Ngtjyty

Reiki en japonès

El reiki (靈氣, 霊気, o レイキ) és una creença i pràctica espiritual,^[1][2][3][4] actualment considerada una pseudociència,^[5] desenvolupada el 1922 pel budista japonès Mikao Usui, i adaptada des de llavors per diversos mestres. Utilitza una tècnica coneguda comunament com a curació amb les mans o imposició de mans com una forma de medicina alternativa, i alguns organismes mèdics la classifiquen com a medicina oriental.^[6] Mitjançant aquesta tècnica, els practicants creuen que són capaços de redirigir l'anomenada energia universal o reiki en forma de qi, que suposadament flueix de l'univers a través dels seus cossos i del palmell de les mans, a parts específiques del seu propi cos o bé a d'altres amb la finalitat de facilitar el guariment.^[7][8][9] La medicina moderna no han verificat aquestes creences, i no es considera el reiki com un mètode efectiu de tractament per a cap situació mèdica.^[10]

Hi ha dues branques principals de reiki, comunament conegudes amb els noms de reiki tradicional japonès i reiki occidental. Tot i que les diferències poden ser àmplies i variades entre les dues branques i tradicions, la principal diferència és que les formes occidentals utilitzen llocs sistematitzats on col·locar la mà en comptes de dependre del posicionament intuïtiu comunament utilitzat per les branques de reiki japonès. Les dues branques solen tenir una jerarquia de tres nivells, normalment coneguts com a nivells primer, segon i mestre, cada un dels quals està associat amb diferents habilitats i tècniques.

El concepte de ki subjacent al reiki és especulatiu i no hi ha proves científiques de la seva existència. Les proves clíniques indiquen que el reiki no és un tractament mèdic efectiu en cap condició.^[11] La Societat Americana del Càncer,^[12]Cancer Research UK,^[13] i el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa^[14] dels Estats Units han trobat que no hi ha evidència clínica o científica que doni suport a les reclamacions segons les quals el reiki és efectiu en el tractament de cap malaltia.

Funcionament teòric

Tractament de Reiki

En algunes tradicions es creu que l'energia reiki entra a l'iniciat pel seu setè txakra (corona), omple l'aura i flueix per les mans dels receptors. A les altres tradicions, es creu que entra pel seu primer txakra (arrel), omple l'aura, s'atura al quart txakra (cor), i flueix cap enfora per les mans. Els practicants de reiki creuen que aquesta "energia" conté alguna forma d'intel·ligència, i "sap què fer". Així, si el cos del receptor la necessita i està preparat per a guarir-se, pot fer servir l'energia reiki per fer-ho. Si el cos no sent que l'energia sigui necessària, no l'absorbirà. Algunes tradicions ensenyen que els esperits reiki vigilen l'energia reiki per prevenir que es pugui corrompre i no pugui fer mal.

La pràctica és similar al contacte de mans. Es demana al pacient que jegui i es relaxi. Llavors el practicant obre el seu canal Reiki i posa les mans a parts del cos del pacient.

El concepte d'"energia" en el qual es basa el reiki és especulatiu i no hi ha cap evidència científica que existeixi. El 2008, una revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoris va arribar a la conclusió que "no hi ha proves suficients per suggerir que el reiki és un tractament eficaç per a qualsevol condició. Per tant, la validesa del reiki segueix sense estar demostrada".^[11]

Controvèrsies

Mikao Usui 臼井甕男 (1865–1926)

Chujiro Hayashi 林 忠次郎 (1880 - 1940)

La majoria de científics diuen que, com que els investigadors no han demostrat l'existència de l'energia reiki, no es pot descriure com una pràctica mèdica. Els defensors del reiki diuen que poden detectar i manipular aquesta energia, però els científics diuen que si un fenomen físic o mèdic té efectes al món real, ha de ser mesurable i observable amb estudis rigorosament estructurats (Mètode científic). Com que pocs científics consideren que els efectes del reiki s'hagin demostrat en un grau significatiu,^[15] molts d'ells argumenten que les sensacions que els practicants de reiki senten són psicològiques o bé que s'enganyen ells mateixos amb pensament màgic.

Hi ha també uns altres cercles que s'oposen activament al reiki - generalment per les mateixes raons que a qualsevol forma alternativa de medicina. Per exemple, molts metges, acadèmics i advocats troben potencialment perillós que pacients amb malalties serioses com el càncer triïn xamans de reiki abans que doctors. És raonable que els pacients cerquin remeis alternatius quan les opcions convencionals semblen poc efectives, i alguns doctors diuen que el reiki, com moltes formes de medicina alternativa, està explotant senzillament la por i l'esperança de la gent greument malalta sense oferir ajut real. Els practicants de reiki argumenten que és un tractament efectiu i digne de confiança, que es relega injustament pels metges conservadors occidentals, i presenten alguns casos de curacions com a evidència.

Hi ha diversos grups religiosos que s'oposen al reiki. El condemnen per fer pràctiques satàniques o paganes. Un d'aquests grups és l'Església de la Unificació, que adverteix els seus fidels contra el reiki, perquè creu que canalitza l'energia d'esperits malignes. Actualment l'Església Catòlica Romana generalment no acusar de satanisme, però és normal que els catòlics trobin el reiki sospitós, en el millor dels casos, i alguns individus i grups (com els dominics) adverteixen en contra dels creients. N'hi ha que arriben a definir el reiki com una secta, cosa que és injusta perquè a la comunitat reiki no hi ha cap jerarquia, gurú ni cadena de comandament. Molts practicants cristians de reiki creuen que la font de poder que es canalitza per mitjà d'ells és divina, possiblement de l'Esperit Sant.

Referències

Vegeu també

• Teoria de la força vital

Bibliografia

• 
  Ellyard, Lawrence. Reiki Healer: A Complete Guide to the Path and Practice of Reiki (en anglès). Dorset: Lotus Press, 2004. ISBN 0-940985-64-0. 
  


• 
  McKenzie, Eleanor. Healing Reiki (Hamlyn Health & Well Being) (en anglès). Hamlyn, 1998. ISBN 0-600-60818-2. 
  


• 
  Lübeck, Walter; Petter, Frank Arjava; Rand, William Lee. The Spirit of Reiki: From Tradition to the Present Fundamental Lines of Transmission, Original Writings, Mastery, Symbols Treatments, Reiki as a Spiritual Path and Much More (en anglès). Lotus Press, 2001. ISBN 978-0914955672. 
  


• 
  Veltheim, John; Veltheim, Esther. Reiki: the Science, Metaphysics and Philosophy (en anglès). PaRama, 1995. ISBN 0-9645944-0-4. 
  

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reiki

• 
  Gale Encyclopedia of Medicine on "Reiki"


• 
  Abstract of "Reiki Healing: A Physiologic Perspective". Journal of Holistic Nursing 7(1), 47-54, 1989 (by Wendy Wetzel)


• 
  Secrets of Reiki and Reijutsu in multilingual (Some Untold Facts and Links, Pro & Con)


• 
  Reiki Experts (Alguns fets i links poc coneguts, Pro & Con)


• 
  [1] L'energia reiki accelera l'habilitat natural del cos per curar-se, i sovint ofereix pistes sobre la causa del problema. A nivell físic pot produir canvis al cos i ajudar a equilibrar els òrgans i regenerar els teixits, i reduir el dolor i la inflamació. Sigui quin sigui el nivell d'energia treballat, pot conferir un profund estat de relaxació i sensació de pau i sadollament.