Estat d'Oaxaca








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.








































































































Infotaula de geografia política

Oaxaca










Bandera d'Estat d'Oaxaca Escut d'Estat d'Oaxaca

Catedral de Nuestra Señora de la Asunción, Oaxaca, Oax. 2.JPG


Anomenat en referència a
Oaxaca de Juárez
Localització







Oaxaca in Mexico.svg

16° 53′ 53″ N, 96° 24′ 51″ O / 16.898055555556°N,96.414166666667°O / 16.898055555556; -96.414166666667



Estat Mèxic
Capital
Oaxaca de Juárez
Ciutat més gran
Oaxaca
Conté la localitat

Població
Total
3521715 hab. (2005)
• Densitat
37,55 hab/km²
Geografia
Superfície
93.793 km²
Altitud
màx: Cerro Nube 3720
Limita amb

Història i celebracions
Any d'admissió
1824
Constitució vigent
30 de setembre, 1920
Organització política
Org. territorial
570 municipis
Forma de govern
Govern estatal
Òrgan legislatiu
Congress of Oaxaca Tradueix
• Llista
Ulises Ruiz (PRI)
Identificador descriptiu
Codi postal
Oax.
Zona horària
UTC−06:00

ISO 3166-2
MX-OAX
Altres


Lloc web
http://www.oaxaca.gob.mx
Modifica les dades a Wikidata

L'estat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.[1] Limita a l'oest amb l'estat de Guerrero, al nord-oest amb l'estat de Puebla, al nord amb l'estat de Veracruz, a l'est amb Chiapas i al sud amb l'oceà Pacífic. El nom de l'estat prové del nàhuatl huaixiacac, que en català significa "en la punta dels guajes". El "guaje" és un arbre de la regió que produeix beines vermelles. Oaxaca és la llar històrica dels pobles zapoteques i mixteques. El president Benito Juárez, era originari del poble San Pablo Guelatao, d'aquest estat, i fou el primer president d'origen indígena del continent americà.



Història


La capital de l'estat és la ciutat d'Oaxaca de Juárez, originalment anomenada Nova Antequera. L'estat està dividit en 570 municipis (és l'estat amb el nombre més gran de municipis a Mèxic). La principal activitat econòmica és l'agricultura; es produeix canya de sucre, llimona, taronja, alfals, ordi, blat de moro, alvocat, pinya americana, arròs, meló, síndria, maguei (atzavara) i tabac. La indústria turística és molt important: la ciutat d'Oaxaca és una de les principals destinacions d'arquitectura colonial del país. A l'estat també es troben les platges de Huatulco i Puerto Escondido. Més del 30% de la població de l'estat parla una llengua ameríndia, principalment el mixtec, zapotec, el mazateca, el mixe i el txinanteca. A Oaxaca es parlen més llengües ameríndies que no pas a qualsevol altre estat del país.



Referències





  1. ↑ «Oaxaca | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 21 setembre 2018].




Vegeu també





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat d'Oaxaca Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Santiago Matatlan

  • San José Chinantequilla

  • Dios nunca muere



Coord.: 16° 53′ 53″ N, 96° 24′ 51″ O / 16.89806°N,96.41417°O / 16.89806; -96.41417









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more