Gaspard Bauhin

Multi tool use
Gaspard Bauhin

|
Biografia |
Naixement |
17 gener 1560 Basilea
|
Mort |
5 desembre 1624 (64 anys) Basilea
|
|
Rector of the University of Basel |
---|
|
Educació |
Universitat de Basilea
|
Activitat |
Camp de treball |
Anatomia
|
Ocupació |
Botànic, professor d'universitat i micòleg
|
Ocupador |
Universitat de Basilea
|
Professors |
Hyeronimus Mercurialis
|
Alumnes |
Caspar Hofmann i Q1697501 
|
Obra |
Abreviació d'autor en botànica |
C.Bauhin |
 |
Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea – 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic suís germà del també botànic Johann Bauhin. Escriví Pinax theatri botanici (1596), on descriu milers de plantes i les classifica en una manera comparable a la nomenclatura binomial del posterior Linnaeus. Va ser deixeble del metge italià Girolamo Mercuriale i també va fer treballs sobre la nomenclatura de l'anatomia humana.
Johann i Gaspard Bauhin eren fills de Jean Bauhin (1511–1582), un metge francès hugonot exiliat a Suïssa. Gaspard estudià medicina a Pàdua, Montpellier, i Alemanya. Tornà a Basilea el 1580. Es va doctorar en medicina i ensenyà grec a la universitat de Basilea i a partir de 1588 botànica i anatomia.
El Pinax theatri botanici (Exposició il·lustrada de les plantes) és una fita en la història de la botànica, ja que descriu 6.000 plantes i les classifica. La classificació no era particularment innovadora (arbres, arbusts, herbes). La seva contribució més important va ser la descripció dels gèneres i les espècies. Introduí molts noms de gèneres que més tard van ser adoptats per Lineu, i encara es fan servir.
A més de Pinax Theatri Botanici, Gaspard va fer plans per una altra obra, un Theatrum Botanicum, del qual completà tres volums dels 12 previstos però només un es publicà l'any 1658. També va fer un catàleg de les plantes dels voltants de Basilea i edità l'obra de Pietro Andrea Mattioli (1500–1577) amb diverses edicions. En anatomia la seva obra principal és Theatrum Anatomicum infinitis locis auctum (1592).
Linnaeus va donar el mom del gènere Bauhinia en honor dels germans Joahann i Gaspard Bauhin.
Abreujatura com a botànic: C.Bauhin
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Duane Isely, One hundred and one botanists (Iowa State University Press, 1994), pp. 49–52
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspard Bauhin 
|
University of Kyoto Online Pinax theatri botanici (1596)
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a11220739
BNE: XX1142431
BNF: cb125418895
GND: 11884962X
LCCN: n85112012
VIAF: 24714069
ISNI: 0000 0001 2124 6403
SELIBR: 276954
SUDOC: 03469093X
NKC: nlk20000079443
|
Bases d'informació |
|
fB5aoi LfpcnNdvB3ofDx,DDgqwQq4BPP97iNjjXJ jeI3FhvdC5kFmw3IgJ cfYoNRZ7sgrtv,SfIWllRAZ96BB1y8c9i,aXFycuh,N
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...