Ngtjyty

Ronald Reagan

Biografia
Naixement	(en) Ronald Wilson Reagan 6 febrer 1911 Tampico
Mort	5 juny 2004 (93 anys) Bel Air
Causa de mort	Pneumònia i malaltia d'Alzheimer
Lloc d'enterrament	Ronald Reagan Presidential Library
40è President dels Estats Units  20 gener 1981 – 20 gener 1989 ← James Earl Carter – George Herbert Walker Bush →  33è Governador de Califòrnia  2 gener 1967 – 6 gener 1975 ← Pat Brown – Jerry Brown →
Grup ètnic	Estatunidencs
Religió	Presbiterianisme
Educació	Dixon High School Eureka College . sociologia, economia (–1932)
Alçària	185 centimetres (1,85 m)
Lateralitat	Ambidextre
Activitat
Ocupació	Polític, actor i estadista
Partit polític	Partit Republicà dels Estats Units (1962–2004) Partit Demòcrata dels Estats Units (–1962)
Representat per	Music Corporation of America, Inc.
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica i Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	captain
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Jane Wyman (1940–1949) Nancy Reagan (1952–2004)
Fills	Maureen Reagan Michael Reagan Patti Davis Ron Reagan
Pares	Jack Reagan , Nelle Wilson Reagan
Germans	Neil Reagan
Premis
(2017)  Labor Hall of Honor (2006)  Saló de la Fama de Califòrnia (1993)  Medalla Presidencial de la Llibertat (1990)  premi Theodore Roosevelt (1988)  Francis Boyer Award (1983)  premi Doublespeak (1980)  premi Doublespeak (1969)  Premi Horatio Alger (8 febrer 1960)  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  doctor honoris causa per l'Institut Weizmann  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Ciutadà honorari de Berlín  collar de l'orde del Lleó Blanc  Medalla d'Or del Congrés  Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany  Orde de l'Àliga Blanca  Gran Cordó de l'Orde del Crisantem
Signatura
Lloc web	Lloc web oficial

Ronald Wilson Reagan (Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califòrnia, 5 de juny de 2004) va ser un actor i polític nord-americà, el 40è president dels Estats Units.

Durant la primera part de la seva vida Reagan va participar en nombroses pel·lícules com a actor secundari. En la seva època en el cinema no va arribar a convertir-se en un actor de papers principals. Va conèixer l'actriu Nancy Davis, amb la qual es va casar en segones núpcies després de divorciar-se de la també actriu Jane Wyman (Angela Channing a Falcon Crest).

Reagan va abandonar el cinema i es va fer funcionari, fins que va optar pel lloc de governador de Califòrnia amb el Partit Republicà, per al qual va ser triat en votació pública, i on va complir dues legislatures.

Posteriorment va ser elegit president dels Estats Units, càrrec que va ocupar entre el 20 de gener de 1981 i el 20 de gener de 1989. El seu vicepresident va ser George H. W. Bush, qui seria més endavant president.

Ja retirat, Reagan va fer una declaració pública anunciant que patia la malaltia d'Alzheimer.

Declarat anticomunista radical, va encunyar la locució «imperi del mal» per a referir-se a l'URSS. Reagan definia el socialisme afirmant que es basa en tres principis senzills: «Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dóna-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost».

L'era Reagan

En les eleccions presidencials de 1980, el president Jimmy Carter va ser derrotat pel republicà Ronald Reagan. Fins aleshores, Carter havia estat el president del "joc net", votat pels nord-americans per conjurar Nixon i el Watergate.

Després de l'experiència de Vietnam i la nova política de "promoció dels drets humans" de l'administració Carter, el govern Reagan es va destacar per la decisió a l'hora d'atacar països per a imposar l'hegemonia nord-americana (invasió de l'illa de Grenada^[1] i l'atac a Líbia^[2]), recolzant amb diners i entrenament la guerra bruta a Amèrica Llatina, com la campanya de desestabilització de Nicaragua formant i finançant la Contra (guerrilla oposada al govern sandinista de Managua); fets pels quals Estats Units va ser condemnat per la Cort Internacional de Justícia de la Haia, mentre Reagan va declarar que els Estats Units no reconeixia la jurisdicció de l'esmentat tribunal.

A més, la seva presidència es va veure tacada per l'afer Irangate (tràfic il·legal d'armes a l'Iran), que va destapar fosques maniobres destinades a evitar que l'anterior president, Jimmy Carter, pogués obtenir l'alliberament dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran.

Política exterior durant la guerra freda

L'administració Ronald Reagan va potenciar un pla de defensa nuclear, la guerra de les galàxies, a la que l'URSS va respondre amb una política de rearmament.

La presència de Reagan a la Casa Blanca semblava respondre, d'entrada, a un rellançament dels EUA com a gran potència internacional. Per això impulsà la carrera nuclear juntament amb nous programes de rearmament nord-americà, on la Iniciativa de Defensa Estratègica va aixecar una gran expectació. Conegut aviat com la "Guerra de les Galàxies", el pla preveia desplegar en l'òrbita terrestre un complex sistema de satèl·lits, canons làser i sistemes de reflectació per avortar un hipotètic atac atòmic soviètic des dels orígens. El pla resultava caríssim i despertava dubtes d'eficàcia entre la comunitat científica.

Iuri Andrópov, el successor de Bréjnev després de la seva desaparició el 1982, antic cap de la KGB durant quinze anys, estava convençut que els nord-americans estaven a punt d'aconseguir una força nuclear suficientment poderosa per dur a terme un atac nuclear amb èxit contra la Unió Soviètica. Tot plegat generà moments de gran tensió després de la suspensió de les converses START per a la limitació d'armes estratègiques. També va provocar molta indignació l'abatiment, per caces soviètics, d'un avió comercial sud-coreà amb 269 passatgers a bord que s'havia desviat de la ruta i sobrevolava per error territori de l'URSS.

Durant la guerra freda, l'administració Reagan donà suport als guerrillers antisandinistes a Nicaragua, coneguts com els "contra", però no aconseguí fer caure el govern revolucionari; ho compensà amb la invasió de la minúscula illa de Granada per tropes nord-americanes i la liquidació del règim de tipus marxista que hi governava.

Finalment, la breu intervenció nord-americana al si d'una Força Multinacional que havia de mitjançar en la Guerra Civil Libanesa va acabar sent un desastre quan, el mes d'octubre de 1983, comandos suïcides xiïtes van destruir l'Ambaixada nord-americana i els barracons de les forces americanes, i van matar 239 soldats. Després d'aquests fets, les forces americanes es van retirar precipitadament.

L'agost de 2015 la ciència va demostrar que fou el responsable de la mort de 158 persones (d'elles, 101 nens) com a conseqüència de la introducció d'una soca de laboratori de dengue hemorràgic a Cuba ^[3][4]

La "Reaganomia"

En realitat, l'èmfasi de la política Reagan es va posar en l'economia, i els nous mètodes es van presentar com una veritable revolució. La "Reaganomia" es va basar en la presumpció que el keynesianisme havia mort, i amb ell la intervenció estatal en l'economia privada.

Era la tornada a fórmules econòmiques neoliberals fonamentada en la disminució dels impostos que implicaria un augment de la inversió, la creació d'ocupació i el creixement de la producció. A més, la despesa pública va patir reduccions importants i la política social impulsada fins aleshores pels demòcrates va caure en l'estancament. En la primera fase, els resultats van ser favorables. A partir del 1983 va créixer espectacularment el PNB, es va aturar la inflació, es va mobilitzar la borsa i va baixar la taxa d'atur. Els resultats van ser decisius per entendre la reelecció de Reagan el 1984.

Evidentment, el renovat enfrontament amb els soviètic requeria sanejar l'economia. Però, en realitat, les mesures de Reagan entraven en un marc més ampli en el qual també participaven importants estats europeus. De fet, el viratge conservador havia començat a la Gran Bretanya, on Margaret Thatcher havia arribat al poder el 1979. El 1982 la va seguir el democristià Helmut Kohl, a Alemanya, que va posar fi a 13 anys de predomini socialdemòcrata.

Aquesta onada conservadora obeïa a la crisi de l'estat assistencial i als desafiaments que plantejava la transformació de les economies de serveis. De fet, l'enfrontament bipolar de la guerra freda s'estava traslladant al terreny econòmic i social; mentre els arsenals nuclears ja no eren decisius, i els enfrontaments convencionals a la perifèria eren cada vegada més confusos, com per exemple la guerra afgano-soviètica. Els aliats de l'URSS i els EUA eren més i més dubtosos. La victòria havia de ser per a aquell dels dos sistemes que aconseguís superar el nou gran desafiament social i econòmic.

Doctrina Reagan

La Doctrina Reagan fou una estratègia orquestrada i implementada pels Estats Units sota el mandat de Ronald Reagan amb la finalitat de contrarestar la influència global de la Unió Soviètica durant els darrers anys de la Guerra Freda. Tot i que la doctrina durà menys de deu anys, suposà la pedra angular dels EUA en política exterior des del començament dels vuitanta fins al final de la Guerra Freda el 1991.

Durant aquest període, els Estats Units proveïren ajuda tant obertament com secretament a guerrilles anticomunistes per tal d'enderrocar els governs comunistes recolzats per la Unió Soviètica a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica Llatina. La doctrina fou concebuda no només per a reduir la influència soviètica en aquestes regions, sinó també per permetre l'esdeveniment del capitalisme (i de vegades la democràcia liberal) en aquests països majoritàriament dirigits per governs socialistes sostinguts per l'URSS.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• 
  The Ronald Reagan Presidential Foundation and Library (anglès)
  

Referències

Precedit per: Jimmy Carter (D)	President dels Estats Units 20 de gener de 1981 - 20 de gener de 1989	Succeït per: George H. W. Bush (R)
Precedit per: Pat Brown (D)	Governador de Califòrnia 1967 –- 1975	Succeït per: Jerry Brown (D)