Herman Boerhaave
Herman Boerhaave (1668–1738) | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 de desembre de 1668 Voorhout | ||
| Mort | 23 de setembre de 1738(1738-09-23) (als 69 anys) Leiden | ||
| Lloc d'enterrament | Pieterskerk | ||
| |||
| Nacionalitat | |||
| Educació | Universitat de Leiden | ||
| Es coneix per | Fudador de l’ensenyament clínic | ||
| Activitat | |||
| Director de tesi | Burchard de Volder | ||
| Camp de treball | Medicina | ||
| Ocupació | Metge | ||
| Organització | Universitat de Leiden | ||
| Alumnes | Georg Gottlob Richter | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Gerard Van Swieten | ||
| Abreviació d'autor en botànica | Boerh. | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Drolenvaux | ||
| Fills | Q61468631 | ||
| Premis | |||
| |||
Herman Boerhaave (Voorhout, 31 de desembre de 1668 – Leiden, 23 de setembre de 1738) va ser un metge i botànic neerlandès. El seu principal assoliment va ser el de demostrar la relació entre els símptomes i les lesions.[1]
Frontis de l'obra Institutiones Medicae in usus annuae exercitationis domestico digestae
Casal de Boerhaave a Oegstgeest, prop de Leiden i seu d’un jardí botànic famós
Contingut
1 Biografia
2 Obres
3 Enllaços externs
4 Referències
Biografia
Va estudiar a la Universitat de Leiden on es graduà en filosofia el 1689, amb una dissertació De distinctione mentis a corpore (sobre la diferència del cos i la ment), on atacava les doctrines d'Epicur, Thomas Hobbes i Spinoza. Es graduà en medicina el 1693 a l'antiga Universitat de Harderwijk actualment Gelderland.
El 1709 va passar a ser professor de botànica i medicina millorant el Jardí botànic de Leiden, i descrivint nombroses plantes. Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i el 1730 de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l'any 1716. Linnaeus i Voltaire el van anar a veure. Actualemt hi ha un museu amb el seu cognom a Leiden situat on ell feia les operacions. Boerhaave va ser el primer a descriure la Síndrome de Boerhaave que afecta l'esòfag.[2]
De 1950 a 1970 la seva efígie apareixia a bitllets de banc neerlandesos.
Obres
Aphorismi de cognoscendis et curandis morbis, 1728
Het Nut der Mechanistische Methode in de Geneeskunde (Leiden, 1703)
Institutiones medicae (Leiden, 1708)
Libellus de materie medica et remediorum formulis quae serviunt Aphorismis de cognoscendis et curandis morbis, (Leiden, 1709) am comentaris de Gerard van Swieten (1700–1772)
Elementa chemiae (Paris, 1724).
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herman Boerhaave |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Herman Boerhaave
| Vegeu texts en català sobre Herman Boerhaave a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
Samuel Johnson, «Herman Boerhaave», 1739
Museum Boerhaave, Museu Nacional de la Història de la Ciència i de la Medicina a Leiden
«Boerhaave's Syndrome» a the New England Journal of Medicine, n°344, gener 2011, pàgines 138-139
Obres de Herman Boerhaave al Projecte Gutenberg.
A New Method of Chemistry (1741 & 1753) (traducció anglesa per Peter Shaw d’Elementa Chemiae)
Referències
↑ «Hermann Boerhaave». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Boerhaave H. Atrocis, nec descripti prius, morbii historia: secundum medicae artis leges conscripta. Leiden, Països Baixos, Lugduni Batavorum Boutesteniana, 1724