Oïda








Per a l'òrgan auditiu vegeu orella. Per al funcionament fisiològic de l'oïda vegeu sistema auditiu.


L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons. Aquesta percepció constitueix l'audició i té lloc mitjançant l'òrgan corresponent, l'orella.[1] Alguns trastorns de la percepció del so són l'acufen, l'autofonia, la fonofòbia, la paracúsia, la presbiacúsia o la sordesa.




Contingut






  • 1 Nomenclatura oïda/orella


  • 2 Llindar d'audició


  • 3 Alguns fenòmens psicoacústics


  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també


  • 6 Enllaços externs





Nomenclatura oïda/orella


A causa d'una interferència del castellà sobre el català hi ha catalanoparlants que confonen els significats dels mots oïda i orella, fent-los equivalents als espanyols "oído" i "oreja". En català oïda es refereix al sentit auditiu i orella a l'òrgan, a l'aparell auditiu, des de l'orella externa a la interna, passant per la mitjana.[2]


També cal aclarir que les accepcions figurades del castellà oído(s) en català sempre es tradueixen per Orella o Orelles. Ex : A oídos = A cau d'orella



Llindar d'audició


Els llindars d'audició considerats estàndard corresponen a intensitats de 0 dB (20 microPa) el d'audició i a 140 dB (200 Pa) el de dolor, per a una freqüència de 1.000 Hz. El llindar de molèstia se situa cap als 120 dB.


El rang de freqüències audibles es considera de 20 Hz a 20.000 Hz, i al llarg de tot aquest espectre varia la sensació d'intensitat (la sonoritat); sensació que es mostra amb les corbes isofòniques. La unitat de sonoritat és el fon. El llindar s'explora, clínicament, amb l'audiometria.



Alguns fenòmens psicoacústics



  • Discriminació de freqüències: En sons de freqüències properes, si un d'ells té molta més intensitat emmascara l'altre (això s'anomena precisament posterior comparació de fase i nivell entre ambdós senyals).

Tenim més desenvolupat el sentit horitzontal que el vertical d'audició.



  • Efecte Haas: No es diferencien sons separats en el temps per menys de 40-50 ms (en aquest cas el primer so que es produeix és el que es percep, i el segon s'entén com a part d'aquest). A partir de 50 ms ja es processen com sons separats.


Referències





  1. «Oïda». Gran Enciclopèdia Catalana. © Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 25 juny 2012].


  2. Oïda / orella Recomanacions de Francesc Vallverdú, Assessor lingüístic de la CCRTV




Vegeu també



  • Sistema auditiu per a l'estudi de les parts i el funcionament del sentit de l'oïda.


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oïda Modifica l'enllaç a Wikidata

  • "Oïda" a edu365.com


Viccionari







Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Hivernacle

Eisenach