Quaresma

















Infotaula d'esdevenimentQuaresma

Fastenbrezel.JPG
Tipus
festivitat religiosa i Christian fast Tradueix


Setmana Santa →



Modifica les dades a Wikidata

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.


L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.




Contingut






  • 1 Duració


  • 2 Dejuni i abstinència


  • 3 Tradicions populars


  • 4 Referències





Duració


La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.


Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d'abril, i per tant dimecres de Cendra i l'inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.



Dejuni i abstinència


Antigament aquestes eren unes pràctiques molt més esteses i extremes que en l'actualitat. Durant l'edat mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.


Avui dia el costum s'ha relaxat. Actualment, són dies de dejuni el dimecres de Cendra i el divendres Sant o divendres de dejuni. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i una molt sòbria col·lació al matí i al vespre.
A més, tots els divendres són dies d'abstinència (no menjar carn).


El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s'identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.



Tradicions populars


Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma es representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o pebrot coent a la boca), a la qual s'arrencava una cama cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma o també la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, etc.[1]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quaresma Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «quaresma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more