Nahues
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nahues
| Tipus |
ètnia
|
 |
Representacions de la civilització tolteca a Tula
Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic. Els nahues van arribar a la regió central de Mèxic des del nord en diverses onades migratòries majoritàriament tribals. Els asteques van ser l'última tribu nahua que hi va immigrar, i la qual ràpidament va dominar militarment i políticament no només a les altres tribus nahues que s'hi havien establert, sinó tota la regió multiètnica coneguda com a "Mesoamèrica" fins a l'arribada dels conqueridors espanyols el segle XVI. Després de la conquesta milions de nahues i d'altres indígenes van morir, víctimes de les guerres, les pandèmies produïdes per les malalties europees desconegudes al nou continent, i l'esclavatge durant l'època colonial de la Nova Espanya. Avui dia els nahues són el grup ètnic més nombrós de Mèxic, amb 2,4 milions de persones (2,5% de la població nacional i el 25% de la població indígena de Mèxic), però, només 1,6 milions (1,6% de la població nacional) encara parlen la llengua nàhuatl[1]
Avui dia els nahues són dividits en cinc grups principals:
- els nahues de la serralada de Puebla
- els nahues de Guerrero
- els nahues de la Huasteca Veracruzana
- els nahues de Milpa Alta (al sud del Districte Federal)
- els nahues de Morelos
La paraula "nahua" prové de nawatlaka (poble superior, que parla amb autoritat o coneixement) i aquesta de la designació de la seva llengua nawatl (la parla clara). Els nahues es diuen principalment macehuales que significa "pagès", nom que prové de l'antiga estratificació social asteca (els pilli - noblesa, i els macehuales - poble). Altres nahues es diuen simplement "mexicans".
Els nahues parlen el nàhuatl, una llengua uto-asteca. Avui dia aquesta llengua és dividida en dos grups dialectals principals: els dialectes centrals, els quals són força uniformes amb influència directa del nàhuatl clàssic de México-Tenochtitlan, i els dialectes perifèrics.
Referències
↑ Población indígena (1) por lengua (2), porcentaje de hablantes de lengua indígena y ubicación geográfica, México, 2000.
Enllaços externs
Pobles indígenes del Mèxic contemporani, de la Comissió Nacional per al Desenvolupament del Pobles Indígenes. (castellà)
| Registres d'autoritat |
BNE: XX4576435
BNF: cb119461906
GND: 4120271-5
LCCN: sh85089530
SUDOC: 027415635
|
PXhra,77K PbINt6anydNuTnJf95w4,jtpGiIwuReZCX1h,77v3 zM02QevDqo1BXU96NNO6C13RixCIHQDMY,eDv,5YUqj8O
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
