Civilització tolteca
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | civilització |
|---|---|
 | |
Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el segle X i el segle XII. La seva llengua, el nàhuatl, també era la llengua dels asteques.
Tlàloc, déu nàhuatl de la pluja
Guerrers tolteques representats per les famoses estàtues dels atlants de Tula
Originàriament, eren una tribu nòmada i guerrera, i es creu que els seus avantpassats van saquejar la ciutat de Teotihuacan el 750. Després es van establir al centre de Mèxic formant un imperi governat des de la ciutat de Tula (o Tollan), la capital de l'imperi. L'any 975 dC, els guerrers tolteques de Tula van viatjar a Veracruz, on van derrotar els maies i, posteriorment, s'establiren al Yucatán, a Chichen Itza, que prèviament havia estat un centre cerimonial maia; també es van establir a Mayapan el 987, i a Uxmal el 1007. La seua civilització va prevaler fins a l'any 1200 dC, quan va ser destruïda pels guerrers nòmades txitximeques.
Van tindre molt de talent per a construir temples. Llur influència es va estendre a tota Mesoamèrica durant l'era postclàssica. La influència tolteca sobre el poble maia del Yucatán va ser considerable, i es pot evidenciar a la ciutat de Chichen Itza. Alguns objectes de ceràmica tolteques s'han trobat fins i tot a Costa Rica. Els tolteques (o, uns diuen, una versió ficcionalitzada d'ells) s'han fet famosos a les dècades passades mitjançant l'escriptor Carlos Castañeda.
Alguns historiadors han suggerit que els tolteques van introduir el culte a Quetzalcóatl, la serp emplomallada, però d'altres suggereixen que n'existien símbols des dels temps dels olmeques. En la mitologia tolteca (i després en la mitologia asteca), Quetzalcóatl era el rival de Tezcatlipoca, el primer déu que va demanar sacrificis humans. Per tant, es creu que els tolteques van original la pràctica dels sacrificis humans comuns durant el període de l'Imperi asteca.
En els seus escrits, Miguel León Portilla explica que, segons la llegenda nahua, els tolteques van ser els originadors de totes les civilitzacions, i per tant, "tolteca" és sinònim d'artesà o artista. I el mot toltequitat volia dir el que avui anomenem alta cultura. Quan els asteques van reescriure la història, intentaren demostrar que estaven relacionats amb els tolteques, la qual cosa va provocar que la major part de la tradició dels tolteques sigui una llegenda difícil de provar. Les històries diuen que després de la caiguda de Tula, alguns tolteques es van establir a Cholula, la qual mai no va caure.
El 1941, un grup d'antropòlegs mexicans va designar la ciutat de Tula, a l'estat d'Hidalgo, com Tollan, la mítica capital dels tolteques, però altres antropòlegs, com Laurette Sejourne, van criticar la decisió, assenyalant que després de diverses etapes d'excavació no s'havia revelat una ciutat suficient per justificar la llegenda dels tolteques, i indicant que l'origen de Tollan i de la llegenda s'hauria d'ubicar a Teotihuacan, perquè el poble de Tula és un dels refugis dels supervivents de Teotihuacan.
Ara l'historiador mexicà Enrique Florescano, de l'Institut Mexicà de la Història, torna a reprendre aquesta interpretació, basant-se en la menció de textos maies anteriors a Tula, els quals es refereixen a Teotihuacan com a Tollan.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civilització tolteca |
