseppe Jannacconi
|
Biografia |
Naixement |
1740 Roma
|
Mort |
16 març 1816 (75/76 anys) Roma
|
Activitat |
Ocupació |
Compositor
|
Professors |
Gaetano Carpani
|
Alumnes |
Francesco Basili
|
 |
Giuseppe Jannacconi (Roma, 1740 – Roma, 16 de març de 1816), fou un compositor italià.
Fou un dels últims representants de l'escola anomenada romana. Fou deixeble de Andrea Basili i Lorenzo Baini, com a mestre de capella de la Basílica de Sant Pere de Roma, el 1811 succeí al gran Nicola Zingarelli, el qual es negà a executar el Te Deum en honor del fill de Napoleó que llavors era Rei de Roma.
Entre les seves obres més importants hi figuren una Missa, unTe Deum, un Magnificat, un Dxit Dominus, i un Tu es Petrus, a 16 veus. Va compondre un cànon a 64 veus, un altra a 24, dos a 16 i un a 12; salms amb o sense acompanyament instrumental, motets, ofertoris, antífones, etc. El nombre de misses de les seves composicions en comprèn trenta a veus diverses.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, 2.ª part, pàg. 2457/58. (ISBN 84-239-4582-0)
Registres d'autoritat |
BNE: XX1568887
BNF: cb155884383
VIAF: 90260291
ISNI: 0000 0001 1577 5237
SUDOC: 161361412
MusicBrainz: 8915cf26-9675-4eeb-ba8d-1e8375d4ccd6
ICCU: ITICCUMUSV34987
|
fpEmsfKB9mJkpjbiUjqzN0DrU4ElPoQRj,o0j9mOBBsIQDGfqWgupL
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...